Resultats de la cerca

Els enzims poden ésser presents per pròpia biosíntesi o bé biosintetitzats per microorganismes que es desenvolupen sobre l’aliment alteració microbiològica L’alteració enzimàtica pot provocar descoloració de vegetals verds enfosquiment enzimàtic de fruites i tubercles, enranciment en olis, canvis en l’aroma i pèrdua de valor nutritiu de proteïnes i vitamines com a efectes més importants La inactivació enzimàtica és el tractament preventiu adequat

La seva transformació per oxidació en polímer de color, deguda a l’acció de diferents enzims, provoca un canvi de tonalitat, que es fa més fosca, en els vegetals i llegums La seva reactivitat depèn de l’origen dels enzims que catalitzen l’oxidació

Aquesta massa és el resultat de la que es considera la primera fase de digestió mecànica masticació i química acció d’amilases, enzims que degraden els hidrats de carboni dels aliments, i té com a objectius facilitar la deglució i l’acció dels enzims i sucs digestius del tub digestiu

Segons la classe d’aliment o les condicions nutritives nutrició s’incorporen a la matèria viva per a ésser utilitzats amb funció plàstica reposició de matèria o energètica D’una manera general, hom pot dir que els enzims utilitzats pels animals són proteases, específiques per a les proteïnes, lipases, que degraden els greixos, i carbohidrases, que hidrolitzen els sucres Aquests enzims degraden les proteïnes a aminoàcids, els lípids a àcids grassos i alcohol, i els sucres de cadena llarga a disacàrids o monosacàrids En els animals celomats la digestió abraça tres…

Depèn de la temperatura, del temps i dels enzims i àcids del múscul

L’oxidació és efectuada per l’oxigen de l’aire i catalitzada per enzims enzim, com ara fenolases, polifenolases i polifeniloxidases, caracteritzats pel fet de posseir coure en el grup prostètic La temperatura òptima d’activitat varia entre els 30° i els 50°C

La inadequació per al consum pot ésser deguda a reaccions purament químiques entre els components enfosquiment no enzimàtic, a reaccions catalitzades pels mateixos enzims alteració enzimàtica d’aliments, enfosquiment enzimàtic, a creixement de microorganismes alteració microbiològica d’aliments, a insectació, a contaminació per rosegadors o a pèrdua de la textura característica per canvi en el contingut d’aigua

Els complements alimentaris solen consistir en un concentrat de nutrients, habitualment vitamines i minerals, o altres substàncies amb efectes fisiològics extractes de plantes, aminoàcids, enzims, etc Es comercialitzen en dosis diverses i es presenten en diferents formats, com ara pastilles, càpsules, ampolles, sobres, etc, encara que també es poden trobar en forma d’aliment, com per exemple barretes o sucs Tots els complements alimentaris són regulats per llei i han d’estar correctament etiquetats segons la normativa vigent

N'hi ha de diverses menes espessidors gomes, agar, alginats, pectines, gelatina, midons, celluloses, polifosfats, enduridors monoglicèrids i diglicèrids, sals càlciques, humectants sorbitol, glicerol, propileneglicol, antiaglomerants o antiaglutinants fosfats, silicats, ferrocianurs, dispersants per a retenir un líquid aromes o essències en fase sòlida sílice colloidal, manitol, coadjuvants a l’aireig de masses i pastissos tensioactius, enzims ablanidors de carn papaïna, millorants de la panificació α-amilasa, etc Hom els empra en quantitats relativament grans, però com que molts…

Intervé, degradant les parets cellulars, en els canvis de textura que es produeixen a la fruita durant la seva maduració i en la putrefacció de la fruita i l’hortalissa, ja que provoca el reblaniment d’aquests productes Té aplicacions tecnològiques en la indústria enològica En l’obtenció de plantes transgèniques, com ara el tomàquet, s’introdueixen gens que eviten la síntesi de la poligalacturonasa i, per tant, allarguen el període de conservació del tomàquet L’interès de la ciència dels aliments per aquests enzims rau en la importància que tenen en el procés de maduració dels…