Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
transició sanitària
Sociologia
.
Canvi global en les condicions de salut, experimentat per les societats industrials de manera parallela al descens de la mortalitat característic de la transició demogràfica Comprèn una transició epidemiològica i una altra de riscs sanitaris En la primera es trasllada la preponderància de les malalties infeccioses com a causa de mort cap a les malalties degeneratives, i es redueixen enormement les malalties derivades de la desnutrició i les pandèmies En la transició de riscs es fa allusió a un conjunt molt més ampli de condicionants socials, econòmics,…
primera transició demogràfica
Sociologia
Demografia
Conjunt de canvis demogràfics experimentats des de mitjan segle XIX fins a mitjan segle XX als països de l’Europa occidental, el més important dels quals fou una gran explosió demogràfica.
Les taxes de mortalitat davallaren, mentre que les de natalitat es mantingueren, de manera que augmentà el creixement natural la població europea es duplicà en només un segle, tot i les migracions cap a Amèrica La distribució de la població també varià Si abans de la transició demogràfica la població europea era bàsicament rural, amb la transició esdevingué predominantment urbana El nombre de nuclis de població aïllats s’anà reduint cada cop més i, consegüentment, es reduí també la incidència de l’endogàmia Les causes principals d’aquests canvis foren les millores en…
segona transició demogràfica
Sociologia
Demografia
Conjunt de canvis demogràfics experimentats des de mitjan segle XX als països desenvolupats.
La causa n’ha estat un procés de desinstitucionalització de les relacions familiars i una secularització de la societat que han provocat una sèrie de canvis de valors, canvis que han tingut com a resultat una major incorporació de la dona al treball i una nova manera d’entendre la família, la maternitat i la paternitat, la relació de parella i els papers de cada sexe Tota aquesta nova casuística ha comportat la davallada i el retardament de la nupcialitat, la major inestabilitat i menor durada de molts matrimonis, l’aparició de les segones noces com a resultat de l’increment del nombre de…
teoria de la transició demogràfica
Sociologia
Demografia
Descripció esquemàtica atemporal que explica el procés en el qual es troba sotmesa una societat, en passar d’ésser dominada per un règim demogràfic basat en elevades taxes de mortalitat i natalitat a un nou règim caracteritzat per la reducció d’aquestes taxes.
La teoria de la transició és una situació lògica establerta en tres fases La primera fase, o període pretransicional, es caracteritza per unes elevades taxes de natalitat i mortalitat i una baixa esperança de vida En aquest període, que hom anomena també antic règim demogràfic o règim demogràfic tradicional, la mortalitat afecta més els infants i es poden apreciar crisis de subsistència ocasionades per grans fams, epidèmies i guerres, les quals es representen com a pics recurrents en la línia de les taxes de mortalitat, que s’esdevenen per sobre de les taxes de natalitat i són…
piràmide d’edats

De dalt a baix, dos models demogràfics externs i un de transició (1985); déficit de naixements per les guerres mundials (1,2) i pel control de la natalitat (3)
© Fototeca.cat
Sociologia
Histograma doble simètric que representa l’estructura per edats i sexes d’una població.
L’eix d’ordenades és únic i recull les edats o els grups d’edats l’eix d’abscisses és doble el de la dreta recull els contingents en xifres relatives de dones de cada edat, i el de l’esquerra, els d’homes Si hom vol que totes les piràmides siguin visualment significatives i comparables, cal establir una proporció determinada entre les escales dels dos eixos Convencionalment, cal utilitzar la proporció següent 1 any = 0,02% de la població total representada, o els seus equivalents si es treballa amb grups d’edats superiors a l’any En aquest cas, tenint en compte que…
causa de mort
Sociologia
Malaltia, estat morbós o lesió i, en aquest cas, circumstàncies de l’accident o de la violència que la produeix, que tenen com a conseqüència la mort o contribueixen a produir-la.
La seva conceptualització és una de les claus metodològiques per a l’anàlisi de la mortalitat Les primeres estadístiques espanyoles daten de mitjan s XIX, però són irregulars i asistemàtiques fins la instauració del Registre Civil el 1885 La classificació només comprenia inicialment cinc grups de causes, fins que, el 1900, s’adoptà la classificació de 14 grups i 99 rúbriques de Jacques Bertillon, acceptada internacionalment el mateix any Des dels anys seixanta la seva revisió i actualització és responsabilitat de l’Organització Mundial de la Salut, i es coneix com Classificació Internacional…
Sergi Vilar i Báguena
Periodisme
Sociologia
Periodista i sociòleg.
Es doctorà en sociologia 1974 per la Universitat de París-Vincennes i en ciències polítiques 1978 per la Sorbona, d’on fou professor de sociologia política els anys 1969-78, que visqué exiliat, època en què també milità al PSUC Exercí el periodisme polític en un gran nombre de publicacions Edità, entre d’altres, els assaigs Manifiesto sobre Arte y Libertad 1962 i 1964, El poder está en la calle 1968, Cataluña en España 1968, Cuba, socialismo y democracia 1973 i Sociedad, información y poder 1992, però destacaren sobretot els estudis i reportatges dedicats al franquisme i la transició…
Rafael Xambó i Olmos

Rafael Xambó i Olmos
© Veu Revista Cultural de Vicerrectorat d’Extensió Universitària. Universitat d’Alacant
Música
Sociologia
Sociòleg i cantant, conegut per Rafa Xambó.
Llicenciat en psicologia i doctor 1996 en sociologia per la universitat de València, d’on és professor Com a sociòleg s’ha dedicat a l’estudi de la sexualitat L’alliberament sexual dels joves Mite o realitat , 1986 Sexualitat provisional , 1988 i dels mitjans de comunicació al País Valencià, tema sobre el qual ha publicat Dies de premsa La comunicació al País Valencià des de la transició política 1995, la tesi doctoral El sistema comunicatiu valencià 1996, La comunicació al País Valencià De les acaballes del franquisme al 1995′ 1998, Comunicació, política i societat El cas…
índexs de fecunditat de Coale
Sociologia
Demografia
Indicadors demogràfics que mesuren la fecunditat i el percentatge de solters de les diverses poblacions europees durant la transició demogràfica, facilitant-ne la comparació.
S’obtenen comparant les taxes de fecunditat de cadascun dels grups d’edat femenins de cada país amb les d’una població que es pren com a referència Foren creats per A Coale l’any 1967 a la Universitat de Princeton per aprofundir en l’estudi dels censos i les estadístiques vitals europees del final del segle XIX i principi del segle XX Com a població de referència, Coale utilitzà la fecunditat dels hutterites , la més alta mai observada
Imma Tubella i Casadevall
Sociologia
Sociòloga.
Doctorada i especialista en sociologia de la comunicació, tema sobre el qual ha publicat articles i llibres, entre els quals Las formas de consumo de la televisión como generadora de identidad 1998, La Societat Xarxa a Catalunya 2003, amb M Castells i altres, La transició a la Societat Xarxa 2007, amb M Castells i altres, Televisió i Internet la guerra de les pantalles 2007, amb C Tabernero i V Dwyer Ha estat directora d’Estudis i Continguts de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de 1995 a 2002, i membre del…