Resultats de la cerca

Es manifesta en comportaments i expressions culturals propis —símbols, cerimònies, rituals, llenguatge, estil de comunicació, entre d’altres— que orienten l’actitud de les persones que la integren i determinen la manera de relacionar-se de l’entitat tant a l’interior com en l’exterior La cultura de l’organització influeix lògicament en les motivacions i en el grau d’implicació i el compromís que els treballadors tenen amb l’empresa

En un sentit anàleg hom parla també de cultura popular

Hom en parla per contraposició a l’anomenada cultura de la paraula , sigui aquesta paraula escrita o oral

Tot i que els canvis culturals i els socioestructurals canvi social siguin interdependents, llur estudi separat és justificat per raons metodològiques El canvi cultural abasta un univers amplíssim d’esdeveniments, i ja amb els primers sociòlegs Montesquieu i Adam Ferguson en sorgí l’estudi, el qual, juntament amb la creença en el progrés, determinà la formulació d’influents teories sobre l’evolució de la cultura com, per exemple, les de Saint-Simon i Auguste Comte Més endavant, la teoria marxista de les ideologies plantejà la qüestió en termes de la dependència entre aquest…

L’ús d’aquest terme s’ha estès a partir de la moda recent d’usar el prefix ciber , d’origen grec, en relació amb les noves tecnologies La cibercultura inclou les formes culturals pròpies creades i difoses a través del ciberespai, aprofitant els nous mitjans d’expressió que procuren aquestes tecnologies útils per a la creació i la difusió de béns simbòlics, ja siguin de creació tradicional text pla, imatge fotogràfica, etc com els que el fan servir en la seva creació les noves tecnologies hipertext, multimèdia, hipermèdia, realitat virtual que modifiquen la mateixa forma d’…

La cultura d’un imperi, d’un estat modern, etc, és en realitat un conglomerat de subcultures En una tribu o en una civilització preindustrial les subcultures corresponen als distints grups socials dirigents, sacerdots, guerrers, etc més o menys permanents dins la societat Més extensament hom pot aplicar el mot a les classes socials subcultura del proletariat, de la burgesia, de l’aristocràcia, etc Cada subcultura difereix de les restants, i la cultura major comprèn la suma de les subcultures més llur interacció Bé que hom pot conèixer diverses subcultures,…

El mot aculturació és emprat per a indicar que determinades formes de vida o de cultura han estat introduïdes en les funcions socials d’una societat a través del seu contacte amb una altra societat parcialment o totalment diferent quan dues o més societats humanes es relacionen per cooperació, a través de conquesta militar, per imposició política d’una sobre l’altra, una d’elles, almenys, adquireix formes de vida de l’altra El procés d’adquisició d’aquestes formes de vida —el procés d’aculturació— és anomenat manlleu cultural Així, la presa de contacte i la continuïtat de les…

Doctor en filosofia per la Universitat Catòlica de Lovaina, amplià estudis a l’Escola d’Alts Estudis de París Fundà el Departament de Comunicació a la Universidad del Valle, a Cali Colòmbia, on romangué entre el 1975 i el 1995 Posteriorment, exercí la docència a l’Instituto Tecnológico i de Estudios Superiores de Occidente, a Monterrey Mèxic, entre el 1995 i el 2002 Presidí l’Asociación Latinoamericana de Investigadores de la Comunicación ALAIC A Comunicación masiva discurso y poder 1978 estudià com les elits dominants fan servir els mitjans de comunicació com a instruments de dominació…