Resultats de la cerca

No n'afecta les qualitats sanitàries i nutritives, i respon a la migració de greix o de sucre cap a la superfície N'és la causa principal la variació tèrmica o d’humitat, que provoca un desequilibri entre els components del producte

Ha estat una de les entitats que més ha divulgat els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis Ha actuat en moltes ocasions als Països Catalans i a l’estranger

Depèn de la temperatura, del temps i dels enzims i àcids del múscul

Els símptomes que suggereixen l’existència d’aquest trastorn són una gran preocupació per la qualitat dels aliments, l’intent per controlar la procedència de tots els aliments i els recipients utilitzats per a la seva elaboració, una àmplia dedicació en la planificació de la dieta, l’aparició de sentiments de culpabilitat quan es creu haver fet transgressions alimentàries, etc Totes aquestes actituds poden conduir a l’aïllament social de la persona

Es produeix per escalfament o en el curs d’un emmagatzematge prolongat, i es manifesta per l’aparició de composts bruns En l’àmbit de la tecnologia alimentària té un doble interès d’una banda, és una de les causes de la deterioració i l’envelliment de molts aliments de l’altra, és un procés que hom provoca per a l’obtenció d’una aparença i d’un sabor característics crosta de pa, carn rostida, etc

El seu mecanisme d’acció és bacteriostàtic o bactericida, segons que actuï més específicament sobre bacteris o fongs Dins el camp dels productes químics de síntesi, són conservadors els àcids benzoic, sòrbic, p-clorobenzoic, llurs sals i d’altres L’aparició dels antibiòtics ha fet que també tinguessin aplicació en aquest camp els més emprats són la nisina, nistatina, pimaricina, tilosina i els grups de les tetraciclines Els antioxidants d’ús alimentari poden ésser considerats com a conservadors dels greixos alimentaris per tal com n'eviten l’actuació química per oxidació…

Des d’un punt de vista industrial, a l’hora de preparar les anxoves cal tenir en compte l’acció de la sal fenòmens de difusió i òsmosi, possible contingut d’impureses calcicomagnèsiques, temperatura de la salmorra, etc, els processos enzimàtics que menen a la degradació de les molècules proteiques i a la consegüent aparició de l’aroma i del gust, responsables del tast característic, i el possible progrés d’alteracions microbiològiques, fruit d’una deficient concentració de la sal L’estat inicial del seitó frescor, riquesa en greixos, etc és també important Les anxoves són…

Aquesta reacció, doncs, també es pot donar en aliments esterilitzats o que hagin sofert una inactivació enzimàtica El mecanisme principal és la reacció de Maillard En certs casos és desitjable de provocar controladament l’enfosquiment no enzimàtic enfosquiment de la cervesa i la mel, torrefacció de cafè i fruita seca, obtenció d’extracte de carn i els seus substituts, etc, en tots els quals casos les reaccions que es produeixen porten a l’aparició de composts volàtils que són components importants de l'aroma característica En uns altres casos, aquesta mateixa reacció porta a…

Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…

Aquesta alteració comporta conseqüències físiques i del funcionament psicosocial de l’individu que la pateix Els trastorns del comportament alimentari més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, encara que també ho són l’ortorèxia, la vigorèxia, la síndrome d’ingestió nocturna o la fòbia a la deglució, entre d’altres Les causes d’aquests trastorns són múltiples i poc conegudes, encara que hi intervenen factors genètics, biològics, característiques psicològiques i aspectes socioculturals Les manifestacions clíniques més comunes són, en l’àmbit psicopatològic, l’excessiva…