Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
greix transformat
Alimentació
Greix insaturat amb, com a mínim, un doble enllaç en configuració espacial trans.
Es troben de manera natural als productes lactis i les carns, sobretot de remugants, i en aliments processats com a resultat de la hidrogenació parcial dels greixos insaturats i del refinament dels olis vegetals i de peix, i també en derivats del procés de fregida A partir dels anys noranta, es començaren a descobrir els efectes ddaquest tipus de greix sobre la salut, que se centren en l’augment dels nivells de colesterol total i LDL, la disminució dels nivells d’HDL, la inducció de la inflamació sistèmica i la disfunció endotelial Per tot això, els greixos transformats s’associen a un…
crema
Alimentació
Llet enriquida en greix per evaporació parcial de l’aigua.
Conté més de 18% de greix Quan en té un mínim de 48% hom l’anomena doble crema
cacau en pols
Alimentació
Economia
Tortó mòlt, procedent del premsatge a què és sotmès el cacau per a obtenir-ne mantega.
El tipus normal conserva com a mínim un 20% de greix Pot ésser sotmés a un procés que en facilita la dispersió instantània en líquids
formatge
© Yana - Fotolia.com
Alimentació
Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata (greix de la llet).
Les principals operacions en la fabricació del formatge són la caseïficació, el premsatge, el salament i la maduració A la caseïficació , hom afegeix a la llet, escalfada entre 30° i 35°C, el quall líquid o en pols, que en coagula la caseïna i forma una massa gelatinosa que conté greixos, substàncies minerals, lactoses, etc Hom esmicola aquesta massa per eliminar-ne el sèrum xerigot, i per als formatges de pasta dura continua la cocció lenta entre 40° i 50°C, amb agitació de la massa a fi d’aconseguir una eliminació del sèrum més total Després, hom procedeix al premsatge embolica els grànuls…
brou deshidratat
Alimentació
Producte obtingut per barreja en forma deshidratada d’extrets de carn, d’hidrolitzats de proteïnes, d’extrets de llevat, de vegetals, de glutamat monosòdic, de greix, de sal i d’espècies en una proporció que doni per dissolució o ebullició en aigua una composició organolèptica o dietètica del mateix ordre que la del brou.
Per tal d’assegurar la qualitat d’aquesta composició, els codis alimentaris en regulen les proporcions, i així, a l’Estat espanyol, hom exigeix en els brous de carn, per exemple, un contingut mínim del 10% d’extret de la carn corresponent a la seva denominació, el 2,5% de nitrogen i un màxim del 65% de sal
taronjada
Alimentació
Beguda preparada amb suc de taronja.
Molts productes del mercat no són pròpiament taronjades, sinó barreges de suc o extractes de taronja amb aigua o xarop, àdhuc amb additius colorants, edulcorants, conservants i tensioactius Segons la legislació vigent, hom parla de suc de taronja quan el producte obtingut prové d’extreure'l de la polpa de la taronja de nèctar de taronja quan al producte obtingut hom afegeix xarop de sucre del 40 al 60% del mateix grau Brix que el del sucre original i de beguda refrescant de taronja quan el producte obtingut conté com a mínim un 8% de suc de taronja
sabor àcid
Alimentació
Un dels quatre sabors fonamentals.
El sabor àcid és motivat exclusivament per l’acció dels ions hidrogen sobre les papilles gustatives A igualtat de concentració molar i de grau d’ionització, tots els àcids donen la mateixa intensitat organolèptica, excepte els àcids minerals molt ionitzats, que, a més, donen un tacte aspre a les dents per tant, a igualtat de sensació, la quantitat d’àcid és funció de la concentració molar i del grau d’ionització així, per a l’àcid cítric el mínim per a trobar-hi sabor és ingerir 4 ml d’una solució aquosa del 0,010% El vinagre i les fruites cítriques tenen un sabor compost, però…
valor biològic
Alimentació
Paràmetre emprat per a valorar la qualitat nutritiva d’una proteïna.
Hom l’indica per VB, i l’expressa com el percentatge de nitrogen absorbit que és retingut per a sintetitzar proteïnes corporals en subministrar la proteïna estudiada al subjecte d’experimentació com a única font de nitrogen i per sota del nivell mínim de manteniment, i depèn del contingut en aminoàcids de la proteïna en qüestió Hom no té en compte la pèrdua de nitrogen durant la digestió La proteïna “perfecta” té un VB 100 En general, les proteïnes de valor biològic elevat són les animals la millor és la d’ou de gallina, a diferència de les vegetals, malgrat que hi ha proteïnes…
kefalograviera
Alimentació
Formatge grec fet amb llet d’ovella, de pasta dura crua, madurat durant un període mínim de tres mesos i amb gust fort i salat.
aliment no calòric
Alimentació
Aliment especialment preparat en la seva composició a fi que el valor calòric en aliments energètics sigui mínim, però que alhora proporcioni les quantitats necessàries de proteïnes i vitamines (nutrició dietètica).
La utilització primordial dels corresponents preparats comercials és en règims per a combatre l’obesitat dieta hipocalòrica