Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
tomàquet negre de Crimea

Tomàquet negre de Crimea
Alimentació
Botànica
Agronomia
Varietat de tomàquet de color
vermell fosc marronós, amb estries verdes a la
part superior.
De gust més dolç que altres varietats, és ideal per a degustar amb oli d’oliva És una varietat adaptable a diferents situacions climàtiques i el seu pes pot arribar al mig quilo
pebre

Pebre blanc
Corel
Alimentació
Fruit del pebrer (Piper nigrum).
Hom anomena pebre negre el fruit no ben madur, dessecat, i pebre blanc el fruit madur, dessecat i privat de cobertes Tant el pebre negre com el pebre blanc, com també tots els altres pebres llarg, vermell, de Jamaica, etc, són aromàtics, sovint de tast pungent, a causa de les oleoresines o dels alcaloides, són emprats com a condiment i per a adobar carns i derivats i hom els consumeix sencers o polvoritzats L’anàlisi en especial dels polvoritzats, que són fàcilment adulterables inclou micrografia, determinació d’olis volàtils i fixos, d’extractes eteri, alcohòlic i…
pebre de Jamaica

Pebre de Jamaica
© MPG
Alimentació
Fruit dessecat del pebrer de Jamaica (Pimenta officinalis o dioica), de color marró fosc.
Tot i que és originària de l’Amèrica Central, les Antilles i el sud de Mèxic, aquesta espècie també es conrea en altres indrets del món El condiment s’obté dels fruits immaturs Té un sabor i una aroma que recorden el clau, la canyella, el pebre negre i la nou moscada És molt apreciat per la gastronomia caribenya, encara que també és emprada en receptes pròpies de la cuina alemanya, danesa i nord-americana
maltatge
Alimentació
Operació de convertir l’ordi en malt.
Els grans d’ordi, un cop nets, són deixats en remull durant tres o quatre dies i després són estesos en locals condicionats perquè hi germinin Quan els gèrmens atenyen la llargada dels grans, hom els sotmet a un corrent d’aire calent que fa que els uns se separin dels altres Els grans són torrats a 80 o 90°C i mòlts De la farina poc torrada surt cervesa del tipus daurat , i de la farina molt torrada, del tipus negre
sangria

Gerra amb sangria
Alimentació
Beguda refrescant a base de vi negre, aigua carbònica i llimona (o llimonada gasificada) i sucre.
Sovint hom hi afegeix algun licor brandi, cointreau , etc, certes espècies canyella, nou moscada, etc i d’altres fruites taronja, préssec, etc És servida freda
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o …
curri

Curri
Alimentació
Condiment consistent en una barreja d’espècies: cúrcuma, coriandre, mostassa, pebre negre, comí, canyella, clau, gingebre, nou moscada, cardamom, etc.
Originari de les Índies Orientals, es difongué al món anglosaxó
te

Te gelat
© Corel
Alimentació
Economia
Producte obtingut per preparació amb fermentació o sense de fulles joves i gemmes o brots de te.
La qualitat del te depèn del lloc de producció, l’època de collita, la part de la planta i el mètode d’elaboració Segons aquest darrer, pot ésser verd no fermentat, negre fermentat i oolong semifermentat El te verd és obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles després d’haver-ne inactivat els enzims per escaldament amb vapor d’aigua, amb posterior escalfament fins que adquireix un color verd fosc eventualment és aromatitzat amb flors camèlies o magnòlies L’elaboració del te negre el més corrent als Països Catalans comprèn les següents operacions emmusteïment de les fulles,…
colorant alimentari

Colorants alimentaris
Alimentació
Additiu alimentari utilitzat per a donar un determinat color o reforçar el color natural i produir un efecte psíquic al consumidor, estimulant l’apetència del producte sense alterar-ne les qualitats nutritives o de conservació.
Segons llur natura química poden agrupar-se en colorants inorgànics, orgànics naturals o orgànics de síntesi Per a tots ells hi ha un control estricte en el codi alimentari de cada estat Els colorants inorgànics en general són poc utilitzats, però per a casos especials hom utilitza el biòxid de titani , el negre de fum , l' òxid de ferro , la plata metàllica , etc entre les substàncies naturals utilitzades per a acolorir aliments cal esmentar la clorofilla , el Β -carotè , la lactoflavina o riboflavina, el caramel , la curcumina , l' arxiota , etc L’ús de colorants de síntesi és…