Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
tancament d’un circuit
Electrònica i informàtica
Acció de donar continuïtat a un circuit elèctric per tal que hi circuli un corrent elèctric.
En el tancament sempre es produeixen fenòmens transitoris, com extracorrents
reflector
Electrònica i informàtica
Dispositiu destinat a modificar la distribució espacial del flux lluminós d’una font, basat en el fenomen de la reflexió.
Segons la forma en què té lloc aquesta modificació, els reflectors reben diferents noms intensius si produeixen un feix estret, extensius si és ample, parabòlics si és un feix de raigs parallels, concentradors en un punt, etc
corrent de foscor
Electrònica i informàtica
Corrent generat a la sortida d’un sensor electrònic d’imatge quan la intensitat de la llum incident és nul·la.
En els sensors de semiconductors, el corrent és causat per la generació tèrmica dels portadors o per defectes de l’estructura cristallina que fan que la taxa de generació no sigui uniforme En el primer cas, el corrent presenta una estadística de soroll blanc, mentre que en el segon es produeixen pics espuris de senyal
convertidor d’imatge
Electrònica i informàtica
Física
Tub electrònic que converteix una radiació no visible (p ex, infraroja) en una imatge visible.
Consta d’un fotocàtode que, en ésser sotmès a una radiació no visible, emet un flux d’electrons que són focalitzats per unes lents electròniques i projectats sobre una pantalla fluorescent ànode, on produeixen una imatge visible Són utilitzats com a intensificadors d’imatge pels sistemes de raigs X, per les cambres fotogràfiques o els telescopis infraroigs, pels microscopis, els visors nocturns, etc
armadura de dinamo
Electrònica i informàtica
Massa o nucli de ferro o d’acer dolç sobre la qual són muntats els enrotllaments de l’induït.
És l’element que transmet l’energia mecànica de l’arbre a l’enrotllament, o a la inversa, i al mateix temps forma part del circuit magnètic originat pel inductors Les armadures solen ésser de perfil dentat, bé que en alguns casos són llises, com en la màquina de Gramme Com que ha de girar en un camp magnètic molt intens es produeixen en el seu si corrents de Foucault i pèrdues per histèresi Per aquest motiu cal que el material sigui d’una gran permeabilitat, però d’elevada resistència elèctrica És construïda amb xapes aproximadament de 0,5 mm de gruix separades, l’una de l’altra…
compilador
Electrònica i informàtica
Programa que serveix per a transformar els programes escrits en llenguatge d’origen (anomenats programes font
) en programes equivalents formulats en llenguatge resultant (anomenats programes objecte
).
Normalment el primer és un llenguatge orientat vers el problema, mentre que el segon és generalment un llenguatge de màquina La compilació inclou una fase de traducció i una altra d’assemblatge El compilador sol incorporar un analitzador lèxic, un analitzador sintàctic, un generador i un assemblador, així com mitjans de diagnòstic La distinció entre compilador i assemblador és imprecisa tots dos fan que un programa font sigui acceptat per un ordinador i tots dos treballen sobre mòduls font i produeixen un o més mòduls objecte a punt per a muntar Normalment hom fa servir el terme…
auditoria de tecnologia de la informació
Electrònica i informàtica
Auditoria que ha d’assegurar que s’han establert estàndards adequats per al desenvolupament i l’explotació de la tecnologia de la informació.
Coneguda també com a auditoria informàtica, aquests estàndards han d’ésser consistents amb l’estructura de control i respectats per les diverses unitats operatives reduir el risc de frau i de pèrdues ésser un revulsiu per a millorar l’eficiència operativa propiciar la participació activa en el disseny dels sistemes i de les seves funcions de manteniment, per a assegurar que aquests sistemes poden auditar-se fàcilment i que els canvis en el manteniment no produeixen sistemes no desitjats L’objectiu de l’auditoria és determinar amb relació als sistemes disponibles i anunciats l’…
màquina electroestàtica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina elèctrica que funciona amb electricitat estàtica, basada en els principis de l’electroestàtica i destinada generalment a treballar com a generador electroestàtic d’alta tensió.
Foren les primeres màquines elèctriques desenvolupades, però actualment no tenen gairebé cap interès pràctic Poden ésser de fregament i d’inducció Les de fregament , que són les més antigues daten del segle XVI, produeixen electricitat per fregament electroestàtica el 1662 aparegué la d’Otto von Guericke, i el 1770, la de J Ramsden, una de les més conegudes Les d' inducció o influència , més recents, es basen en aquest fenomen la més simple és l'electròfor, ideat per A Volta el 1775 Posteriorment foren creades les màquines de W Holtz 1865, de Kelvin 1867, de tipus hidroelèctric,…
autoconducció
Electrònica i informàtica
Fenomen produït en un conductor elèctric situat en un camp magnètic altern sense trobar-se unit al circuit que l’origina.
El camp produeix unes forces electromotrius al conductor que són causa de corrents al seu interior amb l’escalfament corresponent Els corrents que es produeixen en el nucli d’un transformador, reactància, electroimant, etc, reben el nom de corrents de Foucault En la indústria hom aplica l’autoconducció mitjançant corrents d’alta freqüència, per a l’obtenció d’un tremp superficial en les peces d’acer a causa de l’efecte Kelvin els corrents circulen només per una capa molt prima a la superfície, que és la que escalfen i, per consegüent, la que resta trempada En medicina, i també…
efecte Gunn
Electrònica i informàtica
Efecte descobert el 1963 pel físic J.B. Gunn, en els semiconductors del grup III-V com l’arsenur de gal·li i el fosfur de gal·li de tipus n.
En aquests semiconductors, l’aplicació d’un camp elèctric superior o un cert valor llindar produeix la transferència d’electrons del mínim absolut de la banda de conducció a un altre mínim superior en què els electrons tenen una mobilitat més petita i, per tant, la seva velocitat de desplaçament resulta disminuïda Aquesta disminució produeix l’aparició en el semiconductor d’una acumulació de càrrega seguida d’una zona de buidament, que rep el nom de domini Aquests dipols o dominis es desplacen en el temps al llarg del semiconductor, des del càtode fins a l’ànode, on produeixen un…