Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
bit de signe
Electrònica i informàtica
Bit que defineix el signe matemàtic d’un nombre expressat en el sistema binari.
Hom acostuma a utilitzar el de l’esquerra i generalment és 0 per al signe + i 1 per al signe -
pèndol elèctric
Electrònica i informàtica
Tipus d’electroscopi constituït per una petita bola de suro o de saüc, suspesa amb un fil de seda.
Si hom electritza prèviament la bola, en aproximar-li un cos electritzat serà atreta o repellida per aquest, la qual cosa permet de detectar el signe de la càrrega del cos
zona d’inversió
Electrònica i informàtica
En un dispositiu metall-aïllant-semiconductor, zona del semiconductor propera a l’aïllant on es produeix una acumulació de portadors minoritaris que inverteixen el caràcter elèctric del semiconductor.
Aquesta inversió es produeix en aplicar al metall un potencial suficient, de signe positiu si es tracta d’un semiconductor de tipus p o negatiu si es tracta d’un semiconductor de tipus n
desfasament
Electrònica i informàtica
Física
Diferència entre les fases instantànies de dues magnituds periòdiques de la mateixa freqüència.
En corrent altern hom parla generalment del desfasament existent entre la tensió i el corrent, el qual desfasament es dóna sempre que la càrrega no és resistiva pura, sinó que presenta una component reactiva Sovint el desfasament és expressat com un angle angle de desfasament , un temps o una fracció de període Segons el signe del desfasament, hom parla d' avanç de fase o de retard de fase
tub indicador
Electrònica i informàtica
Tub de gas emprat com a indicador numèric.
Té un ànode i una sèrie de càtodes formats per uns conductors filiformes que prenen la forma de les diferents xifres i també dels diversos signes especials Segons el càtode excitat, s’hi produeix una luminescència, i, per tant, hom obté una indicació lluminosa de la xifra o del signe corresponent Són coneguts com a tubs Nixie , i són emprats en aparells digitals, comptadors, etc, bé que cada cop són més reemplaçats per dispositius d’estat sòlid, com els díodes luminescents o LED
entropia
Electrònica i informàtica
Magnitud que mesura el grau d’informació no aprofitable que dóna una font segons el seu nombre de respostes possibles.
Donat un senyal en una informació a transmetre, hi ha per a cadascun dels llenguatges una probabilitat que aquest senyal sigui seguit per un altre de determinat Si per una font o llenguatge hi ha N símbols i cadascun té una probabilitat p i , la suma dels productes de cada probabilitat pel seu logaritme amb signe canviat defineix l’entropia de la font S = -Σ p i log 2 p i Utilitzant logaritmes en base dos, hom té el valor de l’entropia en bits
decalatge
Electrònica i informàtica
Desplaçament de tots els elements d’una cadena en direcció a un dels extrems.
En particular, corriment al llarg d’un cert nombre de posicions dels caràcters o xifres d’un mot en direcció a un dels extrems Si el mot és un nombre el decalatge s’anomena aritmètic i equival a la multiplicació del nombre per una potència positiva o negativa de la base Es diu decalatge lògic de tot aquell no aritmètic aquí el signe no existeix i les xifres decalades més enllà de l’extrem del mot es perden en canvi, en el decalatge cíclic les xifres perdudes es retroben en l’extrem contrari
heteropolar
Electrònica i informàtica
Dit de la màquina elèctrica en què s’alternen successivament pols de signe contrari.
rectificació
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conversió d’un corrent altern en un corrent unidireccional.
Hom pot suprimir simplement una de les dues alternances rectificació de mitja ona o bé canviar-ne de signe una de les dues i deixar l’altra tal qual rectificació d’ona completa En el primer cas i per a un corrent monofàsic és utilitzat un sol rectificador, mentre que per al segon en són necessaris dos i un transformador amb presa intermèdia o bé quatre muntatge en pont de Graetz Per a corrents trifàsics són emprats diversos muntatges en estrella, en doble estrella, en pont , que necessiten 3 o 6 rectificadors En el cas de sistemes hexafàsics en són necessaris 6 o 12, i en…
Raymond Samuel Tomlinson
Electrònica i informàtica
Informàtic nord-americà conegut per Ray Tomlinson.
Graduat al Rensselaer Polytechnic Institute de Nova York el 1963, obtingué un màster en ciències al Massachusetts Institute of Technology el 1965 Dos anys després s’incorporà a l’empresa BBN Technologies, on desenvolupà diversos sistemes operatius, entre els quals l’ARPAnet, per al qual el 1971 dissenyà un sistema de comunicació entre usuaris d’ordinadors diferents que posteriorment ha donat lloc al correu electrònic en la forma actual que identifica l’usuari i el domini separats pel signe @ Rebé, entre d’altres, un premi Webby de l’Acadèmia Internacional de Ciències i Arts…