Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
sedentarisme
Alimentació
Hàbit de vida caracteritzat per un predomini de la inactivitat física.
La mecanització i el desenvolupament tecnològic han reduït la feina manual i les formes de desplaçament, la qual cosa ha fet que el sedentarisme hagi augmentat de manera espectacular a l’últim segle, la qual cosa ha afavorit l’augment de les malalties cròniques cardiovasculars, l’obesitat i la diabetis
residu dels aliments
Alimentació
Característica analítica dels aliments que és definida com les substàncies que resten després de tractar-los amb àcids o àlcalis diluïts.
Fonamentalment són cellulosa i lignina i coincideixen en part amb el residu de les racions , característica nutricional que consisteix en les substàncies no digeribles però necessàries per al funcionalisme intestinal cellulosa, lignina, hemicelluloses, pectina Són rics en residu els cereals i les farines integrals, les patates, els llegums i la fruita seca i altres fruites La manca de residu en una ració per un excés d’aliments refinats ha estat relacionada amb certes malalties, tals com trastorns coronaris, diabetis, obesitat, etc
compost bioactiu
Alimentació
Substància que es troba de forma natural en plantes i en aliments derivats de plantes que han estat poc processats, o bé gens. No tenen un valor nutritiu propi, però sí efectes positius sobre l’organisme.
Aquests compostos s’associen amb la promoció de la salut i amb respostes protectores en la prevenció de malalties, gràcies a la seva capacitat per influir en el metabolisme cellular Contribueixen a la reducció del risc de desenvolupar diferents malalties alguns tipus de càncer, diabetis mellitus, desordres del metabolisme dels greixos o restrenyiment crònic Alguns compostos bioactius són la fibra alimentària, diversos productes derivats de plantes, diferents substàncies en aliments fermentats, etc Algunes malalties causades per problemes nutricionals han estat relacionades amb…
fibra alimentària
Alimentació
Conjunt de polisacàrids de magatzem i de la paret cel·lular de les plantes que no poden ser hidrolitzats pels enzims digestius humans.
Això inclou els polisacàrids no amilacis de les plantes com per exemple la cellulosa i l’hemicellulosa, la pectina, les gomes, els betaglucans i la fibra que contenen la civada i el blat integral, els hidrats de carboni de les plantes no recuperables per precipitació en alcohol com per exemple la inulina, els oligosacàrids i els fructans, entre d’altres, la lignina i alguns midons resistents Els principals beneficis per a la salut d’una ingesta adequada de fibra alimentària 25-30 g/dia en dones i 40 g/dia en homes són la disminució dels nivells de lípids i colesterol sanguinis, la disminució…
Robert Atkins

Robert Atkins
Alimentació
Dietètica
Medicina
Metge cardiòleg nord-americà.
Fou fundador i cap mèdic de The Atkins Center for Complementary Medicine de Nova York El 1951 es graduà a la Universitat de Michigan i el 1955 rebé el títol de metge de l’Escola de Medicina de la Universitat de Cornell Exercí la curació natural com a alternativa als medicaments farmacèutics i a la cirurgia en moltes malalties debilitants Se centrà en la importància d’una dieta apropiada juntament amb un reforç nutricional per a prevenir i combatre les malalties cardíaques, la diabetis i l’obesitat Escriví diversos llibres que promouen la nutrició amb el control dels glúcids i les…
Alimentació 2016
Alimentació
Any Internacional dels Llegums L’Any Internacional dels Llegums va pretendre sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals d’aquest aliment © Fototecacat / COMSTOCK L’any 2016 va ser proclamat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació FAO l’Any Internacional dels Llegums Aquest fet pretén sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals dels llegums, com a part d’una producció d’aliments sostenible encaminada a aconseguir la seguretat alimentària La FAO, amb la collaboració dels governs i les institucions públiques, les…
Alimentació 2014
Alimentació
El final de les setrilleres als restaurants Els restaurants han de servir l’oli d’oliva en envasos etiquetats i que disposin d’un sistema d’obertura que perdi la seva integritat després de ser utilitzats per primer cop © Generalitat de Catalunya A partir de l’1 de gener de 2014 va entrar en vigor la normativa que establia que els establiments de restauració, hostaleria i els serveis de càtering han de servir l’oli d’oliva i de sansa d’oliva en envasos etiquetats i que disposin d’un sistema d’obertura que perdi la seva integritat després de ser utilitzats per primer cop Així mateix, caldrà que…
Alimentació 2011
Alimentació
Nou estudi de prevalença d’obesitat infantil Els estudis han revelat que existeix un dèficit en la ingesta d’hidrats de carboni i un excés de proteïnes i greixos © Fototecacat L’estudi ALADINO ALimentación, Actividad física, Desarrollo INfantil y Obesidad , portat a terme en el marc de l’Estratègia NAOS del Ministeri de Sanitat, va revelar que l’excés de pes en la població infantil espanyola s’ha estabilitzat Tot i així, el 45,2% dels nens i les nenes d’entre sis i deu anys pateixen sobrepès 26,1% o obesitat 19,1% Les noves dades s’han extret de l’avaluació de 7923 infants, un nombre…
Alimentació 2009
Alimentació
Pla de Consum de Fruites i Verdures a les Escoles El consum insuficient de fruites i verdures és la causa de 2,7 milions de morts anuals © Fototecacat Segons l'Organització Mundial de la Salut, el consum insuficient de fruites i verdures causa 2,7 milions de morts anuals a tot el món, a més de ser responsable d'un 19% dels casos de càncer gastrointestinal i un 31% dels de cardiopatia isquèmica A banda d'això, les xifres d'augment d'obesitat infantil creixen any rere any arreu dels països rics, i existeixen evidències científiques del paper del consum de fruites i verdures en la prevenció de l…
sucre

Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…