Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Ernest Udina i Abelló
Sociologia
Sociòleg i periodista.
Fill de Santiago Udina, era llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en sociologia per la de París-Vincennes i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1970 i el 1975 fou corresponsal a París de diversos mitjans de comunicació “El Noticiero Universal”, “Cambio 16”, “La Vanguardia䀁d, etc En aquest període collaborà amb el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, que el 1978 el nomenà cap de premsa de la restablerta Generalitat Posteriorment treballà a “La Vanguardia”, “El Món”, Radio Nacional de…
Jon Elster
Sociologia
Sociòleg noruec.
Considerat un dels científics socials i polítics contemporanis més destacables, es formà entre el seu país d’origen i França, a l’École Normale Supérieure Actualment alterna la seva tasca docent i investigadora entre els EUA i França, com a catedràtic de Ciències Socials a la Universitat de Colúmbia i del Collegi de França, respectivament És autor d’una obra molt vasta centrada en qüestions relacionades amb la filosofia i la metodologia de les ciències socials, la teoria de l’elecció racional, el marxisme —realitzà la seva tesi doctoral sobre Karl Marx…
Hannah Arendt

Hanna Arendt
Filosofia
Política
Sociologia
Filòsofa, sociòloga i politicòloga nord-americana d’origen alemany.
Deixeble de Jaspers i de Heidegger, fugí del nazisme el 1933 i s’installà primerament a França i després als EUA 1949 Entre altres obres, és autora de The Origins of the Totalitarianism 1951 —on analitza el desenvolupament del totalitarisme, l’antisemitisme i l’imperialisme del segle XIX—, The Human Condition 1958, On Revolution 1963 i On Violence 1970
socialisme utòpic
Robert Owen, representant del socialisme utòpic
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d’un futur sistema social ‘‘perfecte’’, harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.
Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix…
nudisme
Sociologia
Doctrina i pràctica dels qui prescindeixen dels vestits com a mitjà més natural amb vista al desenvolupament de tota l’activitat humana.
El nudisme, com a moviment, nasqué al començament del s XX a Alemanya amb la formació dels primers grups de Nacktkultur ‘cultura del nu’ El moviment aviat s’estengué a Anglaterra, França, Escandinàvia i altres països europeus, i vers el 1930 es començaren a formar grups nudistes als EUA i al Canadà A partir de la Segona Guerra Mundial el moviment nudista s’ha anat incrementant, malgrat l’oposició que ha trobat en la legislació de molts països
pla Beveridge
Sociologia
Pla de reforma social britànic que es desprèn del Report on Social Insurance and Allied Services (1942), formulat per la comissió presidida per William H. Beveridge-.
El pla Beveridge pretenia de redistribuir la renda nacional a través de les assegurances socials i els subsidis familiars, els quals variaven en funció del nombre, de l’edat i del sexe dels membres de la família La contribució al finançament del programa anava a mitges entre els patrons i els treballadors, d’una banda, i els ingressos procedents dels imposts, de l’altra Aquest pla, considerat una fita molt important en l’establiment del Welfare State, fou plenament incorporat a la legislació anglesa en tres lleis promulgades el 1946 i el 1948, i tingué un ampli ressò, principalment a …
síndic de greuges | síndica de greuges
Dret administratiu
Sociologia
Persona designada per una entitat, una empresa o una institució pública per a defensar els interessos, els drets i les llibertats d'un col·lectiu amb qui aquesta mateixa entitat, empresa o institució té relació o al qual proveeix serveis.
El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir La figura del síndic de greuges té l’origen en l’ordenament juridicoadministratiu suec, i ha estat adoptada amb noms diferents per les administracions en la majoria de països amb governs democràtics síndic de greuges a Catalunya , el País Valencià i les Illes Balears, justícia a l’Aragó, raonador del ciutadà a Andorra, defensor del poble a Espanya, médiateur a França i ombudsman o ombudsperson als països…
corporativisme
Economia
Sociologia
Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d’associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals.
El corporativisme sorgí enfront de l’individualisme de l’estat liberal i contra el sindicalisme de classes de caire marxista i anarcosindicalista, inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d’evitar, amb intervenció de l’estat, la lluita de classes Promogut pel moviment social catòlic del s XIX comte de Mun i La Tour du Pin, a França, i Ketteler, a Alemanya, reflectit als documents pontificis sobre la qüestió social especialment de Lleó XIII i Pius XI, el corporativisme fou institucionalitzat sobretot pel feixisme, el qual establí una correlació entre estat feixista i estat…
Lewis Alfred Coser
Sociologia
Sociòleg nord-americà d’origen alemany.
Arran del creixent antisemitisme a Alemanya, el 1933 fugí a França, on estudià a la Universitat de la Sorbona El 1941 passà als EUA i el 1944 es doctorà a la Universitat de Columbia Fou professor de la Universitat de Nova York i en 1974-75 fou president de ldAmerican Sociological Association Format en un ambient on predomina el funcionalisme estructural féu una crítica original a la noció de funció A The Functions of Social Conflict 1956 es distancia del model de l’harmonia i l’equilibri, que considera inadequat, i intenta comprendre els problemes polítics i socials actuals amb…
mont de pietat
Economia
Història
Sociologia
Establiment benèfic que fa préstecs, generalment pignoratius, de béns mobles, amb interès mòdic.
El primer fou creat pels franciscans Bernardino da Feltre i Barnaba da Terni, el 1462, a Perusa Itàlia, per evitar que la gent humil caigués en mans d’usurers Lleó X consultà el concili V del Laterà i publicà 1515 una butlla reconeixent la licitud dels interessos Aleshores floriren els monts de pietat a Savona, Màntua, Florència, Bruges i Lilla Amb el temps, en lloc de treballar amb llegats, els monts de pietat treballaren amb els diners produïts pels interessos Al segle XVIII tingueren greus dificultats a França i a Espanya per problemes d’usura Als Països Catalans les…