Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pitirim Aleksandrovič Sorokin
Sociologia
Sociòleg rus, naturalitzat nord-americà.
Participà en la Revolució Russa i fou membre de l’assemblea constituent i secretari de Kerenskij 1917 Oposat al règim soviètic, el 1923 se n'anà als EUA Professor a la Universitat de Minnesota 1924-30, des del 1930 fou cap del departament de sociologia de la de Harvard Entre moltes altres obres, escriví Social and Cultural Mobility 1927-41, Contemporary Sociological Theories 1928, Social and Cultural Dynamics 1937-41, Man and Society in Calamity 1942 i Modern Historical and Social Philosophies 1950
Oriol Regàs i Pagès
Sociologia
Promotor empresarial i cultural.
Fill del comediògraf Xavier Regàs i Castells , net del restaurador Miquel Regàs i Ardèvol i germà de l’escriptora Rosa Regàs i Pagès , en la seva joventut fou un notable aventurer el 1958 organitzà i emprengué una expedició de Hong-Kong a Barcelona en un jonc en un viatge que durà nou mesos El 1962 dugué a terme amb un grup d’amics l’anomenada Operació Impala, consistent en una travessa en moto pel continent africà des de Ciutat del Cap fins a Tunis patrocinada per l’empresa Permanyer SA com a promoció del model de motocicleta Montesa del mateix nom, precedent dels rallis popularitzats dues…
Lidia Falcón O’Neill
Sociologia
Feminista.
Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1959, en Dret 1960 i en Periodisme per la Universitat de Barcelona 1961, l’any 1991 obtingué el doctorat en Filosofia per la Universiat Autònoma de Madrid Exerceix l’advocacia en els vessants polític, laboral i matrimonial Des de la fi dels anys seixanta mantingué una intensa activitat de publicista, organitzadora i activista de la causa feminista Entre d’altres, el 1969 presidí la secció de drets de la dona de la junta directiva de l’Associació d’Amics de Nacions Unides de Barcelona i participà en en la pimera Assemblea…
Organització Internacional de la Francofonia
Sociologia
Organisme internacional que agrupa els estats i les demarcacions de la francofonia.
Creat el 2005, promou la llengua francesa i la cooperació cultural i institucional entre els seus membres Té els precedents en l’Agence de Coopération Culturelle et Technique ACCT creada el 1969, que el 1997 adoptà la Carta de la Francofonia com a document fundacional, revisada en ocasió de la fundació de l’OIF La carta estableix com a prioritats la promoció de la democràcia, la prevenció i mediació en els conflictes i el suport a l’estat de dret i als drets humans, el diàleg i els intercanvis interculturals, els vincles de cooperació que afavoreixin economies pròsperes i sostenibles i la…
Plataforma per la Llengua
Sociologia
Organització creada el 1992 per a promoure l’ús i la presència del català en tots els àmbits del territori catalanoparlant.
És independent de les institucions i dels partits polítics, i tingué com a punt de partida els avenços insuficients, i fins i tot els retrocessos, en la situació social del català, a parer dels seus fundadors, fins i tot allà on, com a Catalunya, el suport institucional és més favorable Té com a objectiu final la plena normalització lingüística del català, entesa com l’assoliment de l’estatus de llengua comuna principal en l’àmbit públic i de relació dins del seu domini La seva actuació se centra en la denúncia de les situacions en què es vulnera el dret a expressar-se i a rebre informació…
grup parlamentari
Política
Sociologia
Agrupació permanent que reuneix els membres representats en una assemblea legislativa segons la formació a què pertanyen (partit polític, coalició, federació, agrupació d’electors, etc.) o també segons l’afinitat ideològica.
Els grups parlamentaris desenvolupen una important funció d’activació de la vida parlamentària intervenen en la convocatòria dels òrgans parlamentaris, presenten propostes de resolució, participen en els debats i en la designació dels components de nombrosos òrgans del Parlament i serveixen d’enllaç entre la cambra i els partits polítics Acompleixen també una funció ordenadora de l’activitat parlamentària a través de la Junta de portaveus de cada grup, la qual estableix els criteris per a dur-la a terme, decidir la comissió competent per a estudiar els projectes i les proposicions de llei,…
francmaçoneria
Història
Sociologia
Societat secreta.
Organitzada a Anglaterra a la fi del segle XVII recollint, entre altres tradicions, la dels free-masons ‘constructors’ medievals, que s’associaven al marge dels gremis locals per dur a terme on calgués la construcció de temples i altres edificis públics amb tècniques professionals que no revelaven als profans La societat s’estengué ràpidament per tot Europa, després per Amèrica, fins a assolir ramificacions arreu del món Alguns d’aquells antics free-masons , que utilitzaven com a distintius simbòlics el compàs, l’escaire i altres instruments de l’ofici, es consideraven hereus espirituals dels…
ecologisme
Política
Sociologia
Conjunt de corrents ideològics que tenen en comú la voluntat d’assolir un nou ordre social basat en els principis de l’ecologia concebuda com a ciència totalitzadora.
La majoria de grups ecologistes comparteixen un refús del productivisme de les societats contemporànies, del centralisme i la concentració del poder en mans dels estats i de les companyies multinacionals, i de l’explotació abusiva dels recursos naturals, i propugnen una societat no jerarquitzada, oberta i autogestionària El pacifisme i el refús de l’energia nuclear són també comuns a la majoria de grups ecologistes Els primers grups ecologistes nasqueren als EUA sobretot a Califòrnia vers la meitat de la dècada de 1960 a l’entorn dels moviments de drets civils i d’oposició a la guerra de…
terrorisme
Política
Sociologia
Utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política.
Pot practicar-lo un estat i de fet així ho han fet tots els estats totalitaris, però és més corrent que ho faci un partit o un grup reduït de persones Els seus precedents són antiquíssims, però en la seva forma moderna aparegué amb el populisme rus assassinat del tsar Alexandre II, el 1881 i amb l’onada de magnicidis realitzats per anarquistes que es produí a continuació Sadi Carnot, president de la República Francesa, el 1894 HumbertI d’Itàlia, el 1900 McKinley, president dels EUA, el 1901 Barcelona en fou particularment afectada atemptat de Pallàs contra Martínez de Campos 1893, bomba del…
Sociologia 2017
Sociologia
L’atemptat a la Rambla de Barcelona La societat catalana va ser colpejada pels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost, reivindicats per l’Estat Islàmic L’atropellament massiu a la Rambla, protagonitzat per Younes Abouyaa-qoub, un jove de 22 anys, va provocar 14 morts i gairebé una vuitantena de ferits de diversa consideració La major part de les víctimes eren turistes que passejaven per un dels indrets més emblemàtics de la ciutat La mateixa nit, un escamot terrorista va fer un atac al passeig Marítim de Cambrils i va provocar la mort d’una dona Una patrulla dels Mossos…