Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
analògic | analògica
Electrònica i informàtica
Dit dels sistemes de transmissió o tractament de la informació que utilitzen models basats en l’analogia.
En són exemples el càlcul i els calculadors que utilitzen com a fonament la substitució de propietats reals de l’objecte del càlcul per propietats semblants o anàlogues dels elements del calculador calculador analògic
telenovel·la
Electrònica i informàtica
Comunicació
Novel·la adaptada o concebuda per a ésser emesa per televisió en parts successives o capítols.
Hom hi narra una història fictícia, tot i que pot inspirar-se en fets reals És la versió televisiva, successora dels fulletons del s XIX, dels serials radiofònics i de la tradicional novella rosa En l’àmbit català tingueren un gran èxit produccions nord-americanes com Dallas l’emissió de la versió original data dels anys 1978-91 Des del 1994 Televisió de Catalunya apostà per realitzacions pròpies
realitat augmentada

Exemple de realitat augmentada
© CCCB
Electrònica i informàtica
Conjunt de dispositius i tecnologies que permeten afegir informació virtual sobre entorns reals.
Es comporta com si fos una capa d’informació addicional que se superposa al món real Per a disposar d’aquesta tecnologia, cal un monitor telèfon mòbil, pantalla d’ordinador, etc on poder veure la informació afegida i un programari que controla una càmera, un sensor o un GPS que, tot analitzant les dades o les coordenades del món real, afegeix la informació addicional
xarxa sense fils

Xarxa sense fils
© Telefónica
Electrònica i informàtica
Xarxa que funciona per radiofreqüència i permet que els dispositius mòbils, com ara portàtils, PDA, etc. puguin connectar-se a internet sense cap cable.
Una xarxa sense fils té dos components principals les estacions STA i els punts d’accés AP Poden operar en dues modalitats ad hoc , en la qual cada client STA es comunica directament amb els altres clients de la xarxa, i en modalitat d’infraestructura, on les STA envien els paquets a una estació central, el punt d’accés El client i el punt d’accés han d’establir una relació abans de poder intercanviar dades Aquesta relació pot tenir tres estats diferents sense autenticació i no-associat, amb autenticació i no-associat, i amb autenticació i associat L’intercanvi de dades reals…
tipus de dades
Electrònica i informàtica
Classe de dades caracteritzada per un conjunt de valors possibles, que poden ésser estructures de dades, i les operacions que els poden ésser aplicades.
La majoria de llenguatges de programació imperatius ofereixen uns tipus de dades bàsics i eines per a construir-ne de nous Els tipus bàsics més habituals oferts són, entre d’altres els enters, definits per un conjunt de valors enters, positius i negatius, dins un cert interval, i les operacions aritmètiques bàsiques el caràcter, definit pel conjunt de caràcters del codi intern usat generalment l’ASCII estès, i les operacions de comparació i el real o flotant, definit per un conjunt de valors reals amb coma flotant, dins un cert interval i amb determinada precisió, i les…
sobrecàrrega
Electrònica i informàtica
Característica d’alguns llenguatges de programació que permet que un objecte tingui un significat diferent segons el seu context.
El cas més típic és el dels operadors que prenen el seu significat en funció dels tipus dels seus arguments per exemple, x + y representa una suma d’enters o de reals, o fins i tot una concatenació de cadenes, en funció del tipus de x i de y De fet, la sobrecàrrega es pot veure com la possibilitat d’usar el mateix nom per a diferents entitats, sempre que el context aporti suficient informació que en llevi l’ambigüitat La sobrecàrrega, juntament amb el polimorfisme, l’herència i l’encapsulació, és una de les característiques principals de l’orientació a objectes La sobrecàrrega…
marca
Electrònica i informàtica
Enregistrament d’una adreça electrònica.
Les marques s’acostumen a definir simplement apuntant l’adreça que s’ha d’enregistrar, per això se sol parlar de posar una marca Per a posar una marca no cal conèixer l’adreça exacta a enregistrar n'hi ha prou d’accedir-hi per a poder-la apuntar Aquesta abstracció de les adreces reals és el que dóna la potència a les marques, i el que les converteix en un mètode molt usat per a indicar l’adreça de destinació dels hipervincles per exemple, en tutorials, sistemes d’ajut, o documents amb índexs per hipervincle Les marques, però, prenen tota la seva rellevància en la World Wide Web,…
filtre de Kalman
Electrònica i informàtica
Algorisme que permet estimar el valor de senyals contaminats per sorolls i predir-ne el comportament.
Es basa en la combinació de les prediccions teòriques del sistema, avaluades sobre el seu model matemàtic, i les mesures reals de diferents variables Quan el nivell de soroll és baix, el filtre opta per donar més credibilitat a les mesures, mentre que quan el soroll augmenta dóna més credibilitat a les prediccions teòriques En qualsevol cas, la sortida del filtre és una ponderació fixada pel grau de soroll entre les previsions i les mesures És emprat per a estimar trajectòries de vehicles, en les quals les vibracions i derives d’aquests suposen sorolls sobre els instruments de…
família lògica
Electrònica i informàtica
Conjunt de circuits integrats digitals fabricats en una determinada tecnologia que fan la major part de funcions lògiques.
És la realització física de funcions lògiques digitals emprant una determinada tecnologia Els elements constitutius bàsics dels xips de famílies lògiques són el transistor bipolar i el transistor MOS Tant amb un tipus de transistor com amb l’altre es poden fer les diferents estructures topològiques que realitzen les funcions lògiques que donen lloc a les famílies lògiques En una família lògica apareixen una gran varietat de funcions lògiques portes, comparadors, comptadors, etc I, a més de la funció lògica que hi ha de fer el xip, també tenen molta importància els aspectes elèctrics corrents…
circuit
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements, conductors, generadors, etc, a través dels quals pot circular un corrent elèctric.
Hom parla de circuit obert o tancat segons que el circuit presenti o no una interrupció al pas del corrent Els circuits elèctrics reben diversos noms segons llur configuració circuits en Τ, en Π, en Δ, en λ, en ziga-zaga, etc, segons el tipus de corrent altern, continu, segons la forma d’acoblament entre dos o més circuits en sèrie, en parallel, etc acoblament de circuits Segons les característiques dels elements que posseeix el circuit hom parla de circuit resistiu o capacitatiu, o bé de circuit RC, LC, RLC, etc L’estudi analític dels circuits presenta un gran interès teòric, bé que moltes…