Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Talcott Parsons
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor d’Universitat d’una gran influència i un gran prestigi, tant en el món de la sociologia acadèmica com en el de la sociologia institucionalitzada a nivell d’administració i grans fundacions Defensor del funcionalisme, creà l’anomenada “gran teoria”, combatuda per sociòlegs radicals —entre els quals W Mills— que, per llurs idees, restaven més apartats de la sociologia oficial dels Estats Units Entre la seva gran producció escrita cal citar The Social System 1951, Structure and Process in Modern Societies 1960, Family, Socialization and Interaction Process escrita el 1960…
sociologia del coneixement
Sociologia
Disciplina que tracta de les determinacions socials dels continguts de la consciència.
Hom pot remuntar-se al mite de la caverna de Plató per a trobar un intent, per bé que metafòric, que donés compte de les limitacions imposades per unes determinades condicions a la interpretació del món Francis Bacon elaborà la teoria dels ídols, segons la qual la comprensió i les explicacions que hom donava d’esdeveniments o coses eren blocades o condicionades per prejudicis, molts d’ells de caràcter social La Illustració i els seus successors, de Condillac i Diderot a Saint-Simon i Comte, emfasitzaren la influència nociva de la ideologia sobre el coneixement Marx i Engels introduïren la…
èxode rural
Sociologia
Abandó del camp per una part de la població o per la totalitat.
La poca flexibilitat tradicional de l’economia agrícola hi fa difícil l’absorció d’un creixement demogràfic, fins i tot feble, i sempre s’han donat situacions episòdiques d’emigració, en general cap a les ciutats La Revolució Industrial produí un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp L’atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà, absorbí no solament l’excedent demogràfic rural, sinó d’altres persones la població rural perdé l’equilibri i entrà en un procés irreversible de despoblament La despoblació del camp…
emigració
Sociologia
Moviment migratori des del punt de vista de la procedència o partença dels migrants.
És, doncs, l’abandó, per part d’un contingent relativament nombrós d’individus, de llur lloc normal de residència, de forma que llur partença té conseqüències importants i una certa durada Gairebé sempre obeeix raons de caràcter socioeconòmic esquemàticament constitueix el transvasament d’una part de la població d’un lloc amb perspectives econòmiques reduïdes cap a un altre amb més possibilitats Hi caben una gran varietat de menes d’emigració, segons quins siguin els factors que porten a aquest transvasament El cas més simple és aquell en què la població d’un espai creix a major…
demografia
Sociologia
Ciència que té com a objecte l’estudi de la població.
Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant l’edat…
envelliment
Sociologia
Augment del percentatge de vells (persones de més de 60 o 65 anys) en una població.
La causa principal de l’envelliment és el descens de la fecunditat, en especial si va acompanyada d’un descens efectiu de la mortalitat entre adults i vells També pot donar lloc a un fort envelliment l’emigració, quasi sempre constituïda per joves de sexe masculí, amb la qual cosa no tan sols augmenta la proporció de vells per manca de joves, sinó que el desequilibri entre sexes a l’edat matrimonial fa baixar la nupcialitat i, conseqüentment, la natalitat i les perspectives de rejoveniment El grau d’envelliment es coneix, bé pel percentatge de vells a partir d’un 10% de vells hom…
sociologia
Sociologia
Ciència social que té per objecte l’estudi racional i crític de la societat humana.
Investiga la dimensió social de l’home, tant en l’aspecte relativament permanent grups, institucions i estructures socials de tota mena com en l’aspecte fluid i dinàmic tensions, conflictes, transformacions En contrast amb d’altres ciències socials afins, no aïlla un sol nivell de la realitat, sinó que els interrelaciona constantment Així, quan el sociòleg investiga l’economia, no es limita als fenòmens de producció i distribució de béns i mercaderies, sinó que intenta d’esclarir la distribució del poder polític que hi és lligat, el sistema de desigualtat social classes socials que genera i…
anàlisi demogràfica
Sociologia
Demografia
Mètode d’observació crítica del procés demogràfic d’una població concreta.
És establert per la informació estadística que, amb la descripció, la classificació i l’explicació de les lleis que el regeixen i dels factors que han condicionat aquestes, permet d’establir les perspectives de població estudiada La determinació de l’edat de la població constitueix el primer element de l’anàlisi demogràfica En tot moment hom pot conèixer l’edat exacta d’un individu nombre d’anys, mesos i dies transcorreguts des del dia del naixement o la generació a què pertany un grup d’individus El segon tret característic és el sexe La distribució per sexe s’anomena sex-ratio o relació de…
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…