Resultats de la cerca

Professor a Gant i a Brusselles, dirigí la construcció de l’observatori de Brusselles i en fou el primer director 1828 Aplicà la teoria de les probabilitats a les ciències socials i a l’antropometria i constatà la regularitat en fenòmens on hom creia que es reflectia el lliure albir Observà, a més, que aquesta regularitat s’ajusta a una corba de distribució d’aquí sortí el concepte d’home mitjà, central en la seva teoria Fou també el primer a aplicar l’estadística als fenòmens socials, base de la sociologia i del neopositivisme actual Aplicà les seves recerques a observacions d’astronomia,…

Hom aplica aquest terme especialment als ordes eclesiàstics, en els quals hom distingeix la jerarquia sacramental o d’orde i la de jurisdicció

Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia

La dinàmica de grup investiga els processos i canvis que es donen dins un grup i els factors que el determinen, i hom l’aplica en psicosociologia i pedagogia, sovint, en la forma dels anomenats training groups L’objecte d’aquests grups consisteix a procurar un canvi en llurs participants, presos com a individus, mitjançant la modificació del grup concret Una personalitat destacada dins aquest camp és Kurt Lewin, que el 1945 creà el Research Center for Group Dinamics

Hom l’utilitza com a apellatiu a l’inici d’una carta, d’un discurs, en dirigir-se a algú personalment, com a resposta afirmativa o negativa, etc

Professor a les universitats de Toronto, Princeton, John Hopkins Baltimore i Mèxic Situat en el corrent de l’evolucionisme filosòfic, treballà sobretot en el camp de la psicologia, de l’epistemologia i de la metafísica Trobà dues maneres de comprendre la realitat la agenètica, que hom aplica a la mecànica, i la genètica, aplicada a la vida i a la cultura Com que no pot existir una completa dualitat de mètodes, cal sobreposar-hi una concepció unitària que, segons ell, és d’índole estètica Juntament amb Mc Keen Cattell, fundà la “Psychological Review” 1894-1909 En sociologia intentà de…

És un procediment emprat per negociants, grups professionals o autoritats d’un país consistent a interrompre llurs relacions amb els súbdits o autoritats d’un estat estranger amb la finalitat de pressionar-lo o de protestar contra ell També l’empren els obrers com a arma de lluita enfront de companys o de superiors, que provoca l’aïllament d’una de les parts en conflicte, per tal d’aconseguir solidaritat o amb intenció punitiva Per a boicotejar una empresa hom intenta generalment de promoure la solidaritat del món obrer per a pressionar-la indirectament, no consumint o no utilitzant els seus…

Fou instituïda, pel moviment obrer, com una jornada de lluita del proletariat internacional en la darrera sessió del Congrés Internacional Socialista, celebrat a la sala Pétrelle de París del 14 al 20 de juliol de 1889 La data fou escollida en commemoració de la vaga general convocada a Chicago i altres ciutats nord-americanes per al dia 1 de maig de 1886 per reivindicar la jornada de vuit hores, que fou secundada per prop de 200000 persones Les manifestacions dels dies següents esdevingueren violentes el dia 3, amb enfrontaments dels manifestants amb la policia, i el dia 4, amb una explosió…

La mesura demogràfica més elemental de la mortalitat és la taxa bruta de mortalitat q , que relaciona el nombre de defuncions D d’un any amb la població mitjana P a la meitat de l’any esmentat Per exemple, la taxa de 1970-71 seria És costum de calcular aquesta taxa per mil habitants Aquesta taxa és poc significativa, puix que la mortalitat no afecta igualment els diferents individus de la població en funció de llur diversitat de sexe i d’edat Per tant, és indispensable de perfeccionar la mesura calculant les taxes de mortalitat per edats Q q , que s’obtenen de la mateixa manera que la…

En la seva màxima expansió comprenia una superfície total d’uns 292 800 km 2 , i com a estat lliure amb capital a Berlín incloïa la Prússia Oriental, situada a l’est del corredor polonès, que tallà el territori prussià després de la Primera Guerra Mundial, Brandenburg, Pomerània, Silèsia, una gran part de la Saxònia, Slesvig-Holstein, Hannover, Westfàlia, Hessen-Nassau, les províncies del Rin i els països de Hohenzollern al SW d’Alemanya, enclavats dins el territori de Baviera El més important dels antics estats alemanys es beneficià, malgrat la seva diversitat geogràfica, del pas de la…