Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
denominació d’origen
Alimentació
Denominació d’un país, d’una regió o d’una localitat, que designa un producte que n’és originari, les qualitats específiques del qual són degudes a una original concurrència de factors.
És un dret de propietat, molt important en vins
pont-l’évêque
Alimentació
Formatge de Normandia fet amb llet de vaca, de crosta de color ocre i pasta tova, untuosa, de color blanc de vori tirant a groc i sabor afruitat, amb un 50% de matèries grasses.
Protegit per una denominació d’origen des de 1972, deu el seu nom al poble de Pont-l’Évêque, al departament del Calvados
aliment funcional
Alimentació
Aliment en estat natural o modificat al qual, a banda de les seves funcions nutritives essencials, s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques perquè té dosis significatives de determinades substàncies.
De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, hi ha una certa confusió entre aquest terme i la denominació nutricèutic
nutricionista
Alimentació
Persona especialitzada en nutrició.
Des de l’entrada en vigor de la Llei 44 ⁄ 2003, de 21 de novembre BOE 22-11-2003, d’ordenació de les professions sanitàries LOPS, la denominació legal d’aquests professionals és la de dietista-nutricionista
brou deshidratat
Alimentació
Producte obtingut per barreja en forma deshidratada d’extrets de carn, d’hidrolitzats de proteïnes, d’extrets de llevat, de vegetals, de glutamat monosòdic, de greix, de sal i d’espècies en una proporció que doni per dissolució o ebullició en aigua una composició organolèptica o dietètica del mateix ordre que la del brou.
Per tal d’assegurar la qualitat d’aquesta composició, els codis alimentaris en regulen les proporcions, i així, a l’Estat espanyol, hom exigeix en els brous de carn, per exemple, un contingut mínim del 10% d’extret de la carn corresponent a la seva denominació, el 2,5% de nitrogen i un màxim del 65% de sal
dietista
Dietètica
Alimentació
Professional de la salut, amb titulació universitària, reconegut com a expert en alimentació, nutrició i dietètica.
Desenvolupen activitats orientades a l’alimentació, tant individual com de grups de persones, adequades a les necessitats fisiològiques i, en el cas que sigui necessari, també patològiques, d’acord amb els principis de promoció de la salut, prevenció de la malaltia i tractament dieteticonutricional Des de l’entrada en vigor de la Llei 44 ⁄ 2003, de 21 de novembre BOE 22-11-2003, d’ordenació de les professions sanitàries LOPS, la denominació legal d’aquests professionals és la de dietista-nutricionista
Nestlé
Economia
Alimentació
Empresa suïssa, capdavantera en el sector de les indústries alimentàries, amb domicili a Vevey.
Formada a conseqüència de la fusió el 1905 de l’Anglo Swiss, Condensed Milk Co fundada el 1868 i la Henry Nestlé SA fundada el mateix any, és una societat anònima que prengué la denominació actual el 1977 Dedicada inicialment a la producció de llet condensada i farines làcties, ha ampliat la seva activitat per la compra d’altres empreses del mateix sector Peter Cailler-Chocolats Suisses 1929, Maggi 1947, Findus International 1962, aliments congelats, Libby 1970, sucs de fruita, Buitoni-Perugina 1988, pastes, Source Perrier 1992, aigua embotellada i d’altres com Alcon Laboratoires productes…
codi alimentari
Alimentació
Dret
Conjunt harmònic de la legislació de cada estat sobre els productes alimentaris, llurs matèries primeres i els materials annexos (envasos, material d’instal·lacions, desinfectants, etc).
El codi, creat com a defensa del consumidor, comprèn regulacions sobre etiquetatge, composició, denominació d’origen, additius, colorants, residus de pesticides, qualitat microbiològica i processos de tots els aliments, aliments per a animals i certs productes domèstics d’ús freqüent en cuina o de possible ingestió oral per infants llumins, joguines en l’aspecte del colorant utilitzat, etc També inclou el mètode de mostreig i d’anàlisi El codi alimentari de l’Estat espanyol, l’articulat del qual fou publicat per decret el 21 de setembre de 1967, estableix les directrius de la legislació…
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…