Resultats de la cerca

Té per finalitat de comprovar la constància de l’aroma, del gust i de la textura de l’aliment, avaluar-ne els ingredients o bé estudiar la qualitat i el possible èxit comercial d’un producte La formació dels qüestionaris, les condicions personals capacitat sensorial dels tastadors, les condicions ambientals llum, temperatura i la interpretació dels resultats han d’ésser molt estudiades per tal que les dades obtingudes tinguin validesa més o menys general

És obtinguda per maceració, extracció o percolació en una solució hidroalcohòlica, si bé, els últims anys, s’ha comercialitzat amb èxit la mateixa beguda sense alcohol El contingut mitjà d’alcohol és del 4% És presa generalment com a aperitiu, per l’acció estimulant dels seus principis amargants sobre les papilles gustatives Un nombre molt petit de bíters són medicinals, bé que de valor terapèutic molt baix

És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre…

Qualsevol aliment glucídic provoca un augment de la glucèmia postprandial, si bé la mateixa quantitat de glúcids continguda en diferents aliments té respostes hiperglucèmiques molt variables És aplicat en les dietes per a diabètics i esportistes

Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…

A diferència de la botifarra, hom la conserva crua i la deixa assecar durant un cert temps, mantenint-la penjada per un cap, bé que, en alguns llocs, hom la deixa confitar tenint-la en oli o saïm Durant l’assecatge es produeix un conjunt de reaccions bioquímiques causades principalment pel creixement de lactobacils —ja sigui de manera natural o inoculats prèviament—, els quals són els responsables del desenvolupament de les característiques organolèptiques i de conservació del producte En general, hom se la menja crua Molt corrent als Països Catalans, n’hi ha de tipus molt variats, segons…

Des de la fi de la dècada dels seixanta ha assolit una certa difusió com a alimentació no convencional Es basa en el consum de cereals integrals i lleguminoses, poques verdures preferentment cuites, no empra espècies ni picants, amaneix amb sal no refinada, salsa de soia i similars, recomana mastegar molt bé, beure poc infusions sense sucre i evitar sucre, fruites tropicals, productes animals, additius, pesticides i adobs químics Portat de forma estricta pot ésser causa de mala nutrició

Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’única farina que…

Aquesta fricció genera la calor necessària per a l’evaporació A causa del fet que el camp elèctric és uniforme, l’escalfament és simultani i uniforme en tota la massa del sòlid això fa que sigui un mètode molt interessant per a la deshidratació de peces de mida gran sense que hi hagi perill de reescalfament en la superfície El camp d’aplicació és principalment l’última fase de deshidratació, o bé aliments amb baix contingut d’aigua El cost d’aquest sistema de deshidratació és comparativament més alt

Pot procedir de fonts naturals o bé dels rius i fins i tot de la mar Actualment hom fa potables fins i tot aigües residuals reciclant-les mitjançant tractaments escaients depuració d’aigües residuals Les condicions físiques, químiques i microbiològiques que ha de reunir l’aigua potable han d’ésser curosament controlades És també summament important de controlar l’escuma originada per detergents molt estables que resisteixen les depuracions químiques i biològiques, i, de cara a les indústries alimentàries, diversos aspectes de composició que poden influir en el gust i aroma del…