Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
teoria de la transició demogràfica
Sociologia
Demografia
Descripció esquemàtica atemporal que explica el procés en el qual es troba sotmesa una societat, en passar d’ésser dominada per un règim demogràfic basat en elevades taxes de mortalitat i natalitat a un nou règim caracteritzat per la reducció d’aquestes taxes.
La teoria de la transició és una situació lògica establerta en tres fases La primera fase, o període pretransicional, es caracteritza per unes elevades taxes de natalitat i mortalitat i una baixa esperança de vida En aquest període, que hom anomena també antic règim demogràfic o règim demogràfic tradicional, la mortalitat afecta més els infants i es poden apreciar crisis de subsistència ocasionades per grans fams, epidèmies i guerres, les quals es representen com a pics recurrents en la línia de les taxes de mortalitat, que s’esdevenen per sobre de les taxes de natalitat i són causa de…
diagrama de Lexis
Sociologia
Demografia
Procediment gràfic que permet de classificar els esdeveniments demogràfics d’un individu o d’un grup d’individus per períodes anuals d’observació, per edat i per cohorts.
Presentat com un sistema rectangular de coordenades, hom inscriu en les abscisses els anys de calendari i en les ordenades, les edats de manera que s’estableix gràficament el paràmetre temps com a moment i com a durada Els segments verticals són anomenenats isòcrones i fan referència a un moment per exemple, el 4 de juliol de 1954 Els segments horitzontals es coneixen com a rectes d’aniversari i separen edats exactes Els esdeveniments relatius a una mateixa edat es llegeixen horitzontalment, i els que concerneixen a un mateix…
control de naixements
Sociologia
Demografia
Control del creixement demogràfic mitjançant l’aplicació sistemàtica dels mètodes contraceptius (contracepció), el foment o la legalització de l’avortament i àdhuc mitjançant l’esterilització de l’home o de la dona.
El control de naixements es pot donar en el pla simplement familiar en el sentit que la parella decideixi quants fills desitja, en funció del seu nivell devida i dela projecció en l’escala social que hom vol per a ells o en el pla oficial estatal en el sentit que l’estat determina un màxim de fills per parella, amb la promulgació de les lleis corresponents i l’aplicació de penes a aquells que no les compleixen Bé que determinats mitjans per a evitar els…
urbanització

Urbanització espontània a Mendocita, barri de Lima, entre el 1942 i el 1961; el barri és absorbit per la trama regular de la ciutat, però es manté com a illot marginat cada cop més dens
© Fototeca.cat
Geografia
Sociologia
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans.
Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial Alhora, a partir d’un ritme en el creixement de la població urbana, s’ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals En començar el s XIX només Londres i París, entre totes les ciutats del món, superaven el mig milió d’habitants Nàpols, Moscou i…
Josep Vicent Marquès i González
Literatura catalana
Sociologia
Escriptor i sociòleg.
Vida i obra Llicenciat en dret i professor dela Universitat de València Fou membre del Partit Socialista Valencià i posteriorment fundà amb d’altres el grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritària Fou un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears del País Valencià Com a sociòleg feu estudis sobre el comportament sexual i sobre diversos aspectes dela marginació deladona L’any 1973 guanyà el premi Joan Fuster per l’assaig…
,
èxode rural
Sociologia
Abandó del camp per una part de la població o per la totalitat.
La poca flexibilitat tradicional de l’economia agrícola hi fa difícil l’absorció d’un creixement demogràfic, fins i tot feble, i sempre s’han donat situacions episòdiques d’emigració, en general cap a les ciutats La Revolució Industrial produí un creixent desequilibri econòmic i de nivell devida general entre la ciutat i el camp L’atracció dela ciutat, ateses les millors perspectives del sistema devida urbà, absorbí no solament l’excedent demogràfic…
habitus
Sociologia
Forma d’interioritzar i d’organitzar d’un individu, de manera inconscient, la percepció de la realitat segons la posició que ocupa dins de l’espai social i que orienta la seva conducta social.
Es tracta d’una noció definida per Pierre Bourdieu, i que constitueix un dels nuclis de les seves reflexions sobre la cultura És un sistema de disposicions culturals i valors perdurables que són fruit de l’experiència i dels coneixements adquirits en un determinat àmbit social Bourdieu insisteix que les manifestacions culturals i les afirmacions del gust no són, generalment, el producte d’una elecció conscient i estratègica de l’individu És més aviat una disposició “desinteressada” que impregna i dóna una coherència formal a…
interval genèsic
Sociologia
Espai de temps entre dues concepcions consecutives.
S'anomena interval genèsic total el lapse entre la primera i l’última concepció en la vida reproductiva d’una dona Es tracta d’un determinant important de la fecunditat màxima possible, condicionat tant per factors biològics com de comportament
totemisme

Detall de la part superior d’un tòtem indi a Ketchikan, Alaska.
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Religió
Sociologia
Conjunt de normes socials, obligacions i prohibicions, creences, usos, etc., difosos en nombroses civilitzacions anomenades ‘‘primitives’’, sobretot en cultures basades en la caça i l’agricultura.
Es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural o un individu i el tòtem Considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, el tòtem té sempre la funció d’estructurar la vida social i és font d’obligacions i prohibicions hom estableix l'endogàmia i múltiples tabús, sobretot alimentaris hom no pot matar ni menjar-se, sota pena de mort, l’animal totèmic i rituals cal prendre nombroses precaucions per tal d’evitar-ne el contacte, perquè és carregat d’una força perillosa o mana, etc…
supermortalitat
Sociologia
Mortalitat de caràcter especial que afecta certs grups d’una població d’una manera sistemàtica o excepcional.
En el primer cas, és típica la supermortalitat masculina que afecta tots els homes des del naixement i que dóna lloc al fet que la esperança devida dels homes sigui inferior a lade les dones i que a totes les poblacions les dones siguin més nombroses que no pas els homes, malgrat la superior taxa de masculinitat dels naixements En el segon cas, es tracta d’augments sobtats dela mortalitat a causa d’epidèmies, catàstrofes, fam, etc Aquestes supermortalitats,…