Resultats de la cerca

Els defensors de l'ocupació la justifiquen per l’existència generalitzada d’habitatges buits i en desús, d'una banda, i de l’altra, per la manca de polítiques públiques que facilitin l’accés a l’habitatge, en un context d’especulació immobiliària que tendeix a l’augment de preus de lloguers i hipoteques Format majoritàriament per joves en edat d'emancipació, el moviment considera prioritari el dret de tots els ciutadans a l’accés d’un habitatge digne per davant del dret a la propietat, i reivindica, per tant, l’ús social de la propietat Planteja un model autònom d’organització i usa alhora…

L’equilibri de mercat determina el nivell d’ocupació i el preu del treball el salari Però el mercat de treball no es pot entendre només com un mecanisme econòmic, és també una institució social que determina la posició que hom ocupa en la societat En el capitalisme, les relacions entre treballadors i empresaris responen a una lògica mercantil, tanmateix des del punt de vista del treballador la situació és molt particular El treballador ven la seva força de treball per un temps determinat i es veu obligat a posar-hi part de la seva vida Per això, són tan importants, més enllà del sou, les…

Hom entén per població activa ocupada aquella que realitza una activitat econòmica de la qual obté una remuneració La població activa desocupada és aquella que busca la seva primera feina o que ha deixat l’activitat econòmica que realitzava anteriorment a la situació de desocupació El mesurament d’aquest darrer grup de població ve donat per la proporció de població activa és a dir, la relació entre el conjunt de la població activa respecte del total de la població La taxa d’ocupació relaciona el nombre de persones ocupades respecte del total de la població activa, mentre que la…

L’aparició d’aquest terme, de caràcter força despectiu, sorgeix a l’Estat espanyol al final de la primera dècada del s XXI coincidint amb els inicis de la crisi econòmica Aquest fenomen posa de manifest la manca de motivació subjectiva i, alhora, les dificultats objectives de molts joves que han deixat els estudis prematurament i que tenen molts problemes per trobar una feina més o menys estable, emancipar-se i poder desenvolupar un projecte vital de futur

Hom soluciona l’atur estacional trobant una doble ocupació en llocs diferents o exercint dos oficis que es complementin

Fou professor de sociologia a la London School of Economics, ocupació que deixà el 1953 per ocupar el càrrec de secretari executiu de la International Sociological Association 1953-59 Del 1968 al 1985 fou catedràtic de sociologia a la Universitat de Sussex Escriví sobre una gran diversitat de temes i tingué un paper important en la divulgació de les idees de la sociologia marxista, que exposà a Karl Marx Selected Writings in Sociology and Social Philosophy 1961, Marxist Sociology 1975 i a Austro-Marxism 1978 Entre les seves obres sobre les classes i el poder polític destaquen…

L’atur pot ésser referit a la situació de la població que, volent treballar, no troba feina a la situació d’una empresa inactiva al percentatge d’empreses inactives d’un sector, o a tot un sector sense activitat Hom distingeix entre l' atur voluntari , quan l’obrer no accepta de treballar per un salari considerat baix o en un lloc o un ofici inacceptables socialment, i l' atur forçós , quan l’obrer accepta de treballar per un salari o per unes condicions inferiors i no hi ha feina Durant el s XIX hom no separava la noció d’indigència de la d’atur encara més, hom considerava —Malthus hi influí…

Concepte fonamental en el marxisme —bé que no exclusiu d’ell—, la lluita de classes explica, segons Marx i Engels, la mateixa història de les societats que han existit fins ara, i s’ha donat d’una manera oberta o més o menys encoberta entre ciutadans lliures i esclaus, entre patricis i la plebs, entre senyors feudals i serfs de la gleva, entre mestres de corporacions i oficials, entre el capital i el proletariat Aquesta lluita, tanmateix, és prevista com a superada en el cas que arribi la realització històrica del comunisme societat sense classes, sense que això comporti la desaparició del…

Exemples de diglòssia són algunes aristocràcies europees abans de la Primera Guerra Mundial llengua A el francès llengua B la del país corresponent, la comunitat suïssa alemanya llengua A alemany comú llengua B suís alemany i la societat catalana en el seu conjunt, bé que amb diferències regionals històriques situació més atenuada a Catalunya que al País Valencià o al Rosselló Alguns autors distingeixen entre diglòssia em> parcial i diglòssia total segons que l’alternança dels parlars A i B es produeixi amb pressions de caràcter polític externes ocupació militar, opressió…

Aquesta minva pot ésser deguda a un desplaçament de la població cap a uns altres llocs o a un augment de les defuncions per damunt dels naixements Als Països Catalans, la romanització comportà l’abandó progressiu dels nuclis de població encastellats Les invasions bàrbares s V, en devastar les zones planeres, hi degueren produir un despoblament notable, fet que es repetí amb l’ocupació sarraïna s VIII L’avanç de la conquesta cristiana cap al sud produí gradualment un despoblament temporal de les zones situades entre cristians i musulmans Fixada ja s XIII la població en tota l’àrea catalana,…