Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
bol alimentari
Alimentació
Massa que formen els aliments després de mastegats i insalivats, i que està llesta per a ésser deglutida.
Aquesta massa és el resultat de la que es considera la primera fase de digestió mecànica masticació i química acció d’amilases, enzims que degraden els hidrats de carboni dels aliments, i té com a objectius facilitar la deglució i l’acció dels enzims i sucs digestius del tub digestiu
factors d’Atwater
Alimentació
Quantitat de calories fisiològicament disponibles a partir d’un gram dels principis immediats dels aliments, tenint en compte les pèrdues en la digestió i l’excreció.
Establerts el 1899 pel nutreòleg nord-americà Wilbur D Atwood, corresponent a 4 pels hidrats de carboni i les proteïnes, a 9 pels greixos i, en cas que porti alcohol, cal afegir-hi 7 calories més per gram Per a calcular el poder calòric d’un aliment compost, hom multiplica la proporció de cada principi immediat pel seu factor
blat kamut
Alimentació
Botànica
Agronomia
Denominació comercial d’una varietat de blat de gra llarg i prim
pròpia d’Egipte registrada per una empresa nord-americana.
Entre altres nutrients, és ric en hidrats de carboni complexos, que aporten molta energia, i no té gaire fibra, cosa que millora la seva digestibilitat El gra conté menys proporció d’aigua que el del blat convencional, la qual cosa el fa més resistent als insectes És el blat més antic que es coneix, per tant no és un híbrid, per la qual cosa no produeix allèrgies com el blat actual
tamarinde
Alimentació
Botànica
Agronomia
Arbre robust, de la família de les cesalpiniàcies, fins de 24 m d’alçària, de fulles pinnatisectes i penjants; de flors d’un groc pàl·lid, amb esquitxos vermells, sigomorfes, hermafrodites, amb quatre sèpals i tres pètals, i de fruits lleguminosos.
Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant
surimi

Surimi
Alimentació
Producte alimentari fet a base de carn de peix esmicolada barrejada amb additius i altres ingredients com sucres, sal i fosfats, els quals garanteixen el manteniment de la seva textura durant l’emmagatzematge i conservació.
S’elabora a partir d’espècies abundants, d’escassa sortida comercial o baix cost i de les restes del procés de filetejat El seu gust i olor són molt suaus, i s’afegeixen a amanides, pastes, arrossos, farciments, etc Sovint s’utilitza la base del surimi per a fer succedanis de marisc, com palets o delícies de cranc, de llagosta, d’anguila, etc afegint-hi saboritzants i colorants, entre d’altres De la composició nutricional del surimi destaca una gran majoria d’aigua 70%, una petita quantitat d’hidrats de carboni afegits, un contingut moderat de proteïnes i poc greix La paraula…
àcid pantotènic
Alimentació
Química
Medicina
Component del complex vitamínic B.
És el factor antidermatític del pollastre i alhora un factor de creixement de llevats i bacteris És component del coenzim A i com a tal intervé en el procés metabòlic dels hidrats de carboni també és necessari per a la biosíntesi d’àcids grassos, esterols i hormones esteroides És un líquid oliós groc, soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics Presenta una rotació específica α 2 5 D = +375 aigua És estable a la calor humida i es destrueix per l’acció de la calor seca Hom l’obté industrialment a partir de l’àcid 2,4-dihidroxi-3,3-dimetilbutíric i de la β-alanina És emprat en…
Michel Montignac

Michel Montignac
© Grup 62
Alimentació
Dietètica
Dietista francès.
Després d’estudiar ciències polítiques s’establi com a assessor de recursos humans Fill d’un pare obès i ell mateix afectat en la infantesa de sobrepès, a inicis dels anys vuitanta començà a interessar-se per la nutrició i els mètodes d’aprimament arran dels hàbits alimentaris que hagué d’adoptar com a cap de personal d’una multinacional farmacèutica Ell mateix ideà un mètode propi, més tard conegut amb el seu nom, consistent no en reduir les quantitats ingerides sinó a evitar determinats tipus d’aliments, exposat en els llibres Comment maigrir en faisant des repas d’affaires 1986 i Je mange…
fibra alimentària
Alimentació
Conjunt de polisacàrids de magatzem i de la paret cel·lular de les plantes que no poden ser hidrolitzats pels enzims digestius humans.
Això inclou els polisacàrids no amilacis de les plantes com per exemple la cellulosa i l’hemicellulosa, la pectina, les gomes, els betaglucans i la fibra que contenen la civada i el blat integral, els hidrats de carboni de les plantes no recuperables per precipitació en alcohol com per exemple la inulina, els oligosacàrids i els fructans, entre d’altres, la lignina i alguns midons resistents Els principals beneficis per a la salut d’una ingesta adequada de fibra alimentària 25-30 g/dia en dones i 40 g/dia en homes són la disminució dels nivells de lípids i colesterol sanguinis,…
fruita

Fruites fresques en un mercat
© Larry Connelley - Fotolia.com
Alimentació
Fruits comestibles.
Descripció i composició Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol préssecs, prunes, etc, fruita de grana pomes, peres, codonys, etc i fruita diversa plàtans, raïm, magranes, etc Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els…
alimentació
Alimentació
Zootècnia
Acció i efecte de donar o rebre aliments o substàncies nutritives (aliment).
Una alimentació adequada ha de permetre als organismes d’atendre degudament llurs requeriments energètics i plàstics, i ha d’estar d’acord amb una ració alimentària completa i equilibrada, la qual ració depèn, per a un mateix organisme, de les necessitats alimentàries de cada moment concret de la vida treball més o menys intens, creixement, cria, etc En l’home, aquesta alimentació racional és establerta en funció de les normes donades per la dietètica En un animal, la quantitat d’aliment que ha de consumir durant un dia és calculada a partir de les necessitats llet, carn, llana, ous, fetus,…