Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
progrés
Sociologia
Procés ascendent i positiu, mitjançant el qual un ésser, o una acció, passa d’un estat, forma o grau a un altre de superior, de millor.
A diferència, doncs, del desenvolupament, el progrés comporta una connotació clarament valorativa és a dir, qualitativa i no solament quantitativa Sovint, tanmateix, és difícil de determinar si un progrés evident en l’ordre quantitatiu ho és també qualitativament El progrés de les ciències, de la cultura, de la civilització Les nostres relacions han conegut darrerament un progrés substancial
Institut Català d’Assistència i Serveis Socials
Sociologia
Organisme creat l’any 1983 en el marc del departament de sanitat i seguretat social de la Generalitat de Catalunya que recull les competències de l’Instituto Nacional de Servicios Sociales (INSERSO).
Té cura de la gestió de les prestacions complementàries de la seguretat social, és a dir, de l’assistència social Comprèn tres grans seccions serveis a la tercera edat, que inclouen residències i centres geriàtrics amb funcions tant d’esbarjo com d’assistència terapèutica serveis als minusvàlids físics, psíquics i sensorials, dirigits sobretot a la rehabilitació i la integració social i laboral, i els programes especials
capital eròtic
Sociologia
Prestigi que la societat atribueix a una persona en virtut de la seva bellesa i atractiu sexual.
El capital eròtic depèn de factors genètics complexió del cos, bellesa física, etc i de factors culturals apresos la sociabilitat, el capteniment, la forma de vestir-se, etc Segons Adam Isaiah Green, el capital eròtic mesura l’atractiu sexual d’una persona, és variable i es pot potenciar Tenir més atractiu sexual pot facilitar les relacions humanes i l’accés a determinats càrrecs de responsabilitat laboral La idea sorgeix d’una interpretació sui generis i una ampliació de la noció de capital de Pierre Bourdieu Com amb altres formes de capital, el capital sexual és convertible és a dir…
infecunditat
Sociologia
Proporció de persones que no han tingut fills.
És especialment significativa quan es mesura a 50 anys, edat en què la major part de les dones ja ha posat fi a la seva vida fecunda No es tracta del concepte contrari al de fecunditat, ja que aquesta mesura la grandària mitjana de les descendències, incloses les persones que no n'han tingut La infecunditat fa allusió a un fet, no a una capacitat, perquè les persones actualment infecundes poden tenir fills en el futur o podrien haver-los tingut en el passat Per tant, no s’ha de confondre amb la infertilitat o l’esterilitat, és a dir, amb la impossibilitat real de procrear La…
elit
Sociologia
Minoria social privilegiada culturalment, políticament o econòmicament.
L’aristocràcia ha estat des de temps antic un tipus molt clar d'elit, determinat pel rang familiar o per una situació de poder N'hi ha hagut també d’altres tipus, integrats per persones que, sense poder polític, destaquen per llur competència en el camp industrial, comercial, intellectual o artístic En la mesura que una elit pot imposar el que considera la seva gran missió sense comprovar si té valor real o no, hom parla d' elit establerta , que esdevé elit formal en tant que s’oposa a la promoció d’altres elits, les quals responen precisament al concepte d' elit real , és a dir…
amor
Sociologia
Gran desig o interès.
En l’Antic Testament, cal distingir tres dimensions de l’amor l' amor de Déu a l’home , manifestat per les seves intervencions històriques alliberació d’Egipte, aliança al Sinaí, donació de la terra de Canaan, retorn de Babilònia, etc Déu es lliga amb Israel com un marit amb la muller L’amor de Déu a l’home no és solament el del creador a la seva obra sinó el de la mare al propi fill L' amor de l’home a Déu és una resposta a l’amor electiu de Déu, que no és estimat per les seves perfeccions sinó per les seves gestes històriques amb què s’ha compromès a favor de l’home Aquest amor no pot ésser…
acció social
Sociologia
Qualsevol acció executada per un o diversos individus en funció de l’existència d’altres individus.
Gairebé tot el comportament humà no estrictament biològic és compost d’accions socials, és a dir, té una dimensió social A partir del concepte d’acció social es formà l’anomenada teoria de l’acció social, branca del conductivisme social fundada per Max Weber i desenvolupada, entre altres, per Talcott Parsons considera que l’acció social significativa és la matèria última de la sociologia, o sigui que aquesta ha de basar-se en l’observació del comportament extern, sense fer referència al significat que l’acció té per a qui l’executa Mentre que Émile Durkheim cerca les…
consciència de classe
Sociologia
Consciència que els membres d’una classe social tenen, com a grup, de llur pertinença a la pròpia classe.
La problemàtica de la consciència de classe és inherent, històricament, a la doctrina marxista i té el puntal teòric en Lukács Segons aquetsa persepctiva, una classe social no existeix com a tal sinó a partir del moment que en té consciència tot entenent aquesta en un sentit no purament psicològic, és a dir, quan s’organitza en partit autònom Així els diversos nivells de l’anàlisi de Marx sobre la història poden ésser considerats com a etapes de la formació d’una classe, des de la massa indiferenciada d’individus, que tot seguit s’organitza en “classe en si” classe-subjecte, fins…
beneficència
Sociologia
Acció d’ajuda directa, permanent o transitòria, especialment material, als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques.
En èpoques pretèrites, aquesta acció de beneficència, tant pública com privada, fou d’una gran extensió Modernament, l’evolució dels conceptes de solidaritat humana i també la introducció de nous principis sobre les obligacions i els deures socials i estatals han fet que la beneficència tradicional hagi estat gradualment substituïda per altres sistemes d’assistència, com la seguretat social La beneficència pública és organitzada i sostinguda pels organismes oficials, amb més o menys ajuda ocasional, però directa, dels ciutadans actua com a beneficència estatal, provincial, autonòmica,…
socialització
Economia
Política
Sociologia
Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social.
Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat en socialitzar els mitjans de producció en conjunt —i no alguns, i normalment no els més importants, com és el cas de les nacionalitzacions— i transferir-los a l’estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d’un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic En una accepció més àmplia, Marx i els teòrics marxistes utilitzen aquest terme per a fer referència a una de les…