Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Ahmet Yesevi
Literatura
Islamisme
Místic i poeta txagatai.
És considerat fundador d’una escola mística que compta encara amb nombrosos adeptes Autor d’un cançoner
‘Abd al-Qādir al-Ǧīlānī
Literatura
Islamisme
Escriptor àrab, fundador de la secta qādiriyya.
És autor d’una collecció de sermonaris i llibres piadosos que assoliren una gran fama a tot el món de l’islam Els musulmans el veneren com a sant awliyā'
‘Amr ibn ’Ubayd
Islamisme
Místic àrab que assolí fama d’asceta.
A Bàssora fou deixeble de Hasan al-Basrī Fou un dels primers mutazilís i amic i conseller del segon califa abbassí al-Manṣūr
Carl Brockelmann
Història
Islamisme
Islamista alemany.
Fou professor a Königsberg i a Berlín És autor de Geschichte der arabischen Literatur ‘Història de la literatura àrab’, 1898-1902, obra imprescindible per a l’estudi de la literatura àrab Publicà també una Geschichte der islamischen Völker und Staaten ‘Història dels pobles i dels estats islàmics’, 1939
halal
Alimentació
Islamisme
Terme àrab que significa ‘permès per la llei islàmica’.
Encara que el terme halal té un sentit ampli i comprèn tot tipus de pràctiques diàries, des de la higiene a l’economia, en l’entorn occidental se sol associar a les pràctiques alimentàries acceptades segons la llei islàmica Existeixen diverses interpretacions, més o menys permissives, del terme segons la comunitat islàmica algunes consideren halal tota la carn excepte la de porc i el peix, mentre que d’altres exigeixen el sacrifici de l’animal segons els preceptes, és a dir, amb una incisió a la vena jugular i a l’artèria caròtida per tal de minimitzar el dolor de l’animal i assegurar la…
califa
Islamisme
Cap suprem de l’islam, que reuneix els poders civil i religiós.
El títol complet és “successor de l’enviat de Déu” ḫalīfa rasūl Allāh , bé que més tard hom hi afegí amīr al-mu'mīnīn Malgrat que en l’ortodòxia islàmica el califa ha d’ésser àrab i curaixita, únic i elegit per la comunitat, aquest títol, de fet hereditari, fou portat sovint per persones que no reuniren les esmentades condicions califat
sufisme
Islamisme
Moviment asceticomístic de l’islam, considerat tradicionalment heterodox, a causa de les influències de religions no musulmanes (elements cristians, irànics, hindús i hel·lenístics) que conté.
Enfront de l’islam primitiu, caracteritzat per la concepció d’un Déu inaccessible, ben aviat s VIII sorgiren corrents místics, principalment a Basra Hassan al-Baṣrī, mort el 728, a Medina i a la Meca, que preconitzaven l’amor i la bondat d’Allà, així com la possibilitat de la unió mística L’organització dels sufís en confraries —anàlogues a les dels mendicants cristians— atenyé la seva esplendor al s XII, en ésser acollit el sufisme oficialment en la forma temperada d’Algatzell al-Gazzālī, malgrat l’oposició irreductible dels grups hanbalita, xiïta i ibadita El sufí recorre, a través d’…
Bāb
Islamisme
Nom adoptat per Mīrzā ‘Alī Muḥammad, fundador del babisme.
Fill d’un comerciant acomodat, fou primerament adepte de la secta islàmica šayḫī , també de filiació xiïta Quan morí el cap šayḫī , Kāẓim Mīrzā ‘Alī Muḥammad fou un dels dos pretendents a la successió Seguit per molt pocs deixebles, se separà del grup inicial i es proclamà 1844 Bāb al-Dīn ‘porta de la fe’ Les doctrines propugnades pel babisme provocaren llur enfrontament amb les autoritats iranianes Aviat la predicació dels propagandistes, cada vegada més nombrosos, del Bāb fou motiu de desordres polítics, especialment a Māzandarān i a Zanjān 1849 Finalment el 8 de juliol de 1850 el Bāb fou…
xerif
Islamisme
Títol (en àrab šarīf, ‘noble’) donat als descendents de Mahoma a través de la seva filla Fàtima i d’‘Alī.
Els xerifs, que sovint es distingeixen per un turbant verd des del s XIV, gaudeixen d’extensos privilegis als països islàmics A vegades hom utilitza el títol de sayyid ‘senyor’ com a sinònim
houthi
Islamisme
Membre de la milícia xiïta del Iemen Ansar Al·lah (‘militants de Déu’).
El nom en plural designa també informalment l’organització i prové del seu fundador, Ḥusayn Badr al-Dīn al-Ḥūṯī, el qual la dècada de 1990 impulsà a través de la seva organització la tradició del zaidisme per tal de fer front al que considerava creixent predomini dels sunnites i a l’amenaça que això suposaria per a la comunitat xiïta del Iemen Després de la unificació del país 1990 i del període relativament permissiu dels anys següents, els xiïtes intentaren guanyar força en el nou estat, però la repressió del president ʿAlī ʿAbd Allāh Ṣāliḥ afavorí l’hegemonia dels sectors més radicals…