Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
necessitat
Psicologia
Sociologia
Allò que cal per al benestar físic, i que, si hom en manca, pot produir desequilibris interns, i també allò que cal per a l’adquisició de valors socioculturals necessaris en el comportament humà.
En psicologia, les necessitats s’estudien modernament dins l’apartat general de la motivació
llindar de pobresa
Economia
Sociologia
Nivell d’ingressos econòmics o de recursos per sota del qual una persona o una família no pot accedir a unes condicions de vida considerades adequades en una societat.
L'habitatge i l’alimentació són variables clau per a mesurar el llindar de pobresa Quan els ingressos no cobreixen aquestes dues necessitats, hom parla de pobresa absoluta , mentre que la pobresa relativa es correspon amb un nivell de renda sensiblement inferior a la mitjana del país un cop satisfetes totes dues necessitats El llindar de pobresa varia també en funció d’altres factors, com ara el tipus d’Estat com més desenvolupat és, més amunt se situa el llindar de pobresa, atès que el cost de la vida també és més elevat el nombre de persones que integren la…
quibuts
Història
Sociologia
Comunitat col·lectivista de l’estat d’Israel.
Inspirats en el socialisme i el sionisme, tot i les diferències de matís ideològic, els quibuts comparteixen el caràcter voluntari, l’igualitarisme estricte i la democràcia directa en la presa de decisions No hi ha salaris, i els objectes de consum són distribuïts segons les necessitats La comunitat s’encarrega dels vells, dels malalts i dels infants El primer quibuts fou establert el 1909 a Deganya En un principi, foren explotacions agràries que posteriorment diversificaren les seves activitats Gràcies a l’entusiasme dels seus membres, el quibuts, juntament amb el mošav ,…
família plàstica
Sociologia
Expressió que vol posar de manifest les múltiples formulacions i models que pot adoptar la família en un context de creixent desinstitucionalització i forta individualització.
La plasticitat de la família actual comporta una diversitat formal i relacional, així com la possibilitat de tenir diferents famílies al llarg de la vida de cadascú És el que es coneix com a monogàmia successiva La plasticitat dels vincles en permet, consegüentment, la modelació segons les necessitats de cadascú, i també de vegades la substitució
atur friccional
Economia
Sociologia
El que afecta els qui no treballen per causa d’un canvi d’empresa, de domicili, d’ofici, etc.
L’atur friccional és causat pel funcionament del sistema econòmic capitalista Keynes no l’inclogué en l’atur involuntari, car considerà que és el procés necessari per a la mobilitat del treball El pla Beveridge fixava l’índex d’atur friccional entre un 2% i un 3% de la població activa Per a Marx les mateixes necessitats de la producció capitalista creen l’exèrcit industrial de reserva
Maurice Halbwachs
Sociologia
Sociòleg francès.
Influït per Marx i per Durkheim, usà l’estadística i el càlcul de possibilitats en els seus estudis sobre les classes socials i les necessitats humanes És autor de La classe ouvrière et les niveaux de vie 1913, Théorie de l’homme moyen 1919, Les cadres sociaux de la mémoire 1925, Causes du suïcide 1930 i Morphologie sociale 1934 Morí en un camp de concentració nazi
assistencialisme
Sociologia
Disposició assistencial de l’estat o de determinades associacions benèfiques a persones sense recursos.
Aquest tipus d’assistència albergs, menjadors, dutxes, etc sovint és considerada poc convenient, perquè es veu com un palliatiu que, en la major part dels casos, no porta a la solució dels problemes socials dels individus o dels grups més necessitats i, en canvi, esdevé contraproduent, atès que tendeix a fomentar la passivitat i la dependència dels ciutadans assistits Aquesta és una de les crítiques més punyents a l’estat del benestar, que en algunes ocasions pot fomentar la passivitat i la indefensió dels ciutadans, i, per contra, és important, en alguns casos, que les persones…
maltusianisme
Sociologia
Doctrina antinatalista (antinatalisme) que aconsella la restricció voluntària de la procreació, basada en la teoria de la població de T.R.Malthus
.
Segons aquesta, el destí inevitable de la humanitat és la pobresa la població tindrà tendència a créixer més ràpidament que els mitjans de subsistència fins a assolir un nivell dictat per aquests mitjans Dos tipus de factors poden, tanmateix, evitar una densitat de població que condemni la humanitat a l’escassetat econòmica els factors que augmenten el coeficient de mortalitat guerres, la misèria mateixa i els que disminueixen el coeficient de natalitat el “vici” —terme que inclou la contracepció— i l’autocontenció moral Des d’un punt de vista polític i econòmic, la influència del…
banc d’aliments

Voluntaris durant el Gran Recapte del 2013
© Gran Recapte
Sociologia
Organització solidària sense ànim de lucre destinada a cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació dels sectors de la població amb menys recursos.
Nasqué de la consideració de l’alimentació com un dret bàsic i de la consciència del malbaratament i la distribució desigual dels aliments John van Engel posà en pràctica el concepte l’any 1966 a Phoenix Arizona, EUA, i el 1984 es creà a París el primer banc d’aliments europeu A l’Estat espanyol s’introduí per primer cop a Barcelona el 1987, fundat per Jordi Peix i Josep Miró, amb el nom Fundació Benèfica Banc dels Aliments Els bancs d’aliments s’agrupen en organitzacions estatals i regionals i, a escala mundial, en la Xarxa Global de Bancs d’Aliments , però cadascuna de les entitats, que…
treball
Economia
Sociologia
Dret
Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.
El treball no consisteix únicament a apropiar-se els productes de la natura, sinó a transformar-los amb la finalitat d’augmentar-ne la utilitat En el cas de l’home, aquesta activitat es distingeix d’activitats semblants fetes per altres animals pel seu caràcter intelligent i finalista Com que no és dirigit i limitat per l’instint, el treball humà esdevé indeterminat, i les formes concretes que pot prendre no depenen tan sols de factors biològics, sinó, sobretot, d’un conjunt complex de factors tecnològics i socials Gràcies a aquesta indeterminació, hom pot obtenir del treball humà una gran…