Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Residència d’Estudiants
Sociologia
Nom amb què era coneguda la Residència d’Estudiants de Catalunya, fundada a Barcelona el 1919 i dirigida pel mallorquí Miquel Ferrà.
Collocada sota el patrocini de la Mancomunitat, durant la Dictadura continuà funcionant amb caràcter privat Des del 1931 depengué de la Generalitat de Catalunya A partir del 1933 fou incorporada a l' Institut d'Acció Social Universitària i Escolar , però continuà dirigida per Miquel Ferrà fins el 1936 Institució modèlica, fou també un destacat centre cultural hi coincidiren, entre altres, Fuster Mayans Gafim , BRosselló-Pòrcel, Pierre Vilar, Georges Gaillard i Oliver Brachfeld creà també les Edicions de la Residència, que publicaren la Imitació del foc de Rosselló-Pòrcel 1938…
Institut d’Acció Social Universitària i Escolar
Sociologia
Institució creada per la Generalitat de Catalunya el 1933 per a dirigir i administrar les residències d’estudiants (Residència d'Estudiants, Residència Internacional de Senyoretes al Palau de Pedralbes —1933—, Residència per a Alumnes de l’Escola d’Infermeres —1933—).
Així mateix, s’encarregà dels serveis d’informació, estadística i publicacions edició d' Annals , el servei de bescanvi d’estudiants i el de proveïments i borses de treball Pertangué a l’Entr'aide Universitaire Internationale, de Ginebra Fou dirigit per Antoni MSbert
migrant
Sociologia
Persona que es desplaça d'un territori a un altre per establir-s'hi d'una manera temporal o permanent.
Segons si es pren com a referència el territori que es deixa o bé el territori al qual es va, es distingeix entre emigrants i immigrants , respectivament En el context de la Unió Europea, es considera migrant la persona que estableix la residència habitual en un país de la Unió per un període mínim de dotze mesos o la persona que deixa de tenir la residència habitual en un país de la Unió per un període mínim de dotze mesos
adopció internacional
Sociologia
Adopció en què els adoptants (o adoptant) i l’adoptat tenen la seva residència habitual en estats diferents.
Iniciada els primers anys posteriors a la Segona Guerra Mundial per part de famílies nord-americanes que acollien orfes de guerra europeus, l’adopció internacional continuà després amb els conflictes bèllics de la guerra freda Les grans desigualtats socioeconòmiques i les creixents facilitats d’accés i comunicació l’han convertit en un fenomen mundial, amb un flux de menors que va dels països pobres on s’inclouen, des dels anys noranta, els estats de l’antic bloc soviètic als països rics Les adopcions internacionals constitueixen, juntament amb la immigració, una compensació a la baixa…
Patronat d’Obreres de l’Agulla
Sociologia
Patronat creat per Dolors Monserdà i Vidal l’any 1910 a Barcelona amb la intenció de protegir les obreres de l’agulla.
Donava feina a les cosidores, funcionava com una cooperativa de materials per a la costura i oferia formació en tall de patrons i confecció de vestits a les noies A més, la formacio d’un “secretariat" brindava el suport necessari en qualsevol tipus de gestió o consulta de les obreres associades El Patronat tenia el suport del bisbe Laguarda i de mossèn Josep Ildefons Gatell , i estava situat a la residència de monges franciscanes del carrer de Montcada
ciutat creativa
Urbanisme
Sociologia
Ciutat oberta, dinàmica i tolerant on es concentra de manera significativa la classe creativa.
El filòsof i urbanista Richard Florida constata que les persones que formen aquest collectiu escullen el seu lloc de residència en funció de les oportunitat de treball i en funció dels estils de vida de la població Per exemple, les ciutats de San Francisco, Seattle o Boston són ciutats de caràcter tolerant molt cobejades pels membres de les classes creatives Segons Florida, els llocs en els quals els homosexuals, els immigrants i els bohemis se senten com a casa són els espais més propicis a la creativitat En un món globalitzat, la competitivitat esdevé un factor clau de…
suburbanització
Sociologia
Procés de descentralització de les poblacions o de les institucions, per un desplaçament de persones, negocis i altres envers les àrees perifèriques d’una ciutat.
La recerca de residència habitatge que s’ajusti a la capacitat econòmica dels migrants, adaptació de l’habitatge als canvis del lloc de treball, a l’augment del nombre de membres de la família, etc, o preferències per localitzacions ambientals més atractives és responsable de la major part dels moviments de relocalització de població dins l’espai metropolità, des dels municipis centrals cap als perifèrics Barcelona i les conurbacions veïnes presentaren taxes de creixement de població negatives durant els anys vuitanta i el primer quinquenni dels noranta el 1981 Barcelona…
casa de família
Sociologia
Institució o residència de tipus benèfic en la qual hom intenta de donar als internats un tracte semblant al que tindrien si vivien en família.
La primera fundada als Països Catalans ho fou el 1902 a Barcelona pel sacerdot Josep Pedragosa, per l’educació i rehabilitació social de joves delinqüents
sedentarisme
Etnologia
Sociologia
Sistema de vida de molts grups humans que, en oposició als nòmades, fixen llur residència en un lloc, si no per sempre, almenys durant llargues temporades.
S'inicià amb el descobriment del conreu de la terra El pas del nomadisme al sedentarisme caracteritza el principi d’un desenvolupament cultural