Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
veïnatge universal
Sociologia
Concepció del món com un espai interdependent des del punt de vista cultural, econòmic, social i polític, que es basa en la difusió immediata de la informació a través dels mitjans de comunicació de massa.
Les noves tecnologies, i especialment internet, permeten la desaparició de les distàncies i l’apropament entre els fets locals i els globals
sensacionalisme
Sociologia
Tendència a difondre notícies, a exposar fets, etc, d’una manera espectacular, que cridi l’atenció, que causi sensació.
fenomen social
Sociologia
Realitat o esdeveniment de caràcter social susceptible d’ésser analitzat científicament.
Els fenòmens socials constitueixen l’objecte d’estudi de les ciències socials La idea de tractar els fenòmens socials com si fossin fets fou un dels intents més destacats d' EDurkheim
funcionalisme
Antropologia
Psicologia
Sociologia
Corrent de pensament, iniciat al començ del segle XX.
Es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc, com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que, lluny d’ésser preses aïlladament, cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en perspectiva teleològica En el camp de la psicologia, el funcionalisme brollà als EUA, representat, entre altres, per William James i John Dewey, s’orientà en contra dels partidaris de l’estructuralisme W Wundt i GB Titchener i de llur descripció de l’estructura de la consciència, com a realitat que hom explica a partir…
espai públic
Sociologia
Espai físic o virtual que pot assolir, en contraposició a l’àmbit privat, una observació generalitzada i simultània de tots els membres de la comunitat.
L’espai públic era, en principi, un espai físic el del carrer, la plaça, el mercat Només a partir dels s XVI i XVII aquest espai esdevingué simbòlic La formació d’un espai públic és essencial per al naixement de la democràcia Actualment allò que defineix l’espai públic depèn, en bona part, dels mitjans de comunicació social, que són els que atorguen una visibilitat generalitzada a determinats fets
LGTBI
Sociologia
Sigla que designa el col·lectiu format per lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i intersexuals, els quals tenen en comú una orientació sexual no heterosexual tradicional.
L’ordre de les sigles pot variar, bé que aquest és el més habitual El moviment LGTBI té una fita en els anomenats fets de Stonewall, quan un escamot de la policia agredí i arrestà desenes de persones en un bar gai d’aquesta localitat novaiorquesa el 28 de juny de 1969 Aquest dia, des del 1970, se celebra el Dia de l’Orgull LGTBI inicialment Dia de l’Orgull Gai
contracultura
Sociologia
Expressió amb què hom designa les manifestacions sociològiques, polítiques i artístiques vigents sobretot a la dècada del 1970 caracteritzades per l’esperit rebel, àcrata i subvertidor dels valors tradicionals del món occidental i desenvolupat.
Lligada sobretot a la joventut, la contracultura aparegué a mitjandècada del 1960 EUA on rebé el nom de ‘underground’, que ha passat a Europa i a certs països europeus Entre els precedents, cal esmentar el moviment beat Hom cita com a primeresdeveniment contracultural les activitats dels provos provo, però les expressions més típiques foren els hippies hippy i els fets de Maig del 1968 Foren vehicle dels valors i la forma de vida contraculturals el rock-and-roll, el còmic, certs corrents de les arts plàstiques com el pop art i literats com W Burroughs o Ch Bukowski Bé que el…
monogàmia
Sociologia
Unió d’un sol home amb una sola dona.
La monogàmia, que és la base de la societat monògama, ha estat considerada pels teòrics de l’evolucionisme com l’últim i més perfecte estadi de la unió dels individus dins la societat humana en el seu camí vers la civilització Segons aquesta opinió, aquest camí s’inicià a l’etapa del salvatgisme amb la promiscuïtat, continuà al període de la barbàrie amb la poligàmia i arribà a la civilització amb la monogàmia No hi ha, però, absolutament cap fet que aboni aquesta teoria Hi ha pobles molt primitius, com els fueguins, que són monògams, i pobles civilitzats, com els musulmans, que són polígams…
Pierre Bourdieu
Educació
Sociologia
Sociòleg i educador francès.
Fou director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1964, de la revista Actes de la recherche en sciences sociales des del 1975, president del comitè directiu de la revista europea ‘Liber’ des del 1989 i professor titular de la càtedra de sociologia al Collège de France des del 1985 En els llibres Les héritiers 1964, Les étudiants et leurs études 1964 i La reproduction Éléments pour une théorie de l’éducation 1970, fets en collaboració amb JCPasseron, tractà de la sociologia de les desigualtats socials, polítiques i pedagògiques en la situació real dels estudiants…
demografia
Sociologia
Ciència que té com a objecte l’estudi de la població.
Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians…