Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
escala social
Sociologia
Sèrie de persones o estaments que formen la societat, graduada segons llurs categories.
mundialització
Sociologia
Desenvolupament de les relacions polítiques, socials i econòmiques a escala mundial.
Una premissa fonamental de l’estudi de la mundialització és considerar que el món constitueix un únic ordre social Actualment molts aspectes de la vida social són influïts per organitzacions i xarxes socials situades lluny de les societats on vivim
crim organitzat
Sociologia
Organització delictiva que es caracteritza per una complexa estructura semblant a una organització formal.
Les organitzacions criminals tenen una cadena de comandament jeràrquica, una complexa divisió social del treball i unes normes articulades i impersonals que hom està disposat a seguir Actualment el crim organitzat —centrat en el contraban, el tràfic de drogues, la prostitució, el joc illegal, la pirateria electrònica, el robatori a gran escala i tota mena de negocis illegals— actua a escala internacional i esdevé un tret característic de l’economia global
poblament
Sociologia
Concepte demogeogràfic que fa referència a la situació de la població en l’espai.
L’anàlisi d’aquest fenomen es fa segons diverses escales i criteris A escala mundial els criteris bàsics són dos l’ecològic i el socioeconòmic Segons el primer, se cerquen les correlacions entre la distribució de la població i les condicions ambientals representades bàsicament per la producció de la biosfera i els condicionants climàtics i topogràfics Amb aquests criteris s’expliquen en part les altes densitats humanes a les zones temperades de baixa altitud i els grans buits demogràfics de les zones polars, equatorial i dels deserts càlids i freds El criteri socioeconòmic es…
gradació social
Sociologia
Escala mitjançant la qual hom representa els diferents nivells de les classes socials.
Els factors que la determinen són el nivell econòmic, la consciència de classe, el nivell d’instrucció, la professió, la funció social i l’origen ètnic
hipermodernitat
Sociologia
Concepte utilitzat pel sociòleg francès Gilles Lipovetsky per a referir-se a l’acceleració de tots els factors constitutius de la modernitat, especialment propagada per les possibilitats que ofereixen actualment els mitjans de comunicació i les TIC.
El món hipermodern s’organitza al voltant de quatre processos globals d’acceleració que estarien a la base de la crisi en la qual troben sumides les societats occidentals a l’inici del s XXI l’hipercapitalisme, la hipertecnologia, l’hiperindividualisme i l’hiperconsumisme Segons els pensadors de la hipermodernitat, cap país es pot escapar d’aquestes transformacions culturals, actitudinals, tecnològiques i econòmiques que estan tenint lloc a escala planetària
mobilitat social
Sociologia
Qualitat dels individus, les famílies i els grups socials en virtut de la qual aquests passen d’una posició social a una altra.
En la societat industrial l’ascensió en l’escala social d’una gran majoria comporta la davallada d’una minoria La rapidesa dels canvis tecnològics i l’edat determinen una estabilitat per a una bona part de la població, la qual cosa fa que les capes intermèdies de la societat hagin crescut molt, mentre que d’altres s’han mantingut estables o han minvat Un factor important en la mobilitat social és actualment el grau de cultura, l’educació rebuda
pensament únic
Economia
Sociologia
Corrent de pensament sorgit arran de la desaparició del bloc soviètic que adopta el neoliberalisme i el conservadorisme polític com a base d’un nou ordre global, que es presenta com a hegemònic.
El desmantellament del bloc comunista permeté presentar el neoliberalisme com a única via econòmica vàlida, fins i tot natural El pensament únic s’erigí aleshores com a única alternativa possible d’organització política, econòmica i social El terme, sorgit a França els anys noranta a partir de la seva utilització en la revista Le Monde Diplomatique , i àmpliament acceptada pels crítics del neoliberalisme, no expressa només una forma d’organització econòmica, sinó que va més enllà per a definir un ordre global en el qual l’economia, i sobretot els mercats, pauten i determinen tots els àmbits…
fordisme
Sociologia
Sistema de producció industrial introduït per Henry Ford a les primeres dècades del segle XX.
Les teories clàssiques de l’organització industrial—taylorisme i fordisme— sorgiren al principi del segle XX, època en què culminà el maquinisme, amb la introducció de nous mètodes d’organització del procés de treball Així com el taylorisme cercava de millorar l’eficàcia industrial, el fordisme prestava molta més atenció a la sortida comercial dels productes la producció en massa requereix mercats de masses El fordisme suposà la introducció de la cadena de muntatge mòbil i la fabricació portada a terme a grans plantes i adreçada a mercats de masses Aquest sistema de producció a gran …
capitalisme informacional
Sociologia
Nou sistema tecnoeconòmic organitzat mitjançant xarxes telemàtiques i noves formes d’organització horitzontal del treball que s’estenen a escala mundial.
La revolució industrial convertí la indústria en una institució crucial per a tots els àmbits de l’economia Segons Manuel Castells, en les darreres dècades del s XX hom ha assistit al pas del capitalisme industrial al capitalisme informacional, que desplaça la importància de la propietat i del control sobre els recursos materials cap a la gestió i el processament de la informació