Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
oli bromat
Alimentació
Química
Oleïcultura
Qualsevol derivat bromat d’algun oli (d’oliva, de soia, de llavor de préssec, etc) que és emprat com a additiu emulsionant d’aromatitzants en begudes no alcohòliques.
La seva toxicitat és motiu de controvèrsia
oli de sèsam
Alimentació
Oli que s’obté de les llavors de sèsam prèviament purificades.
És groc i de tast agradable Els àcids grassos més abundants són l’oleic, el linoleic, el palmític i l’esteàric Conté una substància òpticament activa sesamina, un fenol antioxidant sesamol i una substància resinosa responsable de la reacció de Badouin, que hom empra per a identificar-lo si es barreja amb altres olis o greixos És comestible i emollient El tortó residual, després d’obtenir aquest oli, és una font de proteïnes d’interès nutritiu
oli d’oliva
Alimentació
Oleïcultura
Líquid oliós, límpid i transparent, d’olor i tast característics, de color verd groguenc a groc clar, extret dels fruits madurs de l’olivera.
N'hi ha de diferents tipus L' oli verge és l’extret per procediments mecànics, en fred, sense cap més manipulació que la clarificació mecànica L' oli refinat és l’obtingut per refinació de l’oli verge o de l’extret de les olives per procediments autoritzats L' oli pur d’oliva és una barreja d’oli verge i oli refinat L' oli de pinyolada és obtingut tractant la pinyolada amb un dissolvent i refinant-lo després Per a obtenir-ne l’oli hom amuntega en els trulls les olives, que contenen un 15-30…
oli de copra
Alimentació
Farmàcia
Oleïcultura
Cosmètica
Greix semisòlid, de color blanquinós i aspecte de llard, que és extret de la copra.
Bàsicament, és compost de trimistirina, trilaurina, tripalmitina i tristearina, a més d’altres glicèrids És insoluble en aigua i soluble en alcohol, cloroform i èter És emprat en la indústria alimentària i en la fabricació de sabons
fregir
Alimentació
Tractar un aliment amb oli o greix (animal o vegetal) a alta temperatura (185- 200°C).
En el decurs d’aquesta operació es produeix una deshidratació del producte, una absorció de l’oli o el greix i d’altres reaccions químiques provocades per l’alta temperatura enfosquiment no enzimàtic Atès que l’oli o el greix es degrada per acció de la temperatura augment de l’acidesa, oxidacions, polimeritzacions, etc, en els processos industrials de fregir cal excercir un control ferm per evitar cap pèrdua possible de les qualitats organolèptiques del producte
hibernació
Alimentació
Procediment aplicat als olis comestibles consistent en un refredament a baixes temperatures i una posterior decantació de l’oli líquid que sobreneda, per separar-lo de les estearines insolubilitzades.
Hom aconsegueix així un oli límpid i transparent que no s’enterboleix amb el fred
oleaginós | oleaginosa
cacauet
Cacauets
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Llavor del cacauet.
Els cacauets, que tenen un elevat poder energètic 5,9 cal/g i un alt contingut en calci 1 mg/g i en fòsfor 4 mg/g, són directament comestibles, però habitualment són sotmesos a uns determinats processos industrials Un procediment corrent consisteix a sotmetre'ls a torrefacció i salar-los Una altra tècnica és de fregir-los amb oli de 3 a 10 minuts a 140°C i després salar-los o no Hom n'obté farina , oli oli de cacauet, una mantega i una proteïna, que és emprada en l’obtenció d’una fibra sarelon de propietats anàlogues a la llana