Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
educació formal
Sociologia
Aprenentatge ofert normalment per un centre d’educació o formació, amb caràcter intencional i estructurat (segons objectius didàctics, durada o suport) i que conclou amb una certificació.
El seu nom sorgeix per oposició a educació no formal, la que s’adquireix fora dels centres escolars L’educació formal presenta currículum prescriptiu que guia els nivells d’aprenentatge, normalment estructurats per cursos o cicles, i les matèries o continguts que s’han d’ensenyar a cada nivell
organització formal
Sociologia
Estructuració social en la qual la racionalitat predomina sobre l’espontaneïtat.
Les relacions que s’estableixen en una societat organitzada formalment són de tipus impersonal i indirectes, i el paper que cada individu ha d’acomplir en aquesta societat és escollit en funció de la seva eficiència i la seva efectivitat
educació no formal
Sociologia
Activitat organitzada amb finalitats educatives fora del sistema oficial establert, que està encarada a oferir uns objectius d’aprenentatge determinats a un públic concret.
No obstant això, té caràcter estructurat en objectius didàctics, durada o suport En són un exemple els centres d’esplai, que realitzen una tasca cívica d’educació no formal
crim organitzat
Sociologia
Organització delictiva que es caracteritza per una complexa estructura semblant a una organització formal.
Les organitzacions criminals tenen una cadena de comandament jeràrquica, una complexa divisió social del treball i unes normes articulades i impersonals que hom està disposat a seguir Actualment el crim organitzat —centrat en el contraban, el tràfic de drogues, la prostitució, el joc illegal, la pirateria electrònica, el robatori a gran escala i tota mena de negocis illegals— actua a escala internacional i esdevé un tret característic de l’economia global
base
Sociologia
Conjunt de membres efectius d’una organització formal que no ocupen càrrecs burocràtics ni directius.
En els sindicats i en els partits polítics de massa hom anomena base el conjunt dels seus militants, tot i que a vegades el concepte s’estén als adherents o àdhuc als simples electors
família plàstica
Sociologia
Expressió que vol posar de manifest les múltiples formulacions i models que pot adoptar la família en un context de creixent desinstitucionalització i forta individualització.
La plasticitat de la família actual comporta una diversitat formal i relacional, així com la possibilitat de tenir diferents famílies al llarg de la vida de cadascú És el que es coneix com a monogàmia successiva La plasticitat dels vincles en permet, consegüentment, la modelació segons les necessitats de cadascú, i també de vegades la substitució
pluralisme
Política
Sociologia
Doctrina sociopolítica que preconitza la coexistència de tendències diferents en qualsevol societat i en qualsevol institució.
S'oposa al totalitarisme i a qualsevol mena de dictadura o abús d’autoritat Es dóna principalment en els països de democràcia formal i es manifesta tant a nivell ideològic religiós, filosòfic, artístic, etc com sindical, polític, d’associacions, etc Quasi mai, però, no es dóna en forma pura, ja que molt sovint les tendències i els corrents que es consideren més perillosos per a l’ordre establert són declarats illegals i sovint reprimits
habitus
Sociologia
Forma d’interioritzar i d’organitzar d’un individu, de manera inconscient, la percepció de la realitat segons la posició que ocupa dins de l’espai social i que orienta la seva conducta social.
Es tracta d’una noció definida per Pierre Bourdieu, i que constitueix un dels nuclis de les seves reflexions sobre la cultura És un sistema de disposicions culturals i valors perdurables que són fruit de l’experiència i dels coneixements adquirits en un determinat àmbit social Bourdieu insisteix que les manifestacions culturals i les afirmacions del gust no són, generalment, el producte d’una elecció conscient i estratègica de l’individu És més aviat una disposició “desinteressada” que impregna i dóna una coherència formal a totes les formes de comportament, i orienta les…
elit
Sociologia
Minoria social privilegiada culturalment, políticament o econòmicament.
L’aristocràcia ha estat des de temps antic un tipus molt clar d'elit, determinat pel rang familiar o per una situació de poder N'hi ha hagut també d’altres tipus, integrats per persones que, sense poder polític, destaquen per llur competència en el camp industrial, comercial, intellectual o artístic En la mesura que una elit pot imposar el que considera la seva gran missió sense comprovar si té valor real o no, hom parla d' elit establerta , que esdevé elit formal en tant que s’oposa a la promoció d’altres elits, les quals responen precisament al concepte d' elit real , és a dir…
Juan Carlos Moreno Cabrera

Juan Carlos Moreno Cabrera (2009)
© JCMC
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Lingüista castellà.
Catedràtic des del 1993 del Departament de Lingüística, Llengües Modernes, Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat Autònoma de Madrid, és autor d’aportacions en diversos camps de la lingüística, com ara la lògica i la semàntica Lógica formal y lingüística , 1987 Fundamentos de sintaxis general , 1987 Semántica y gramática , 2003 o la lingüística teòrica i general La lingüística teórico-tipológica , 1995 Curso universitario de lingüística general , 2000 Introducción a la lingüística , 2004 Cuestiones clave de la lingüística , 2013 Ha dedicat també nombrosos articles…