Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
ramadà
Alimentació
Islamisme
Mes novè del calendari musulmà durant el qual és prescrit el dejuni homònim, consistent a no prendre aliments ni beguda, a abstenir-se de fumar, de perfumar-se i de les relacions sexuals, durant el dia.
És un dels preceptes fonamentals de l'islamisme i només pot ésser omès en casos molt especials guerra santa, malaltia, etc El mes fineix amb la festa del “trencament del dejuni” ‘ īd al-fiṭr o ‘īd al-ṣagīr
persulfat
Alimentació
Química
Peroxodisulfat.
Els persulfats potàssic K 2 O 8 S 2 i amònic H 8 N 2 O 8 S 2 són sòlids blancs o cristalls incolors que hom pot emprar com a additius maduratius de farines, puix que en milloren les propietats per a la panificació El seu ús, però, és prohibit, car provoquen una malaltia professional anomenada èczema dels forners
obesogen
Alimentació
Que causa o facilita el sobrepès i l’obesitat.
Determinats factors ambientals fan que les persones amb una predisposició genètica desfavorable per aquesta malaltia la desenvolupin Tant l’excés calòric com el sedentarisme, factors obesògens, són propiciats per elements tan variats com la proximitat i accessibilitat a determinats tipus d’aliments, els dissenys urbanístics transport públic, transport privat, carril bici, rutes per passejar, parcs, etc, arquitectònics ascensors, escales, controls remots, etc o la legislació publicitat dels aliments superflus, etc, entre d’altres
dietista
Dietètica
Alimentació
Professional de la salut, amb titulació universitària, reconegut com a expert en alimentació, nutrició i dietètica.
Desenvolupen activitats orientades a l’alimentació, tant individual com de grups de persones, adequades a les necessitats fisiològiques i, en el cas que sigui necessari, també patològiques, d’acord amb els principis de promoció de la salut, prevenció de la malaltia i tractament dieteticonutricional Des de l’entrada en vigor de la Llei 44 ⁄ 2003, de 21 de novembre BOE 22-11-2003, d’ordenació de les professions sanitàries LOPS, la denominació legal d’aquests professionals és la de dietista-nutricionista
dietista-nutricionista
Dietètica
Alimentació
Professió sanitària titulada i regulada per a l’exercici de la qual habilita el títol de Diplomat o Graduat en Nutrició Humana i Dietètica (Llei 44/2003, de 21 de novembre (BOE 22-11-2003), d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS).
El dietista-nutricionista desenvolupa activitats orientades a l’alimentació de la persona o de grups de persones adequada a les necessitats fisiològiques i, si escau, patològiques d’aquestes, d’acord amb els principis de prevenció i salut pública La Conferència de Consens del Perfil Professional del Diplomat en Nutrició Humana i Dietètica descriu el dietista-nutricionista com el professional de la salut, amb titulació universitària, reconegut com un expert en alimentació, nutrició i dietètica, amb capacitat per a intervenir en l’alimentació d’una persona o grup, des dels següents àmbits d’…
fibra alimentària
Alimentació
Conjunt de polisacàrids de magatzem i de la paret cel·lular de les plantes que no poden ser hidrolitzats pels enzims digestius humans.
Això inclou els polisacàrids no amilacis de les plantes com per exemple la cellulosa i l’hemicellulosa, la pectina, les gomes, els betaglucans i la fibra que contenen la civada i el blat integral, els hidrats de carboni de les plantes no recuperables per precipitació en alcohol com per exemple la inulina, els oligosacàrids i els fructans, entre d’altres, la lignina i alguns midons resistents Els principals beneficis per a la salut d’una ingesta adequada de fibra alimentària 25-30 g/dia en dones i 40 g/dia en homes són la disminució dels nivells de lípids i colesterol sanguinis, la disminució…
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària,…
Alimentació 2009
Alimentació
Pla de Consum de Fruites i Verdures a les Escoles El consum insuficient de fruites i verdures és la causa de 2,7 milions de morts anuals © Fototecacat Segons l'Organització Mundial de la Salut, el consum insuficient de fruites i verdures causa 2,7 milions de morts anuals a tot el món, a més de ser responsable d'un 19% dels casos de càncer gastrointestinal i un 31% dels de cardiopatia isquèmica A banda d'això, les xifres d'augment d'obesitat infantil creixen any rere any arreu dels països rics, i existeixen evidències científiques del paper del consum de fruites i verdures en la prevenció de l…
Alimentació 2012
Alimentació
Document de consens sobre prevenció i tractament del sobrepès i l’obesitat en adults La prevalença de sobrepès i d’obesitat en adults espanyols va ser, segons el darrer estudi ENRICA, del 62,3% el 39,4% corresponia a sobrepès i el 22,9% a obesitat Aquestes xifres alarmants van posar de manifest la necessitat d’aplicar eines preventives i terapèutiques, tant per a intentar frenar la situació com, si és possible, per a revertir-la D’entre les diferents estratègies que es van posar en marxa, destaca el document de consens elaborat per la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació…