Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
proteïna d’organismes unicel·lulars
Alimentació
Bioquímica
Proteïna obtinguda per mitjà del metabolisme d’organismes unicel·lulars a partir d’un substrat no directament aprofitable per al consum animal.
Així, hom pot obtenir proteïnes per mitjà de llevats i bacteris a partir de melasses de l’elaboració del sucre, de residus de la pasta de paper, de xerigot, etc Per bé que aquests tipus de proteïnes són adients i d’alt valor alimentari, són majoritàriament destinades al consum del bestiar biotecnologia
figa seca
Alimentació
Figa que, un cop collida, ha estat sotmesa a la dessecació perquè sigui més rica en sucres.
Hom les fa assecar estenent-les al sol o bé per mitjà de forns
hotel
Alimentació
Establiment destinat a acollir persones, especialment si són de pas per una població, per un preu convingut.
Poden ésser de pensió completa o de mitja pensió, i són classificats en categories, marcades generalment amb estrelles
pensió
Alimentació
Allò que hom paga a algú que li dóna allotjament i menjar.
Hom parla de pensió completa quan inclou l’allotjament i el menjar per tot un dia, i de mitja pensió només per una part del dia
tintòmetre
Alimentació
Aparell per a identificar i mesurar el color com a característica global objectivable d’un aliment.
El model més divulgat és el de Lovibond, que és fonamentat en una colorimetria subtractiva a partir del blanc per mitjà de filtres dels colors primaris vermell, groc i blau fins a igualar el color de la mostra
camembert

Camembert
(CC0 1.0)
Alimentació
Formatge tou fermentat, de forma generalment circular, elaborat originàriament (des de la fi del segle XVIII) a Camembert (Normandia), un dels més apreciats i estesos dels formatges francesos.
Hom el fabrica amb llet de vaca i el sala lleugerament el seu gust característic és degut bàsicament al fong Penicillium candidum , que és el causant de la floridura superficial Té un 50% de valor mitjà de greix
escala hedònica
Alimentació
Sistema de valoració numèrica utilitzat en la tècnica de quantificar l’acceptació nutritiva (tast, generalment) d’un aliment.
Comprén des del valor 9 agrada extraordinàriament fins a l’1 desagrada extraordinàriament, passant pel valor mitjà 5 no agrada ni desagrada El recull dels valors de diferents degustadors permet, així, un tractament estadístic que dóna representativitat als resultats degustació
sitja barrejadora
Alimentació
Tecnologia
Dipòsit utilitzat per a la barreja de sòlids que no presenta elements mòbils.
La barreja es presenta per efecte de la gravetat La sitja es carrega en capes successives dels productes a barrejar Els productes s’extreuen de diferents nivells per mitjà de tubs sonda de diàmetres proporcionals a les quantitats que entren a la barreja
bíter
Alimentació
Beguda alcohòlica aromatitzada amb substàncies amargues de diferents tipus (pell de taronja, arrel de genciana i de ruibarbre, senet, càlam, àloe, quinina), a la qual hom afegeix campetx per tal de donar-li un color vermellós.
És obtinguda per maceració, extracció o percolació en una solució hidroalcohòlica, si bé, els últims anys, s’ha comercialitzat amb èxit la mateixa beguda sense alcohol El contingut mitjà d’alcohol és del 4% És presa generalment com a aperitiu, per l’acció estimulant dels seus principis amargants sobre les papilles gustatives Un nombre molt petit de bíters són medicinals, bé que de valor terapèutic molt baix
aigua carbònica
Alimentació
Agronomia
Aigua gasosa que conté dissolt diòxid de carboni i àcid carbònic lliure.
Les aigües carbòniques molt utilitzades com a beguda, poden ésser naturals aigües picants o artificials aigües gasificades La solubilitat del diòxid de carboni en aigua és feble a la pressió ordinària i les aigües carbòniques perden ràpidament el gas si no són conservades en vas tancat i a pressió Les ampolles anomenades sifons constitueixen un mitjà còmode d’obtenir, d’expedir, de conservar i de dispensar l’aigua carbònica artificial