Resultats de la cerca

Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres…

La seva transformació per oxidació en polímer de color, deguda a l’acció de diferents enzims, provoca un canvi de tonalitat, que es fa més fosca, en els vegetals i llegums La seva reactivitat depèn de l’origen dels enzims que catalitzen l’oxidació

La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes, el bulb alls, cebes, les fulles i les tiges tendres cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes, les inflorescències carxofes, les arrels naps, raves, pastanagues i les tiges tendres espàrrecs, api El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d’aigua i un cert contingut en cellulosa Són una font important de vitamines especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la recollecció, de…

Any Internacional dels Llegums L’Any Internacional dels Llegums va pretendre sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals d’aquest aliment © Fototecacat / COMSTOCK L’any 2016 va ser proclamat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació FAO l’Any Internacional dels Llegums Aquest fet pretén sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals dels llegums, com a part d’una producció d’aliments sostenible encaminada a aconseguir la seguretat alimentària La FAO, amb la collaboració dels governs i les institucions públiques, les…

Generalment és fet amb llegums secs, verdures i arròs com a components bàsics

Per a aconseguir una dieta equilibrada, i per tant saludable, cal consumir de manera adequada i amb les quantitats recomanades aliments de cada grup piràmide d’aliments El consum diari recomanat és de 3 a 6 racions de feculents pasta, arròs, patates i llegums, que aporten carbohidrats complexos i fibres 5 racions de verdures, hortalisses i fruita, que aporten fibres i vitamines i són baixes en greixos 2 o 3 racions d’aliments proteics carn, peix, ous i llegums, que aporten proteïnes, encara que s’ha d’anar amb compte amb les d’origen animal perquè contenen també…

Consistia en una ollada de llegums i carn que era repartida entre els necessitats N'hi ha constància a diversos llocs com Barcelona 1763-64, Vic 1792, Granollers 1810

Fonamentalment són cellulosa i lignina i coincideixen en part amb el residu de les racions , característica nutricional que consisteix en les substàncies no digeribles però necessàries per al funcionalisme intestinal cellulosa, lignina, hemicelluloses, pectina Són rics en residu els cereals i les farines integrals, les patates, els llegums i la fruita seca i altres fruites La manca de residu en una ració per un excés d’aliments refinats ha estat relacionada amb certes malalties, tals com trastorns coronaris, diabetis, obesitat, etc

Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant