Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
domòtica
Construcció i obres públiques
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques de l’electrònica i les telecomunicacions aplicades a l’habitatge, a fi d’automatitzar-hi els sistemes que afecten el confort, la seguretat, les comunicacions i l’estalvi energètic.
Normalment l’automatització afecta aparells aïllats ascensors o grups reduïts d’aparells vídeo i TV A una escala més gran, i amb un grau més alt d’integració, hi ha els sistemes complexos de control i regulació de parcs tecnològics, grans centres comercials i d’oficines, hospitals, etc Un sistema d’aquestes característiques consta d’una xarxa local formada d’un ordinador, processadors distribuïts per l’edifici o edificis, associats a sensors amb circuits de filtre de senyal o a càmeres de TV, com a fonts d’informació, i a actuadors convertidors de potència, com a executors de les accions…
casa passiva
Construcció i obres públiques
Edifici construït seguint uns criteris de disseny ( Passivhaus
) molt rigorosos en aïllament tèrmic, estanquitat, recuperació tèrmica de l’aire de renovació i altres, de manera que la demanda tèrmica es redueix molt.
A l’Europa central, aquest estàndard és de 15 kWh/m 2 calefacció, refrigeració i aigua calenta i fins a 42 kWh/m 2 , incloent l’electricitat Amb aquesta baixa demanda, els guanys solars pels finestrals i les aportacions dels aparells elèctrics i les persones que hi habiten cobreixen la demanda de calefacció
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
Tomàs Escriche i Mieg
Construcció i obres públiques
Inventor.
Estudià a Madrid Fou catedràtic 1891-1916 de l’institut de segon ensenyament de Barcelona, que dirigí des del 1913 Inventà diversos aparells científics, com el que duu el seu nom, destinat a demostrar els principis a què obeeix la sortida de líquids Projectà un parc geogràfic per a Barcelona Exposició d’Indústries Elèctriques de l’any 1917 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències de Madrid Deixà diverses obres de didàctica de la llengua francesa, tractats de física i química, etc
cullera
Parts d’una excavadora de cullera frontal
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat eventualment amb unes pues a la part frontal, emprat principalment en les màquines excavadores i a les pales carregadores per a treballs d’excavació i moviment de terres.
N'hi ha de formes i mides diferents, adequades a cada tipus de treball La cullera autopremsora consta de dues mandíbules que s’obren i es tanquen automàticament, i és emprada com a accessori de grues o altres aparells d’elevació per a la càrrega i descàrrega de materials granulosos, pulverulents o semifluids Hom aconsegueix l’accionament de les mandíbules per les mateixes cadenes o cables de l’aparell d’elevació Hi ha també un sistema amb motor installat a la cullera, el qual en provoca l’obertura o el tancament a qualsevol alçada Són utilitzades als ports, als parcs, en les indústries…
draga
Draga de catúfols
© fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Qualsevol eina o aparell que serveix per a excavar terrenys subaquàtics.
Deixant de banda les dragues de mà, molt poc emprades, les més freqüents són grans aparells flotants capaços de funcionar amb autonomia El funcionament d’una draga pot ésser mecànic o hidràulic, segons si arrenca el material per mitjans mecànics o per aspiració d’aigua, la qual s’emporta el fang i la sorra del fons En ambdós casos, tot el mecanisme de comandament i moviment de l’estri que recull els materials va muntat en una barcassa amb dipòsits per a emmagatzemar els materials arrencats o un sistema per a transportar-los al lloc adequat Les dragues mecàniques són principalment…
autoguiatge
Construcció i obres públiques
Sistema de guiatge incorporat a determinats ginys, aparells o dispositius dotats de moviment, que els mena fins a l’objectiu prèviament fixat, sense intervencions alienes.
L’autoguiatge d’avions i vaixells es realitza mitjançant sistemes de navegació autònoms navegació
compactació
Construcció i obres públiques
Operació d’augmentar la densitat d’un terreny natural o d’un terraplè per l’expulsió de l’aire que contenen les capes superiors, mitjançant màquina i aparells per a piconar, comprimir o vibrar.
La compactació és el mètode més emprat per a l’afermament de les subbases de carreteres i pistes d’aterratge i per als fonaments d’obres de fàbrica El grau de compactació necessari, determinat per l’assaig de Proctor, és en funció del tipus de terra i molt especialment de la seva humitat, puix que a un augment d’humitat correspon, fins a un valor anomenat òptim , un reblaniment del terreny que en facilita la compactació però, passat aquell límit, l’aigua que ocupa els porus, en ésser pressionada, tendeix a separar les partícules sòlides i, així, disminueix la densitat Per tal de no…
enginyeria
Construcció i obres públiques
Art d’aplicar els coneixements científics a la invenció, al perfeccionament o a la utilització de les tècniques en totes llurs determinacions dins el camp industrial.
S'ocupa també de l’aspecte tècnic de la fabricació de mercaderies o del proveïment de serveis a la collectivitat el factor econòmic, però, hi és fortament condicionant i, típicament, les seves realitzacions són un compromís funció-preu Les motivacions més immediates de l’enginyeria són de caire econòmic produir a preu més baix, fer obres que afavoreixin el progrés econòmic, etc Les línies concretes d’actuació són funció de factors circumstancials que evolucionen de manera imprevisible, com ara descobertes científiques, situacions sociopolítiques, etc, i a cada estat són fortament influïdes…
Sociologia 2014
Sociologia
Desafiaments i perills a la xarxa En un interval de tan sols quinze anys –que es considera l’espai d’una generació– la revolució digital ha comportat un canvi accelerat en les formes de relació interpersonal i la participació social La joventut és un dels principals protagonistes i portadors d’aquests canvis A mesura que aprenen a fer anar els nous gadgets tecnològics, proposen noves aplicacions i noves formes d’intercanvi i de relació que posteriorment són seguits per altres sectors de la població Aquest nou món digitalitzat és ple de promeses i d’oportunitats, però també amaga alguns…