Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
xaria
Islamisme
Dret
Nom donat a la llei canònica de l’islam.
Fonamentada en la revelació continguda en l’Alcorà, en la sunna i els ḥadīṯ i complementada per altres normes jurídiques establertes per analogia, amb previ consens de la comunitat, regula el conjunt d’activitats públiques i privades de tot fidel musulmà En el seu sentit més tècnic, aquest terme s’aplica per a designar el conjunt de la llei canònica tal com la presenten els texts elaborats dins les quatre escoles de dret reconegudes com a ortodoxes a l’islam hanefita, malikita, xafiïta, hanbalita La xara és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, bé que ja des dels primers…
sunna
Islamisme
Costum, capteniment habitual de Mahoma en les diverses circumstàncies de la vida que, llevat de casos excepcionals, té valor de norma per als creients.
Extreta del ḥadīṯ, és considerada com una interpretació autèntica i un complement normatiu de l'Alcorà N'existeixen diverses compilacions i comentaris, i, com el ḥadīṯ , és font del dret musulmà xara
alfaquí
Islamisme
Intèrpret i definidor del fiqh o dret canònic musulmà.
En els primers temps de l’islam, els alfaquins, anomenats muǧtahid , decidiren les qüestions del dret basant-se en la xara o llei de l’Alcorà i en la suna o tradició Els casos no prevists en aquestes dues fonts del dret islàmic eren resolts mitjançant l’aplicació de l’activitat intellectual ra'y , el consentiment de la comunitat iǧmā' i la deducció de casos anàlegs qiyās Una vegada acceptada l’obra dels fundadors de les quatre escoles ortodoxes de l’islam hanbalita , xafeïta , hanafita i malikita , hom resolgué les disposicions comunes com a obligatòries per a tots els…
panislamisme
Història
Política
Islamisme
Moviment politicoreligiós que pretén unificar el món islàmic.
Propugna la unitat del poder polític i religiós en oposició a occident, contra el qual es dirigeix la seva lluita Sorgit a Egipte a la darreria del s XIX, els seus líders principals foren Gamal al-Dīn al Afġānī i el seu deixeble Muḥammad ‘Abdūh, ambdós exiliats 1879 i 1882, respectivament Fins a la Primera Guerra Mundial el soldà Abdülhamit II encoratjà la idea en un intent de convertir-se en l’únic cap possible dels països islàmics capaç de prescindir del món occidental Però, després del fracàs turc en aquella, el moviment anà replegant-se i perdent força i alhora guanyava…
islamisme
Islamisme
Conjunt de dogmes i preceptes que constitueixen la religió dels musulmans.
Aquest sistema religiós, predicat per Mahoma a Aràbia al segle VII dC, es basa en les successives revelacions fetes a aquest profeta per l’Enviat de Déu Ǧabrā'il , el conjunt de les quals constitueix el llibre sagrat anomenat Alcorà La professió de fe islàmica consisteix no solament en el reconeixement de la submissió islām absoluta del creient a l’omnipotència divina, sinó, a més, en un testimoniatge definitiu que integra dins la comunitat musulmana el qui el pronuncia La fórmula per a expressar-lo es redueix a l’afirmació que “no hi ha altre déu sinó Déu Allà i Mahoma és el seu Profeta”…
mesquita
Mesquita de Jama Masjid a Delhi, la més gran de tota l’Índia
© X. Pintanel
Arquitectura
Islamisme
A l’islam, edifici destinat, sobretot, a l’oració dels fidels.
Hom l’utilitza també com a lloc de reunió de la comunitat musulmana Hi és prescrita únicament l’oració del divendres, bé que hom recomana de fer-hi també les altres, i no serveix per a d’altres cerimònies, com circumcisions, casaments o enterraments Segons la importància de les poblacions, hi ha diverses mesquites de barri, i una, l' aljama , és la principal Les dones hi tenen un espai reservat a l’interior És estructurada segons un pla rectangular, molt simple, que consta d’un pati a ple aire amb una torre adossada, anomenada minaret , i el mīḍa' , o font de les ablucions, i també d’una zona…
islam

Mpa l’expansió de l’islam
© Fototeca.cat
Història
Islamisme
Conjunt de pobles, països i estats musulmans, tant des del punt de vista sociocultural i polític com religiós.
Els quatre primers califes successors de Mahoma representen la gran expansió de l’islam, amb predomini de l’element àrab Síria, Mesopotàmia, Egipte, Cirenaica, l’Àsia Menor i Armènia califat A més de propagar la fe, hom havia de garantir la seguretat dels creients ultra la possibilitat d’efectuar profitoses ràtzies Durant el califat omeia de Damasc l’imperi experimentà un nou impuls, que continuà en el califat abbàssida de Bagdad, després del qual s’inicià la seva desmembració política califats de Còrdova, fatimita i otomà, imperis seljúcida i mongol, etc Això no obstant, hom mantingué la…
islamisme
Política
Islamisme
Moviment per a l’hegemonia de la doctrina islàmica.
Nascut en el període postcolonial i estès pràcticament a tots els països musulmans, parteix de la identificació entre poder polític i poder religiós que domina la concepció tradicional de l’islam El seu objectiu és la creació d’un estat islàmic inspirat en l’edat d’or de l’islam, cosa que comporta el rebuig i l’enderrocament de l’estat modern, vist com a fruit del domini occidental Per tal de reislamitzar la societat, els moviments de renovació islàmica empren una doble estratègia política sovint violenta per a emparar-se de l’estat, i missional, destinada a reislamitzar els individus…