Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
suïcidi
Psicologia
Sociologia
Acció de suïcidar-se, realment consumada o simplement intentada i àdhuc simulada.
Com a fenomen psicòtic —derivat de l’agressivitat i de l’instint de destrucció o de fortes depressions per pèrdua de l’objecte, real o imaginari, que donava sentit a la vida—, el suïcidi pot donar-se dissimuladament sota forma d’accident, per exemple, la sospita del qual porta, en els casos corresponents, a acurades investigacions per part de les societats d’assegurances i pot ésser àdhuc sols aparent per tal de cridar l’atenció, espantar els altres, etc Sociològicament és menys freqüent entre les dones, i tendeix a incrementar-se amb l’edat així mateix, sembla menys freqüent en famílies…
conformisme
Sociologia
Acceptació, per part dels membres d’una comunitat, de les normes prevalents en aquesta en un moment donat, imposades o mantingudes pel grup social dominant.
El conformisme pot ésser resultat simplement de la socialització i en aquest sentit és un procés inconscient, efecte de coerció sia mitjançant la suggestió, sia per la por de càstig o fruit d’una voluntat conscient d’integració en el grup i d’ésser acceptat per ell
seminomadisme
Etnologia
Sociologia
Forma de vida condicionada per un tipus d’economia mixta que comporta un conreu temporer de la terra i un pasturatge nòmada.
És característic de zones semidesèrtiques o simplement poc afavorides per les pluges que només permeten una sola collita i on es fa necessari portar el bestiar a zones més humides en època de secada Pot ésser practicat per tota la família o només per una part d’aquesta, habitualment els homes
glocal
Sociologia
Terme proposat per Ronald Robertson (1995) per a referir-se a les formes asimètriques de relació i interacció que hi ha entre els processos de tipus internacional (mundialització o globalització) i els processos de tipus local (localització).
La mundialització comporta la creació d’un marc de referència global i ha creat, alhora, la necessitat d’elaborar referents concrets i propers que permeti als ciutadans identificar-s’hi La dialèctica entre allò global i allò local fa que, al costat d’un procés d’homogeneïtzació cultural, emergeixin diferències culturals que no es poden entendre, simplement, com el producte d’una reacció a la globalització La mundialització ha afavorit també un procés de fragmentació, heterogeneïtat i hibridació cultural
relacions sexuals
Sociologia
Relació establerta entre persones, especialment entre home i dona, mitjançant el sexe.
Hom sol dir-ne explícitament relacions homosexuals en el cas que no es donin entre persones de sexe diferent La regulació social de les relacions sexuals és vinculada generalment, en les societats i les cultures de tots els temps, a la institució matrimonial, i així hom rebutja o tolera, per exemple, l’incest o bé les relacions sexuals en general fora del matrimoni en la mateixa mesura que prohibeix o accepta el matrimoni entre germans o bé condemna o tolera la prostitució Segons els codis morals vigents en un o altre grup social, poden ésser explícitament prohibides —i, doncs, sancionades…
control de naixements
Sociologia
Demografia
Control del creixement demogràfic mitjançant l’aplicació sistemàtica dels mètodes contraceptius (contracepció), el foment o la legalització de l’avortament i àdhuc mitjançant l’esterilització de l’home o de la dona.
El control de naixements es pot donar en el pla simplement familiar en el sentit que la parella decideixi quants fills desitja, en funció del seu nivell de vida i de la projecció en l’escala social que hom vol per a ells o en el pla oficial estatal en el sentit que l’estat determina un màxim de fills per parella, amb la promulgació de les lleis corresponents i l’aplicació de penes a aquells que no les compleixen Bé que determinats mitjans per a evitar els naixements ja eren coneguts en el món grec i romà i foren aplicats sempre a l’edat mitjana hom emprava àdhuc beuratges,…
ciberatac
Sociologia
Electrònica i informàtica
Dret
Intervenció en un sistema informàtic a través de l’alteració del programari per dificultar-ne o neutralitzar-ne el funcionament normal.
Els ciberatacs modifiquen, entorpeixen o anullen l’activitat econòmica, política, administrativa, comptable, etc a la qual serveixen els sistemes informàtics que en són l’objectiu, i tenen en la interconnexió i la globalitat d’ internet la condició bàsica per al seu desenvolupament Les finalitats dels ciberatacs poden ser múltiples entre les més habituals cal esmentar el robatori o l’afany de lucre, i en aquest cas l’atac es fa mitjançant la infiltració en comptes bancaris o amb un programari de rescat ransomware que bloqueja l’accés als fitxers d’un ordinador infectat i que exigeix el…
sindicat
Història
Política
Sociologia
Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer , format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d’altres grups, com ara el sindicat camperol , que agrupa els treballadors del camp el sindicat agrícola , que agrupa sobretot els grans propietaris rurals cambra d'agricultura el sindicat patronal , o agrupació d’empresaris per a la defensa de llurs interessos patronal i el sindicat d’estudiants , que agrupa fonamentalment estudiants universitaris o d’estudis superiors i que generalment sol afegir a les seves finalitats bàsiques de tipus reivindicatiu, en qüestions…
clan
Etnologia
Sociologia
Grup social de base, intermedi entre la família i l’estructura tribal, a la qual pertany.
Originàriament aquest terme designava els agrupaments existents entre els pobles celtes, especialment a Irlanda i a Escòcia on ha tingut un paper destacat al llarg de la història, i era definit com a grup de parentiu dels descendents per línia paterna d’un progenitor comú, de qui prenien el nom, i que generalment reconeixien l’autoritat d’un cap hereditari Les troballes de l’etnografia ampliaren el concepte originari, i a la segona meitat del s XIX el terme clan s’estengué per a designar grups definits per característiques molt diverses que poc sovint es manifestaven totes conjuntament la…
autoritat
Política
Sociologia
Dret
Poder regular exercit sobre una col.lectivitat o unes col.lectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i superordinació, així com un sistema de drets i deures.
L’autoritat és una de les formes més cabdals del poder pot ésser de diverses natures política, moral, religiosa, econòmica L’autoritat ha d’ésser distingida de dues altres formes de poder la influència capacitat d’inspirar accions volgudes en la conducta d’altri i la pura coacció L’autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés pel qual aquella és mínimament acceptada per la collectivitat Max Weber distingí tres formes d’autoritat, segons la natura del seu tipus de legitimació D’una banda, l’ autoritat tradicional , basada en la creença en un poder conferit pel temps i la tradició a…