Resultats de la cerca

El terme esdevingué d’ús comú a partir del moviment universitari francès que cristallitzà en els esdeveniments del maig del 1968 i que hom pot caracteritzar per la seva intransigència envers l’autoritarisme de l’Estat Per analogia, hom parla també de contestació en altres àmbits socials, com el de l’ensenyament, l’eclesial, etc

Sinònim del concepte, més ampli, d'integració, la cohesió és el resultat de totes les forces socials normes i valors, ideologies i formes de vida, coerció social i amenaces de marginació que actuen sobre els individus per possibilitar l’existència, l’estabilitat i la continuïtat del grup com a tal El grau de cohesió de les collectivitats influeix positivament en el comportament de llurs membres Durkheim, per exemple, estudià la relació existent entre el nombre de suïcidis dins un grup social i el grau de no-cohesió o desintegració que hi regna i és objecte de determinació…

Representant de la tendència sociologista en la línia de Max Dvořák, Georg Simmel i Max Weber, concebé l’obra d’art com el producte d’un individu condicionat per la societat a la qual pertany Proposà la ciència sociològica com a perspectiva històrica per a relacionar les diverses ideologies amb les expressions artístiques de cada època Escriví The Social History of Art 1951 traducció catalana de Jordi Solé-Tura, 1966, Philosophie der Kunstgeschichte ‘Filosofia de la història de l’art’, 1957 i Der Manierismus 1964 L’any 1974 publicà Soziologie der Kunst ‘Sociologia de l’art’, que…

Suposa una racionalització de les tasques de l’administració pública, fins a arribar a un nou model d’organització política i social, en el qual la gestió pública estigui en mans de tècnics en les diverses matèries, que impulsin per sobre de tot el desenvolupament econòmic, amb criteris d’eficàcia Partint d’una crítica a les ideologies polítiques, pretén arribar a la despolitització de les masses, que resten excloses de la participació en els afers públics, i a la creació d’una societat de consum que, mitjançant uns mecanismes de persuasió i repressió, permeti de fet la…

Professor a Heidelberg, a Frankfurt i, expulsat per Hitler 1933, a Londres, intentà de fonamentar filosòficament les teories sociològiques, estudiant sobretot la sociologia del coneixement i de la cultura A Ideology und Utopia 1936 afirmà que l’objectiu de la sociologia del coneixement és el d’explicar i interpretar les ideologies, doctrines i utopies socials mitjançant les condicions socials on han aparegut i on s’han desenvolupat Preocupat per la democràcia, rebutjà les dictadures totalitàries Interpretà, d’altra banda, la crisi política del seu temps Diagnosis of Our Time ,…

Doctor en filosofia el 1939 i professor de sociologia de la Universitat de Califòrnia des del 1953 Juntament amb l’estudi de la sociologia general, Nisbet s’ocupà sobretot de la sociologia de les comunitats, prestant especial atenció al poder polític i al canvi d’autoritat, així com als orígens del pensament sociològic modern en les concepcions del món i les ideologies del s XIX Dins la seva extensa obra destaquen Contemporary Social Problems and Introduction to the Sociology of Deviant Behavior and Social Disorganization coautor, 1961 The Sociological Tradition 1967 Social…

Tot i que els canvis culturals i els socioestructurals canvi social siguin interdependents, llur estudi separat és justificat per raons metodològiques El canvi cultural abasta un univers amplíssim d’esdeveniments, i ja amb els primers sociòlegs Montesquieu i Adam Ferguson en sorgí l’estudi, el qual, juntament amb la creença en el progrés, determinà la formulació d’influents teories sobre l’evolució de la cultura com, per exemple, les de Saint-Simon i Auguste Comte Més endavant, la teoria marxista de les ideologies plantejà la qüestió en termes de la dependència entre aquest…

Nascut Daniel Bolotsky, la seva família canvià el cognom l’any 1932 Actiu seguidor del marxisme durant els anys d’estudiant, evolucionà en un sentit més liberal i fou un decidit antiestalinista L’any 1939 es graduà en ciències socials al City College de Nova York, i inicià la seva trajectòria professional en el camp del periodisme, com a director de diverses revistes de pensament polític i econòmic, entre les quals cal citar Fortune 1948-58 i The Public Interest 1965-73, on coincidí amb Irving Kristol, el principal ideòleg del neoconservadorisme , del qual se separà per discrepàncies…

El desmantellament del bloc comunista permeté presentar el neoliberalisme com a única via econòmica vàlida, fins i tot natural El pensament únic s’erigí aleshores com a única alternativa possible d’organització política, econòmica i social El terme, sorgit a França els anys noranta a partir de la seva utilització en la revista Le Monde Diplomatique , i àmpliament acceptada pels crítics del neoliberalisme, no expressa només una forma d’organització econòmica, sinó que va més enllà per a definir un ordre global en el qual l’economia, i sobretot els mercats, pauten i determinen tots els àmbits…

La font, o punt d’origen, pot ésser de natura individual o collectiva, i en aquest cas es produeix en un pla d’organització i en nom d’aquesta, tot i que hom l’exterioritzi mitjançant una acció humana individual El missatge, que conté l’objecte de la comunicació, i a través del qual hom cerca la consecució d’una finalitat concreta, es compon de signes signe o símbols símbol La comunicació es materialitza en el missatge servint-se, ordinàriament, de mitjans de comunicació auditius, visuals siguin escrits o no o tàctils i, en general, per qualsevol forma, senyal o mitjà susceptible d’ésser…