Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Ernest Udina i Abelló
Sociologia
Sociòleg i periodista.
Fill de Santiago Udina, era llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en sociologia per la de París-Vincennes i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1970 i el 1975 fou corresponsal a París de diversos mitjans de comunicació “El Noticiero Universal”, “Cambio 16”, “La Vanguardia䀁d, etc En aquest període collaborà amb el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, que el 1978 el nomenà cap de premsa de la restablerta Generalitat Posteriorment treballà a “La Vanguardia”, “El Món”, Radio Nacional de…
Mavi Dolç i Gastaldo
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista, directiva universitària i activista cultural.
Llicenciada en Filologia Hispànica secció filologia catalana per la Universitat de València, es doctorà en aquesta matèria per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991 amb la tesi Premsa i llengua Ciutat de València 1836-1936 Professora del Departament de Filologia Catalana de la UAB des del 1986 i titular d’universitat des del 1992 a la Facultat de Ciències de la Comunicació, ocupà càrrecs de gestió acadèmica delegada del rector per a estudiants de la UAB 2002-06, fou vicerectora adjunta maig - desembre del 2006 i vicerectora de Cultura i Multilingüisme gener - desembre del 2007 de la…
Salvador Cardús i Ros

Salvador Cardús i Ros
© ECSA, SAU
Periodisme
Sociologia
Sociòleg i periodista.
Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i 1981, respectivament Ha estat professor de l’Escola Catòlica de Educació Social 1975-77 i de la Institució Cultural del CIC a Terrassa 1977-79, i professor titular de sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980- 2023, de la facultat de la qual fou degà 2009-11 Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge 1993, Cornell 2005 i Londres 2006 Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens nacionals,…
relacions públiques
Economia
Sociologia
Conjunt d’activitats d’una empresa o d’una entitat de caràcter públic (com és ara els partits i àdhuc els governs) ordenades a influir en l’opinió pública per tal d’atreure els individus o altres entitats com a possibles nous clients, seguidors, etc.
Encomanades a agències de publicitat i caps de premsa o a artistes, polítics i agents que cerquin espais publicitaris en els mitjans de comunicació, les relacions públiques trobaren llur primera sistematització als EUA, al començament del s XX el 1923 hom n'establí a la Universitat de Nova York la primera càtedra que hi ha hagut al món Íntimament relacionades amb la publicitat, les relacions públiques cerquen uns resultats més permanents i d’una rendibilitat més apreciable que no els pretesos per aquesta De l’especialista en relacions públiques, hom en diu sovint un public…
funcionalisme sistèmic
Sociologia
Paradigma teòric basat en l’obra de Niklas Luhmann que considera que la societat funciona com un sistema integrat i que està format per una sèrie de subsistemes que tenen una tasca específica.
Segons Luhmann, la complexitat social es produeix pel constant procés de diversificació funcional i per l’increment de subsistemes particulars progressivament més especialitzats en funcions concretes Els mitjans de comunicació, per exemple, constitueixen un subsistema que té un paper clau en el sistema social La totalitat dels mitjans premsa, ràdio, televisió i internet actuen de manera integrada en el marc d’un sistema comunicatiu divers i complex En actuar com un sistema integrat, creix el seu poder d’influència al llarg del temps El paper del periodista professional és seleccionar,…
Rafael Xambó i Olmos

Rafael Xambó i Olmos
© Veu Revista Cultural de Vicerrectorat d’Extensió Universitària. Universitat d’Alacant
Música
Sociologia
Sociòleg i cantant, conegut per Rafa Xambó.
Llicenciat en psicologia i doctor 1996 en sociologia per la universitat de València, d’on és professor Com a sociòleg s’ha dedicat a l’estudi de la sexualitat L’alliberament sexual dels joves Mite o realitat , 1986 Sexualitat provisional , 1988 i dels mitjans de comunicació al País Valencià, tema sobre el qual ha publicat Dies de premsa La comunicació al País Valencià des de la transició política 1995, la tesi doctoral El sistema comunicatiu valencià 1996, La comunicació al País Valencià De les acaballes del franquisme al 1995′ 1998, Comunicació, política i societat El cas valencià 2001, i…
comunicació de massa
Filosofia
Sociologia
Transmissió de significats culturals, dirigida a un gran públic.
És feta a través dels anomenats mitjans de comunicació de massa o mitjans d’informació , dels quals són formes típiques, la premsa, la ràdio, la televisió i la cinematografia Aquests mitjans depenen molt sovint d’organitzacions públiques o privades —i també de persones individuals—, que assumeixen la informació com una tasca social però amb uns objectius determinats per raons econòmiques, ideològiques o primàriament informatives Normalment també tenen la finalitat d’ésser mitjans de publicitat , per imperatius de finançament i de rendibilitat En funció, doncs, de la finalitat i del contingut…
Eulàlia Lledó i Cunill

Eulàlia Lledó i Cunill
Sociologia
Fiolòloga.
Doctora en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exerceix de mestra de secundària i collabora amb diferents universitats S'ha dedicat especialment a la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, i també a analitzar-ne la repercussió que tenen en l’ensenyament Respecte a la literatura, fa crítica literària, conferències, ponències, escriu articles i ressenyes sobre diferents aspectes de la literatura, principalment sobre les escriptures femenines Cal destacar-ne Dona finestrera 1997, Dona balconera A les penes, llibreries 2007 i Sor…
Joaquim Maluquer i Sostres
Literatura catalana
Sociologia
Ornitologia
Història del dret
Llicenciat en dret, sociòleg i ornitòleg.
Fill de Joan Maluquer i Rosés Doctor en sociologia per Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne 1963 i doctor en dret per Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 1973 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i durant la primera legislatura de l’estatutària 1980-84, secretari del consell executiu També publicà L’estructura econòmica de les terres catalanes 1963, Població i societat a l’àrea catalana 1965, premi Duran i Bas–IEC 1967, l’exhaustiu compendi Els ocells de les terres catalanes 1956, 1973, 1981 i 1987 premi Enric de Larratea–IEC…
,
Lidia Falcón O’Neill
Sociologia
Feminista.
Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1959, en Dret 1960 i en Periodisme per la Universitat de Barcelona 1961, l’any 1991 obtingué el doctorat en Filosofia per la Universiat Autònoma de Madrid Exerceix l’advocacia en els vessants polític, laboral i matrimonial Des de la fi dels anys seixanta mantingué una intensa activitat de publicista, organitzadora i activista de la causa feminista Entre d’altres, el 1969 presidí la secció de drets de la dona de la junta directiva de l’Associació d’Amics de Nacions Unides de Barcelona i participà en en la pimera Assemblea sobre…