Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
sal especial
Alimentació
Sal que porta addicionat algun oligoelement, emprada, de vegades, per a corregir deficiències en la nutrició de grans comunitats.
Les sals especials més emprades són la sal iodada amb 5-15 ppm de iode i la sal fluorada amb 90-135 ppm de fluor
ramadà
Alimentació
Islamisme
Mes novè del calendari musulmà durant el qual és prescrit el dejuni homònim, consistent a no prendre aliments ni beguda, a abstenir-se de fumar, de perfumar-se i de les relacions sexuals, durant el dia.
És un dels preceptes fonamentals de l'islamisme i només pot ésser omès en casos molt especials guerra santa, malaltia, etc El mes fineix amb la festa del “trencament del dejuni” ‘ īd al-fiṭr o ‘īd al-ṣagīr
vigorèxia
Psicologia
Alimentació
Trastorn del comportament alimentari caracteritzat per la preocupació excessiva per la perfecció corporal.
Aquesta alteració suposa una insatisfacció amb la pròpia imatge corporal, la pràctica exagerada d’exercici físic, la realització de determinades pautes alimentàries i la utilització d’aliments especials i suplements, i el possible consum de substàncies anabolitzants i dopants, fins al punt de generar una certa dependència
envasar
Alimentació
Tecnologia
Transports
Posar (alguna cosa) en un envàs.
Entre els productes que requereixen sovint tècniques pròpies d’envasament destaquen, en funció de llur naturalesa i estabilitat, els aliment Entre aquestes tècniques especials cal esmentar l’envasament en condicions asèptiques, al buit o en atmosfera de nitrogen per tal d’evitar que els aliments es malmetin per culpa de microorganismes o de l’oxigen atmosfèric
gasificant
Alimentació
Nom genèric per a designar diferents additius alimentaris que barrejats amb un determinat producte produeixen un despreniment de diòxid de carboni en ésser escalfat o en entrar en contacte amb aigua, de manera que contribueixen a conferir al conjunt una textura adient.
Els gasificants són utilitzats en productes de confiteria, paneteria pans especials, rebosteria, galetes i masses fregides Els més emprats són els bicarbonats d’amoni i de sodi, els carbonats d’amoni, de calci, de magnesi, de potassi i de sodi, el clorur i el fosfat d’amoni, l’ortofosfat de potassi i de sodi, el polifosfat de sodi, el sulfat d’amoni i també, directament, el diòxid de carboni
condicionament
Alimentació
Tecnologia
Operació d’humectació controlada del blat.
Aquesta és seguida d’un temps més o menys llarg de repòs abans de la molta, a fi de posar-lo en bones condicions físiques i provocar directament o indirectament certs canvis estructurals que facilitin de separar després el segó de l’endosperma per obtenir una farina més blanca Pot ésser efectuada en fred o bé per acció de la calor humida En aquest darrer cas, el tractament és dut a terme amb l’ajuda d’aparells especials anomenats condicionadors , amb els quals hom aconsegueix alhora de millorar les qualitats panificables de la farina
colorant alimentari

Colorants alimentaris
Alimentació
Additiu alimentari utilitzat per a donar un determinat color o reforçar el color natural i produir un efecte psíquic al consumidor, estimulant l’apetència del producte sense alterar-ne les qualitats nutritives o de conservació.
Segons llur natura química poden agrupar-se en colorants inorgànics, orgànics naturals o orgànics de síntesi Per a tots ells hi ha un control estricte en el codi alimentari de cada estat Els colorants inorgànics en general són poc utilitzats, però per a casos especials hom utilitza el biòxid de titani , el negre de fum , l' òxid de ferro , la plata metàllica , etc entre les substàncies naturals utilitzades per a acolorir aliments cal esmentar la clorofilla , el Β -carotè , la lactoflavina o riboflavina, el caramel , la curcumina , l' arxiota , etc L’ús de colorants de síntesi és…
aliment dietètic
Alimentació
Aliment elaborat amb control dels components emprats i de les seves característiques, a fi de satisfer necessitats alimentàries especials, tant per qüestions de nutrició com mèdiques (alimentació de malalts).
Un aliment dietètic no és mai un medicament i, per tant, no pot ésser presentat com si posseís propietats curatives o preservatives El contingut en certs components vitamines, aminoàcids que tenen propietats farmacològiques sempre ha d’ésser dins les concentracions fisiològiques de les necessitats nutritives indispensables, i no de les terapèutiques
ingesta dietètica de referència
Alimentació
Valor de referència de nutrients que ha de tenir una dieta per prevenir les malalties deficitàries, reduir les malalties cròniques i aconseguir una salut òptima, aprofitant el potencial màxim de cada nutrient.
Dins del terme IDR s’engloben quatre conceptes que cal diferenciar el requeriment mitjà estimat, l’aportació dietètica recomanada, l’ingesta adequada i el nivell d’ingesta màxima tolerable El requeriment mitjà estimat és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 50% dels individus d’una població L’aportació dietètica recomanada és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 97-98% dels individus d’una població L’ingesta adequada és el nivell recomanat d’ingesta d’un nutrient en base a…
formatge

Taula de formatges
© Yana - Fotolia.com
Alimentació
Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata (greix de la llet).
Les principals operacions en la fabricació del formatge són la caseïficació, el premsatge, el salament i la maduració A la caseïficació , hom afegeix a la llet, escalfada entre 30° i 35°C, el quall líquid o en pols, que en coagula la caseïna i forma una massa gelatinosa que conté greixos, substàncies minerals, lactoses, etc Hom esmicola aquesta massa per eliminar-ne el sèrum xerigot, i per als formatges de pasta dura continua la cocció lenta entre 40° i 50°C, amb agitació de la massa a fi d’aconseguir una eliminació del sèrum més total Després, hom procedeix al premsatge embolica els grànuls…