Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
vida
Sociologia
Demografia
Succés o procés que constitueix l’objecte final d’anàlisi de la demografia des d’un enfocament no individual, sinó col·lectiu.
L’anàlisi gràfica d’una població humana es l’anàlisi d’un gros feix de línies de vida, que són les trajectòries sobre un eix de coordenades conegut per diagrama de Lexis El diagrama permet de conèixer el moment de naixement i de mort de cada individu amb precisió cronològica generació, edat El final de la línia vital és la mort, fet inequívoc, però l’inici és més problemàtic L’origen vital és la fecundació de l’òvul, però els demògrafs no estan plenament d’acord pel que fa al moment en què el fetus mereix llur atenció Normalment la demografia s’interessa pels nascuts vius, però aquest…
interculturalitat
Sociologia
Conjunt de relacions de contacte i d’intercanvi entre cultures diferents.
La interculturalitat no s’ha d’entendre només com el contacte entre dos objectes independents dues cultures en contacte, sinó com un procés d’interacció en què aquests objectes es constitueixen, a la vegada que es comuniquen
alta societat
Economia
Sociologia
Expressió amb què hom designa el conjunt de grups minoritaris de la societat que resulten més afavorits per l’estructura econòmica actual d’aquesta i que, conscientment o inconscientment, pretenen d’ésser model exemplar i representants d’una civilització o cultura determinada.
En aquest sentit hom entra en l’alta societat quan és acceptat no sols per la seva situació econòmica avantatjosa nou ric, sinó per un estil de vida que respon a les normes de convivència refinades del grup social en qüestió
accionalisme
Sociologia
Doctrina sociològica que s’interessa per la problemàtica de l’acció i del treball.
Contempla el treball com una activitat collectiva i considera que l’acció no és només una simple resposta a una situació social, sinó una manifestació creativa, simbòlica, que té dues dimensions el sistema d’acció històrica i el sistema de reaccions de classe N'és un representant destacat A Touraine
tematització
Sociologia
Teoria que afirma que els mitjans de comunicació social tenen un paper clau a l’hora de seleccionar els esdeveniments i els temes d’actualitat que seran objecte d’atenció preferent per part de la ciutadania.
El fenomen de la tematització condiciona, doncs, els processos de formació de l’opinió pública Això no implica, però, que els mitjans de comunicació social puguin obligar la gent a pensar d’una manera determinada, sinó que la poden induir a pensar i opinar sobre determinats temes i a ignorar-ne d’altres
democràcia de massa
Política
Sociologia
Tipus modern de democràcia, en el qual la intervenció del poble en el govern és fonamentalment despersonalitzada.
L’expressió és emprada en el sentit que, actualment, tant els grups de pressió i l’organització de partits com els mitjans de comunicació de massa i altres factors similars condicionen i àdhuc manipulen talment l’opinió pública, que hom ja no hi pot discernir conviccions ni comportaments personals, sinó més aviat de massa
baby-boom
Sociologia
Augment brusc, imprevist i imprevisible de la natalitat.
Aquest fenomen és exclusiu dels països desenvolupats en els quals el creixement de la població no depèn de la mortalitat, sinó de la natalitat deslligada de la fecunditat natural Fou àmpliament registrat després de la Segona Guerra Mundial àdhuc en països no belligerants, com Suècia, fet que demostra que no fou exclusivament un fenomen de supernatalitat de recuperació, com sol registrar-se després d’una guerra o epidèmia
tabú
Etnologia
Religió
Sociologia
Mot d’origen polinesi (tapu, ‘prohibit’), introduït pels etnòlegs i acceptat unànimement per caracteritzar les diverses prohibicions màgiques d’un àmbit cultural determinat.
Designa tot allò que no pertany a l’ús quotidià d’aquest grup Així, per exemple, un animal sobretot el tòtem que hom no pot ni tocar ni matar és tabú el rei posseeix tal força sagrada que és “tabú” i, per això, és transportat en una llitera o munta sobre un animal o camina exclusivament sobre estores No es tracta d’un temor positiu ni tampoc d’una impossibilitat pràctica o racional La interdicció no és motivada en justificacions explicables, i els càstigs temuts en cas de violació de la prohibició no es poden inscriure en l’àmbit d’un codi o d’una llei, sinó que cal situar-los en l’esfera de…
saintsimonisme
Filosofia
Sociologia
Doctrina i moviment instituïts pels seguidors de Saint-Simon, després de la seva mort i basant-se en les seves darreres obres, els quals pretenien fundar una religió secular de la societat.
En foren adeptes més destacats ORodríguez, BPEnfantin i Saint-Amand Bazard El saintsimonisme s’estengué sobretot a França, i en menor grau en alguns països europeus Pel fet que defensa la classe “més nombrosa i més pobra”, la dels industrials patrons i obrers, hom el veu sovint com un cert precursor del marxisme, bé que en realitat els seus membres foren un grup d’idealistes que portaren la utopia socialista als seus límits, forçant les idees de llur mestre llur socialisme, així anomenat utòpic, pretenia d’ésser no sols un substitutiu de l’Església, com en Saint-Simon, sinó àdhuc una religió…
treball
Economia
Sociologia
Dret
Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.
El treball no consisteix únicament a apropiar-se els productes de la natura, sinó a transformar-los amb la finalitat d’augmentar-ne la utilitat En el cas de l’home, aquesta activitat es distingeix d’activitats semblants fetes per altres animals pel seu caràcter intelligent i finalista Com que no és dirigit i limitat per l’instint, el treball humà esdevé indeterminat, i les formes concretes que pot prendre no depenen tan sols de factors biològics, sinó, sobretot, d’un conjunt complex de factors tecnològics i socials Gràcies a aquesta indeterminació, hom pot obtenir del treball humà una gran…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina