Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
burocràcia
Sociologia
Sistema de tasques, procediments i activitats a càrrec d’un cos de personal administratiu.
El terme bureaucratie fou emprat per primera vegada cap a la meitat del s XVIII per l’economista Vincent de Gournay, i esdevingué corrent al s XIX per a indicar el govern exercit pels funcionaris, i no pels polítics Gaetano Mosca mostrà 1895 com la burocràcia és part fonamental de l’estructura dels grans imperis i estats, talment que hom pot classificar tot sistema polític —des del punt de vista de la seva organització— bé com a burocràtic , bé com a feudal Robert Michels estengué aquest concepte a l’organització interna dels partits polítics 1911 El tipus ideal de burocràcia fou…
estigma
Sociologia
Atribut que converteix el seu portador en una persona diferent i poc atraient, de manera que el desacredita socialment.
Hi ha estigmes del cos taques o deformitats, del caràcter homosexualitat o de collectivitats socials raça o tribu Les teories de l’estigma expliquen l’exclusió de les persones estigmatitzades de la integració social normal
voluntat general
Sociologia
Dret
Expressió de la síntesi organitzada de les llibertats de tothom.
L’expressió, creada per J-JRousseau al Contrat social , indica la voluntat del cos social o polític amb vista al bé comú contraposada a la “voluntat de tots” o suma de les voluntats particulars amb vista al bé privat No expressa allò que és, sino allò que ha d’ésser És la voluntat racional, dirigida per principis racionals, que són principis generals, i serveix al bé comú, entès com els interessos que són necessàriament comuns a tothom, independentment del que pugui pensar cada subjecte en un moment determinat
salut reproductiva
Sociologia
Situació en la qual el conjunt del procés reproductiu es desenvolupa en un estat de benestar físic, mental i social, i no solament lliure d’afeccions o de malalties.
Des del punt de vista sanitari comprèn un període que s’inicia amb l’atenció preconcepcional i acaba amb l’atenció neonatal precoç, fins el setè dia de vida del nounat El concepte fou proposat al VII Congrés Mundial sobre Reproducció Humana 1990, immediatament adoptat per l’Organització Mundial de la Salut i ratificat en la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament, al Caire 1994 Tot i aplicar-se a homes i dones, la seva adopció com a objectiu és sobretot un intent de palliar la freqüent instrumentalització del cos femení i la seva capacitat de procrear que s’esdevingué en les…
capital eròtic
Sociologia
Prestigi que la societat atribueix a una persona en virtut de la seva bellesa i atractiu sexual.
El capital eròtic depèn de factors genètics complexió del cos, bellesa física, etc i de factors culturals apresos la sociabilitat, el capteniment, la forma de vestir-se, etc Segons Adam Isaiah Green, el capital eròtic mesura l’atractiu sexual d’una persona, és variable i es pot potenciar Tenir més atractiu sexual pot facilitar les relacions humanes i l’accés a determinats càrrecs de responsabilitat laboral La idea sorgeix d’una interpretació sui generis i una ampliació de la noció de capital de Pierre Bourdieu Com amb altres formes de capital, el capital sexual és convertible és a dir, les…
patronal
Economia
Política
Sociologia
Associació de fabricants o patrons per a defensar llurs interessos econòmics i socials.
Hom pot considerar el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, creat el 1799, com la primera associació patronal sorgida al Principat Procurà la defensa dels interessos econòmics propis, en especial el proteccionisme, i posteriorment, a més, la resistència a les demandes dels obrers Aquell organisme amplià el seu abast i adoptà diferents denominacions Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de cotó a partir del 1821, Junta de Fàbriques a partir del 1847, etc Posteriorment, el 1889, hom fundà el Foment del Treball Nacional i, més especialment adreçada a combatre el moviment…
solidaritat
Sociologia
Concepte elaborat per E. Durkheim a De la division du travail social mitjançant el qual pretenia donar raó dels vincles d’uns individus amb uns altres per tal de formar la unitat d’ordre superior que constitueix la societat.
Durkheim distingueix dos tipus de solidaritat D’una banda, la solidaritat mecànica, que es correspon amb un estadi de la societat que ell qualifica d’arcaic, i en el qual la cohesió social neix d’una consciència collectiva que els individus prenen com a punt de referència La condició bàsica per a l’aparició d’aquesta mena de solidaritat rau en el fet que els individus desenvolupin funcions equivalents i intercanviables Hom se sent identificat amb el grup, doncs, per semblança amb una norma comuna, i les desviacions respecte a aquesta constitueixen el crim i el delicte D’altra banda, la…
organisme
Política
Sociologia
Conjunt d’oficines, dependències o càrrecs que formen un cos o una institució de tipus social o polític.
intocable
Sociologia
Individu de les castes més baixes, tradicionalment marginades, a l’Índia i al Pakistan.
A l’Índia són designats amb el mot d’origen sànscrit dalit D’acord amb el sistema de castes de l’hinduisme, la condició d’“intocable” d’un individu es transmet a la seva descendència En el seu origen, la qualificació recau sobre grups que, pels seus costums o ocupacions, són considerats impurs o contaminats, i comprèn bàsicament els relacionats amb el sacrifici d’animals carnissers, pescadors, adobers, etc, amb el consum de diversos tipus de carn o el contacte amb secrecions del cos humà, com són les persones que es dediquen a la neteja També es classifiquen com a intocables moltes de les…
cànon cultural
Sociologia
Cos de texts literaris, científics o d’altra mena o d’obres d’art considerats constitutius, modèlics i perdurables dins d’una tradició cultural determinada.
D’ésser un terme oblidat i gairebé obsolet, el terme ha experimentat els darrers temps una important recuperació del seu ús, en part com a reacció al predomini del relativisme cultural i d’un cert determinisme economicista en l’àmbit acadèmic Hi contribuí especialment la publicació del llibre The Western Canon 1994, del crític Harold Bloom Més enllà del seu valor general de model, l’establiment d’un cànon no respon a un únic objectiu, atès que hi ha diversitat de cànons que responen a propòsits diferents el cànon potencial, l’accessible, el pedagògic, etc i, per tant, s’han d’…