Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Bāb
Islamisme
Nom adoptat per Mīrzā ‘Alī Muḥammad, fundador del babisme.
Fill d’un comerciant acomodat, fou primerament adepte de la secta islàmica šayḫī , també de filiació xiïta Quan morí el cap šayḫī , Kāẓim Mīrzā ‘Alī Muḥammad fou un dels dos pretendents a la successió Seguit per molt pocs deixebles, se separà del grup inicial i es proclamà 1844 Bāb al-Dīn ‘porta de la fe’ Les doctrines propugnades pel babisme provocaren llur enfrontament amb les autoritats iranianes Aviat la predicació dels propagandistes, cada vegada més nombrosos, del Bāb fou motiu de desordres polítics, especialment a Māzandarān i a Zanjān 1849 Finalment el 8 de juliol de 1850 el Bāb fou…
himne nacional
Literatura
Música
Cristianisme
Himne que simbolitza una nació o un estat.
Als segles XVIII i XIX, en crear-se les diverses nacionalitats, molts cants patriòtics adquiriren aquesta categoria, com la Marsellesa 1792, La Brabançonne 1830, etc A Catalunya, l’any 1870 l’associació Jove Catalunya proposà l’adopció, a la manera d’himne nacional, de la cançó popular Els segadors , que fou efectivament emprada com a tal per la República Catalana 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins el 1939 Prohibit durant el franquisme, hom tendí a emprar d’altres cançons en substitució, com la Balanguera , La Santa Espina , El cant dels ocells , El cant de la senyera , de l’Orfeó…
ǧinn
Islamisme
Ésser corporal format de flames o de vapor, dotat d’intel·ligència i de sexe i imperceptible als sentits.
D’origen preislàmic, la seva existència fou acceptada per l’Alcorà, a partir del qual són bons o dolents, segons que hagin adoptat la fe musulmana o no
maqāma
Literatura
Gènere literari àrab en prosa rimada.
Consisteix en un conjunt d’anècdotes independents però amb un mateix protagonista Fou adoptat a les literatures persa, siríaca i hebraica al-Ḥarirī, a través de la qual passà a la picaresca castellana Aventuras de Gil Blas de Santillana i Vida de Marcos de Obregón , sobretot
poema
Literatura
En època moderna, nom emprat per a designar composicions breus, sobretot de to líric, i que sol figurar en el títol dels diversos reculls.
Aquest ús, que reprèn el sentit genèric que la paraula poema tenia en llatí i en grec, s’inspira en l’ús genèric que el mot poem té també en anglès i ha estat adoptat en les diverses literatures i, d’una manera particular, en la francesa Poèmes antiques, Poèmes barbares, Poèmes tragiques de Leconte de Lisle, etc
Shimei Futabatei
Literatura
Pseudònim de l’escriptor japonès Hasegawa Tatsunosuke.
Es dedicà professionalment a l’ensenyament del rus i a traduir-ne els autors més importants Exercí també com a corresponsal de premsa a l’estranger i dugué a terme nombrosos viatges a l’Occident, en un dels quals morí En les seves novelles, molt influïdes pels clàssics russos del s XIX, intentà una renovació del llenguatge literari tradicional amb la incorporació de la llengua parlada, motiu pel qual és considerat un dels fundadors del realisme japonès en literatura D’entre les seves novelles cal esmentar Ukigomo 1889, Sono Omokage ‘Un marit adoptat’, 1906 i Heibon ‘Mediocritat…
Ferran Toutain i Gibert
Literatura
Escriptor, corrector i traductor.
Llicenciat en filologia catalana, fou corrector d’estil i assessor lingüístic en publicacions diverses i a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio Professor a la facultat de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, a la facultat de comunicació Blanquerna Universitat Ramon Llull, és autor de traduccions del francès i l’anglès al català El 1988 publicà amb Xavier Pericay Verinosa llengua , assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat des de les institucions catalanes També és autor d’ El barco fantasma 1992, amb diversos…
Xavier Pericay i Hosta
Literatura
Escriptor i corrector.
Llicenciat en filologia catalana, fou editor i corrector del Diari de Barcelona , i posteriorment professor a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Ramon Llull Ha publicat L’altra cara de la llengua 1986 i, amb Ferran Toutain, Verinosa llengua 1988, assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat per les institucions catalanes També amb Toutain publicà El malentès del Noucentisme 1996 També és autor de les obres Filologia catalana Memòries d’un dissident 2007 i Progresa adecuadamente educación y lengua en la…
Amado Alonso
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lingüista i crític literari.
Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la Revista de Filología Hispánica 1939-46, que amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español , 1955 i la dialectologia Problemas de dialectología hispano-…