Resultats de la cerca
Es mostren 998 resultats
conformisme
Sociologia
Acceptació, per part dels membres d’una comunitat, de les normes prevalents en aquesta en un moment donat, imposades o mantingudes pel grup social dominant.
El conformisme pot ésser resultat simplement de la socialització i en aquest sentit és un procés inconscient, efecte de coerció sia mitjançant la suggestió, sia per la por de càstig o fruit d’una voluntat conscient d’integració en el grup i d’ésser acceptat per ell
comunicació de massa
Filosofia
Sociologia
Transmissió de significats culturals, dirigida a un gran públic.
És feta a través dels anomenats mitjans de comunicació de massa o mitjans d’informació , dels quals són formes típiques, la premsa, la ràdio, la televisió i la cinematografia Aquests mitjans depenen molt sovint d’organitzacions públiques o privades —i també de persones individuals—, que assumeixen la informació com una tasca social però amb uns objectius determinats per raons econòmiques, ideològiques o primàriament informatives Normalment també tenen la finalitat d’ésser mitjans de publicitat , per imperatius de finançament i de rendibilitat En funció, doncs, de la finalitat i del contingut…
col·lateralitat
Etnologia
Sociologia
Dret
Parentiu de consanguinitat que uneix els descendents d’un antecessor comú no relacionats entre ells per línia directa.
La collateralitat existeix entre membres d’una mateixa o de diferent generació entre germans, entre cosins, entre oncle i nebot, entre nets, etc, i és graduada segons la llunyania del parentiu Té importància per a determinar l’ordre de successió hereditària i, quant al matrimoni, pot constituir-ne un impediment
colla
Sociologia
Conjunt de persones que treballen o actuen juntes en una tasca determinada.
Té una importància especial en certes feines que cal efectuar en equip, com és ara la sega colla de segadors o la descàrrega de vaixells colla de bastaixos Al port de Barcelona existeixen encara les colles de descarregadors del moll, amb costums propis Són dirigides per un cap, lliurement escollit, anomenat cap de colla , al qual obeeixen els altres membres del grup i que decideix els tractes amb els tercers La colla és el nucli bàsic de diverses activitats en una primera fase associacionista, com, als Països Catalans, l’excursionisme o l’escoltisme els anys immediats posteriors de la…
colla
Sociologia
Conjunt de persones aplegades deliberadament i lliurement.
Aquest conjunt pot ésser de dues menes, segons que la seva finalitat estigui en ell mateix colla d’amics o caigui fora del grup colla de lladres Com a característica essencial de la colla, els seus membres posseeixen quelcom en comú normalment una subcultura i creuen que això els diferencia dels altres grups però també és possible que s’uneixin o collaborin diverses colles per a determinats fins Socialment la colla es presenta com una petita societat en la qual es produeix la interacció social, i és un medi òptim per a la integració de l’individu en la societat Com que en principi la…
cogestió
Economia
Sociologia
Sistema de participació dels treballadors en la gestió de l’empresa a través d’organismes propis.
Aquesta participació pot tenir graus i aspectes diferents, però, en general, constitueix una institució ambigua que pretén d’establir un sistema de collaboració harmònica entre capital i treball que elimini el conflicte, faci augmentar la productivitat i permeti a l’empresa de planificar econòmicament La cogestió, en l’aspecte econòmic, és pràcticament nulla i només ha tingut alguna incidència quant a millora de sous i control de dividends en l’aspecte tècnic, només ha arribat a l’escala dels suggeriments o les consultes, sense cap poder sobre l’organització de la producció i les…
clique
Sociologia
Subgrup informal i espontani que s’integra dins una estructura més àmplia, caracteritzat per una forta interacció personal i una gran facilitat de comunicació entre els seus membres, els quals generalment comparteixen un sentiment de grup.
classisme
Sociologia
Sistema que tendeix a mantenir les diferències entre les classes socials.
pornografia
Sociologia
Representació explícita de caràcter sexual, en format escrit, visual o sonor, amb la finalitat d’excitar sexualment, feta, generalment, amb afany de lucre.
Difícil de definir, com el d'obscenitat, és un concepte artificial, subjectiu i ideològic, mancat de significat psicològic la seva pretesa frontera amb l'erotisme depèn de factors culturals, socials i religiosos Condemnada actualment per lleis i tractats internacionals, és considerada com l’erotisme més groller i barat o com una sexualitat del grau més baix i inferior, quasi animal El concepte és aplicat, doncs, indiscriminadament, a tot allò que hom considera que va més enllà d’un erotisme tingut per respectable
pop
Sociologia
Dit de determinades manifestacions culturals que hom associa a l’accessibilitat, a la moda, a la joventut, i a un cert caràcter intranscendent.
Mot anglosaxó emprat des del decenni dels cinquanta, aparegué estretament associat a la societat de consum, a la publicitat i a la massificació de gusts i costums de la societat nord-americana i europea de la segona meitat del s XX
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina