Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
almívar
Alimentació
Solució saturada de sucre, melasses o productes provinents d’altres etapes del refinatge del sucre.
Conté un 65% de sucre 65 ° Brix, i quantitats variables de cendres i d’altres impureses
carbonatació
Alimentació
Part de l’operació de purificació dins la fabricació de sucre
(de canya o de bleda-rave).
El suc procedent de la difusió, amb hidròxid càlcic addicionat, és tractat amb anhídric carbònic gasós, que fa precipitar les sals càlciques solubles en forma de carbonat que en precipitar-se finalment engloba impureses en estat colloidal i desdobla el sacarat càlcic en sacarosa i carbonat càlcic
anxova

Anxoves de l’Escala (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Alimentació
Seitó adobat amb sal.
Des d’un punt de vista industrial, a l’hora de preparar les anxoves cal tenir en compte l’acció de la sal fenòmens de difusió i òsmosi, possible contingut d’impureses calcicomagnèsiques, temperatura de la salmorra, etc, els processos enzimàtics que menen a la degradació de les molècules proteiques i a la consegüent aparició de l’aroma i del gust, responsables del tast característic, i el possible progrés d’alteracions microbiològiques, fruit d’una deficient concentració de la sal L’estat inicial del seitó frescor, riquesa en greixos, etc és també important Les anxoves són…
oli d’oliva
Alimentació
Oleïcultura
Líquid oliós, límpid i transparent, d’olor i tast característics, de color verd groguenc a groc clar, extret dels fruits madurs de l’olivera.
N'hi ha de diferents tipus L' oli verge és l’extret per procediments mecànics, en fred, sense cap més manipulació que la clarificació mecànica L' oli refinat és l’obtingut per refinació de l’oli verge o de l’extret de les olives per procediments autoritzats L' oli pur d’oliva és una barreja d’oli verge i oli refinat L' oli de pinyolada és obtingut tractant la pinyolada amb un dissolvent i refinant-lo després Per a obtenir-ne l’oli hom amuntega en els trulls les olives, que contenen un 15-30% d’oli, on experimenten una maduració fermentativa hom ha de procurar que la temperatura no passi de 35…
codi alimentari
Alimentació
Dret
Conjunt harmònic de la legislació de cada estat sobre els productes alimentaris, llurs matèries primeres i els materials annexos (envasos, material d’instal·lacions, desinfectants, etc).
El codi, creat com a defensa del consumidor, comprèn regulacions sobre etiquetatge, composició, denominació d’origen, additius, colorants, residus de pesticides, qualitat microbiològica i processos de tots els aliments, aliments per a animals i certs productes domèstics d’ús freqüent en cuina o de possible ingestió oral per infants llumins, joguines en l’aspecte del colorant utilitzat, etc També inclou el mètode de mostreig i d’anàlisi El codi alimentari de l’Estat espanyol, l’articulat del qual fou publicat per decret el 21 de setembre de 1967, estableix les directrius de la legislació…
prova de Pekar
Alimentació
Assaig d’orientació per a avaluar les impureses i la parasitació d’una farina.
Consisteix a prémer una mica de farina sobre una tauleta negra, en sec, amb aigua o en solució de pirocatequina, i observar-la a ull nu o amb lupa
refinació de sucres
Alimentació
Eliminació de les impureses que acompanyen el sucre en les seves primeres matèries per fer-lo acceptable al consumidor.
Consisteix fonamentalment a rentar els cristalls, dissoldre'ls en aigua, clarificar la solució amb carbó, concentrar i centrifugar
salubritat
Alimentació
Conjunt de condicions sanitàries idònies per al consum d’un aliment o producte alimentari (composició correcta i absència de contaminacions i impureses).
sanejament
Alimentació
Control de les condicions ambientals durant la producció, la transformació, l’envasament, el condicionament i el consum dels aliments, per a evitar contaminacions biològiques o impureses químiques.
farina

Utilitació de farina per l'elaboració de pa
© Istockphoto
Alimentació
Pólvores obtingudes per la molta del gra dels cereals (especialment blat, i també ordi, sègol, etc.).
Hom pot diferenciar la farina prima, que és la més fina, de la farina gruixuda, que és la menys fina i alhora conté més segó i porgadures La farina de blat és emprada per a fabricar el pa La barreja de tota la farina que surt del blat, abans de separar la prima de la gruixuda, és anomenada farina rodona L’examen microscòpic de la farina de blat permet de detectar possibles adulteracions degudes a l’addició d’altres menes de farina, els grans de midó de les quals tenen una forma distinta que els grans de midó del blat El midó i el gluten són els dos components principals de la farina El…