Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
sal de règim
Alimentació
Producte d’un sabor que recorda la sal de cuina, destinat a malalts que no poden ingerir sodi.
Les sals de règim són sals càlciques potàssiques o magnèsiques, d’aminoàcids o de l’àcid cítric, fosfòric, clorhídric, etc Sovint hom hi afegeix petites quantitats d’espècies per tal de dissimular-ne el tast metàllic
batedora
Alimentació
Màquina, aparell o instal·lació emprada en la indústria alimentària per a batre diversos productes en llur elaboració.
Les batedores poden ésser de funcionament intermitent o continu Les batedores intermitents, emprades en les petites indústries, són basades en l’aplicació d’agitadors planetaris ràpids de filferro Les batedores contínues, en què el pas de la matèria que hom vol batre líquida o pastosa entre un rotor i dos trencacorrents és simultani amb una circulació d’aire a pressió, són emprades en les indústries de gran producció i en processos d’assecatge amb formació prèvia d’una escuma persistent
fruita de la passió
Fruits i flor de la fruita de la passió
Johnocampo (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Fruit de Passiflora edulis, família de les passifloràcies, planta enfiladissa autòctona del Brasil, molt conreada als tròpics.
El fruit és una baia de la mida d’un ou, amb la pell arrugada i de color púrpura quan és madur En aquest estat, té un aspecte ben poc atractiu i sembla que el fruit estigui passat, però en realitat és quan està a punt per a consumir-lo El que es menja és la polpa, de gust agredolç i refrescant, que envolta les petites llavors negres i brillants que hi ha a l’interior Si el fruit es menja fresc es mengen també les llavors, ja que la polpa és inseparable d’aquestes El suc d’aquesta fruita, ja sense les llavors, és una beguda molt popular als països on es produeix i es fa servir…
dieta mediterrània
Alimentació
Patró alimentari característic de diversos països de la conca mediterrània amb cert caràcter ancestral.
Representa un model alimentari molt saludable, ja que té unes taxes de morbiditat per malalties cròniques més baixes i una esperança de vida més elevada que les d’altres regions Durant la dècada del 1960 es podien trobar algunes característiques comunes que la distingien, com l’abundància d’aliments derivats del blat i altres cereals, i fruita, verdura i hortalisses, llegum i fruita seca la utilització de l’oli d’oliva com a principal font de greix un consum moderat de peix, productes lactis i ous el consum de petites quantitats de carn, i l’aportació de vi durant els àpats Al…
aroma
Cromatografia de gas dels volàtils que determinen l'aroma d’un vinagre: 1,acetaldehid; 2, formiat de metil; 3, acetona; 4, formiat d’etil; 5, acetat d’etil; 6, diacetil; 7, alcohol etílic; 8, acetat de butil secundari; 9, acetat d’isobutil; 10, alcohol butílic secundari; 11, alcohol propílic; 12, alcohol isobutílic; 13, acetat isoamílic; 14, alcohol n-butílic; 15, alcohol amílic
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor (aroma) que li és pròpia.
L’estudi de l’aroma, fins fa pocs anys, era limitat fonamentalment a l’experiència sensorial, però actualment la recerca científica segueix bàsicament els camins següents en primer lloc, la cromatografia gasosa per tal de separar els components volàtils que es troben en molt petites concentracions en els productes naturals en segon lloc, l’obtenció de l’aroma natural completa per destillació al buit de la substància aromàtica i condensació dels volàtils a molt baixa temperatura, generalment obtinguda amb nitrogen líquid -196°C en tercer lloc, l’obtenció dels components…
cargol
Cargol bover
Parent Géry (CC BY-SA 3.0)
Alimentació
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, de la subclasse dels pulmonats, amb la conquilla helicoidal i generalment dextrorsa, de mida i color variables segons les espècies.
El cap és proveït de quatre tentacles els inferiors són petits, i els superiors, més llargs hi porten dos ulls simples a l’extrem El peu és de forma allargada i porta una glàndula mucosa que segrega la bava El pulmó, situat a la cavitat palleal, s’obre a l’exterior pel pnemostoma En les èpoques desfavorables durant l’hivern i en períodes de secada es fiquen dins la closca i en tapen l’obertura amb una membrana, l’epifragma, que fabriquen a base de mucus sec i més o menys carregat de matèria calcària Són hermafrodites, i cap a la primavera o durant l’estiu fan la posta en petites concavitats…
màquina deslligadora
Alimentació
Màquina emprada en la fabricació de farina per a desfer i desintegrar les petites plaques o làmines formades per les sèmoles fines i gruixudes abans de passar-les pel sedàs.
paella
Paelles de diferents mides, posades una dins l’altra, de més gran a més petita
© Fototeca.cat
Alimentació
Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca fondària, amb un mànec llarg o amb dues nanses petites, que serveix per a fregir i coure viandes.