Resultats de la cerca

Mitjançant la religió, l’integrisme fa una dura crítica a les classes dirigents i planteja un canvi social en profunditat Sorgí al final del segle XIX, i patí una forta expansió als anys vuitanta del segle XX Els integristes aconseguiren el poder d’alguns estats, com l’Iran i el Sudan, i formaren grups terroristes que desestabilitzaren altres països, com Algèria i Egipte

Fonamentada en la revelació continguda en l’Alcorà, en la sunna i els ḥadīṯ i complementada per altres normes jurídiques establertes per analogia, amb previ consens de la comunitat, regula el conjunt d’activitats públiques i privades de tot fidel musulmà En el seu sentit més tècnic, aquest terme s’aplica per a designar el conjunt de la llei canònica tal com la presenten els texts elaborats dins les quatre escoles de dret reconegudes com a ortodoxes a l’islam hanefita, malikita, xafiïta, hanbalita La xara és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, bé que ja des dels primers temps de l’…

Estudià a Cambridge, es doctorà a Munic i des del 1908 s’estigué a Lahore En Six Lectures on the Reconstruction of Religious Thought in Islam 1934 intentà d’harmonitzar la teologia islàmica amb la ciència i la filosofia occidentals Collaborador de la Lliga Musulmana, declarà la necessitat de crear un estat musulmà independent al NW de l’Índia Assistí a la reunió de Londres per a dotar l’Índia de constitució 1932 i al Congrés Islàmic de Jerusalem del 1933 És autor de poesies en persa Asrār-i Khūdī ‘Secrets del jo’, 1915 i Ghāvīdnāma 1932

Propugna la unitat del poder polític i religiós en oposició a occident, contra el qual es dirigeix la seva lluita Sorgit a Egipte a la darreria del s XIX, els seus líders principals foren Gamal al-Dīn al Afġānī i el seu deixeble Muḥammad ‘Abdūh, ambdós exiliats 1879 i 1882, respectivament Fins a la Primera Guerra Mundial el soldà Abdülhamit II encoratjà la idea en un intent de convertir-se en l’únic cap possible dels països islàmics capaç de prescindir del món occidental Però, després del fracàs turc en aquella, el moviment anà replegant-se i perdent força i alhora guanyava terreny el…

Fou professor a Bagdad, però una crisi d’escepticisme, reflectida en la seva obra Tahāfut al-falāsifa coneguda a occident per Destructio Philosophorum , li féu abandonar l’ensenyament i es retirà a Tūs, dedicat a la contemplació D’aquest període data la seva apologia de la mística Iḥyā’ ‘ulūm al-dū n ‘Revivificació de les ciències de la religió’ En al-Munqīd min al-ḍalāl ‘El qui deslliura de l’error’, 1106 exposà la seva evolució religiosa L’obra d’Algatzell significà la introducció de la lògica aristotèlica en la teologia musulmana

Viatjà pel món islàmic recollint tradicions orals, que classificà temàticament en al-Ǧāmi ‘al-Ṣaḥiḥ ‘El recull veritable’ Compongué també una Ta'rīh ‘Història’, compendi de biografies dels transmissors de tradicions

Net de Hassan al-Bana, fundador dels Germans Musulmans Es llicencià en filosofia i literatura francesa i es doctorà en estudis àrabs i islàmics per la Universitat de Ginebra És professor invitat a diverses universitats del món i presideix l’European Muslim Neetwork EMN a Brusselles És autor de Radical Reform Islamic Ethics and Liberation 2008

Assolí un gran desenvolupament a la Cirenaica i Tripolitània i creà un estat independent amb centre a Ǧagbub Signà un tractat de pau amb els italians 1920, però el 1930 fou dissolt En ésser proclamatrei de Líbia 1951 el seu cap Muḥammad Idrīs al-Sanūsī tingué una revifalla, fins a la seva dissolució definitiva per Gaddafi 1969 i la confiscació dels seus béns

Al davant de cadascuna hi havia un cap, anomenat šayh o pīr , que vetllava pel contingut espiritual de la doctrina i tenia cura de l’administració dels béns de la comunitat procedents, sobretot, de donacions i de quotes Els seus adeptes reben diversos noms ihwān germans, faqīr faquir o dar-wīš dervix, segons els països Si per un costat les ṭarīqa constituïren un fons notable d’expansió religiosa rābiṭa, zāwiya, també han estat un dels cossos més reaccionaris del món islàmic Les principals han estat la baktasitta Bektaşi, l'ahmadia i la sanusiyya sanussi

Malgrat que, segons el dret islàmic, hauria de dictaminar sobre tots els processos judicials, actualment només són de competència del cadi les causes directament relacionades amb la religió dret familiar i successori, segons el dret alcorànic altres funcions seves són vetllar per les fundacions pies, assenyalar el començament i el final del ramadà, etc L’exercici d’aquest càrrec, instituït pel califa Omar i nomenat des d’aleshores pel governant, requereix determinades condicions pertànyer al sexe masculí bé que l’escola hanefita admet també les dones, ésser musulmà i lliure,…