Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
privacitat
Electrònica i informàtica
Habilitat d’un individu de controlar quina informació es recull sobre ell, com s’usa, qui l’usa i amb quin propòsit.
La confidencialitat de les dades és condició necessària però no suficient per a garantir la privadesa
zona d’inversió
Electrònica i informàtica
En un dispositiu metall-aïllant-semiconductor, zona del semiconductor propera a l’aïllant on es produeix una acumulació de portadors minoritaris que inverteixen el caràcter elèctric del semiconductor.
Aquesta inversió es produeix en aplicar al metall un potencial suficient, de signe positiu si es tracta d’un semiconductor de tipus p o negatiu si es tracta d’un semiconductor de tipus n
definició
Electrònica i informàtica
Comunicació
Fidelitat de reproducció de la imatge, determinada pel nombre de línies del sistema emprat.
Dels sistemes comercials, teòricament, el sistema més perfecte és el francès de 819 línies, però la pràctica demostra que el sitema europeu CCIR de 625 línies és suficient, i per això aquest és el més corrent televisió
sobrecàrrega
Electrònica i informàtica
Característica d’alguns llenguatges de programació que permet que un objecte tingui un significat diferent segons el seu context.
El cas més típic és el dels operadors que prenen el seu significat en funció dels tipus dels seus arguments per exemple, x + y representa una suma d’enters o de reals, o fins i tot una concatenació de cadenes, en funció del tipus de x i de y De fet, la sobrecàrrega es pot veure com la possibilitat d’usar el mateix nom per a diferents entitats, sempre que el context aporti suficient informació que en llevi l’ambigüitat La sobrecàrrega, juntament amb el polimorfisme, l’herència i l’encapsulació, és una de les característiques principals de l’orientació a objectes La sobrecàrrega…
acoblament de circuits
Electrònica i informàtica
Unió de dos o més circuits que provoca la transferència a un d’ells de part de l’energia de l’altre.
Pot ésser fet directament si ambdós circuits tenen un element comú inductància, capacitat o resistència o, indirectament, si tenen en comú un flux magnètic o un camp elèctric, però no cap element El circuit que rep l’energia directament del generador és anomenat primari, i l’altre, secundari Si la quantitat d’energia cedida al secundari és suficient perquè aquest reaccioni sobre el primari, és anomenat rígid en cas contrari, feble o flexible L' acoblament magnètic és molt corrent i es fa mitjançant un transformador, o dues bobines amb el flux magnètic comú Si M és la…
disc magnetoòptic
Electrònica i informàtica
Denominació genèrica dels sistemes d’enregistrament repetible i de lectura de dades i senyals en un disc magnètic que combinen mètodes òptics i magnètics.
La informació va en un suport de caràcter magnètic, però el dispositiu que la llegeix és un làser La lectura es basa en una propietat del camp magnètic segons la seva polaritat, aquest camp fa girar el pla de polarització d’una llum polaritzada, en sentit horari o bé antihorari El grup lector capta, doncs, la llum reflectida pel disc, com en els sistemes de disc òptic i, a diferència d’aquests, en detecta la polarització En l’enregistrament, la combinació de mètodes òptics i magnètics és diferent El capçal magnètic és assistit per un làser per tal d’augmentar la densitat d’enregistrament El…
forat
Electrònica i informàtica
En un semiconductor, nom que rep una partícula «aparent» que representa la vacant deixada en l’enllaç del cristalll per un electró alliberat i que es comporta com si fos una nova partícula lliure amb una càrrega electrònica positiva (+q=1,602·10- 1 9C) i una massa comparable a la de l’electró.
La seva presència contribueix al transport de càrrega i energia En un cristall perfecte, on tots els enllaços estan saturats, el desplaçament d’electrons lligats o de valència no pot produir-se en virtut del principi d’exclusió de Pauli La presència d’enllaços vacants és el que fa possible el desplaçament dels electrons de valència quan un camp elèctric extern és aplicat a un semiconductor Així, en aquests, el conjunt d’electrons de valència participa també en la conducció, i la mobilitat dels electrons lligats depèn del nombre d’enllaços vacants La seva creació, és a dir, la creació d’estats…
fotoexcitació
Electrònica i informàtica
Procés de generació de portadors (electrons i forats) que es produeix quan una radiació lluminosa d’energia suficient incideix sobre la superfície d’un semiconductor (volúmic o en forma de capa prima).
Aquest procés de generació pot ésser degut a transicions banda-banda intrínseques o a transicions en les quals participen nivells energètics situats a l’interval d’energia prohibida transicions extrínseques, originats per la presència de defectes o impureses en el semiconductor
transistor
Tira de transistor bipolars
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic d’estat sòlid, basat en les propietats conductores dels materials semiconductors, que hom empra per a controlar o amplificar un corrent elèctric.
Les seves petites dimensions, fiabilitat, durada, baix consum, preu, etc, els ha permès de substituir avantatjosament els tubs electrònics, de manera que, actualment, aquests només són utilitzats en aplicacions molt especials L’evolució de l’electrònica dels semiconductors és ben palesa pel que fa al perfeccionament dels transistors, sobretot quant a la tecnologia de fabricació i també en el desenvolupament de nous tipus o models El primer transistor fou descobert el 1948 pels físics nord-americans J Barden i W Brattain, que juntament amb W Schockley treballaven als laboratoris de la Bell…