Resultats de la cerca

Doctorat en dret per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia, on amplià estudis en 1972-75, fou director general d’universitats al Ministeri d’Educació i Ciència 1982-85 Professor visitant a la Universitat de San Diego Califòrnia el 1979, és catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1982 i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Influït per l’Escola de Frankfurt, ha aprofundit en l’estudi de la història del pensament social, la teoria sociològica, la sociologia…

Catedràtic des del 1993 del Departament de Lingüística, Llengües Modernes, Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat Autònoma de Madrid, és autor d’aportacions en diversos camps de la lingüística, com ara la lògica i la semàntica Lógica formal y lingüística , 1987 Fundamentos de sintaxis general , 1987 Semántica y gramática , 2003 o la lingüística teòrica i general La lingüística teórico-tipológica , 1995 Curso universitario de lingüística general , 2000  Introducción a la lingüística , 2004  Cuestiones clave de la lingüística , 2013 Ha dedicat també nombrosos articles i llibres a…

Nebot de Pío Baroja, fou director del museu del Pueblo Español de Madrid 1944-54 i autor de nombrosos estudis d’etnologia, història i lingüística, i, especialment, dels costums i folklore bascs En el camp de la teoria de l’etnologia, el seu llibre bàsic és Análisis de la cultura 1949, resultat d’un curs professat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona En el camp de la història antiga destaquen Los pueblos de España 1946 i Los pueblos del norte de la Península Ibérica 1943 Treballà problemes de l’escriptura i la llengua ibèriques Epigrafía y Numismática dins la Historia de España…

Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida…

Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…

Catedràtic de sociologia a la Universitat de Madrid Introduí la sociologia en els medis catòlics progressistes i reformistes, la qual cosa el dugué a preconitzar el desenvolupament d’una “sociologia cristiana” Es preocupà de l’organització i la sindicació dels obrers catòlics i de l’establiment d’un sistema modern de seguretat social

Estudià a Madrid i a Lieja i, per encàrrec del banquer José de Salamanca, construí diverses línies de ferrocarrils Milità al partit liberal i fou diputat i senador Dirigí la revista El Eco Agrícola , i collaborà a El Ingeniero Industrial Publicà Anuario de los progresos tecnológicos de la industria y de la agricultura 1861 i Estudio de la situación moral y material de los reclusos de la casa municipal de corrección de Barcelona 1860

Es llicencià en dret el 1929 a la Universitat de Madrid, on fou catedràtic 1935 de dret polític fins el 1936 Pertangué al grup de la Revista de Occidente D’aquesta època són les novelles Tragicomedia de un hombre sin espíritu 1925 i  Historia de un amanecer 1926, influenciades encara pel realisme Posteriorment, ja en l’òrbita de les avantguardes artístiques, publicà els reculls de narracions El boxeador y un ángel 1929, Medusa artificial 1930 i Cazador en el alba 1930 Exiliat, en 1940- 49 residí a Buenos Aires llevat de 1945-46, que ocupà una càtedra a la Universitat de Rio de…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i la Revista de…

És hereu de l’Instituto de la Opinión Pública IOP fundat el 1963 El 1990 assolí la condició administrativa d’organisme públic Adscrit al Ministeri de la Presidència, ha estat l’institut de recerca social aplicada més important a l’Estat espanyol els darrers 25 anys És conegut sobretot pels estudis d’intenció de vot i per l’anàlisi dels processos electorals des del retorn a la democràcia de l’Estat espanyol Ha contribuït a la realització de més de 1600 estudis estadístics i d’opinió pública, disponibles per al públic Ha desenvolupat algunes activitats complementàries que tenen com a objectiu…