Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
patata

Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…
perill alimentari
Medicina
Alimentació
Agent biològic, físic o químic que pot causar un efecte perjudicial per a la salut si és present en un aliment.
Pot comportar un risc alimentari segons la probabilitat que pugui causar efectes adversos sobre la salut de les persones i segons la gravetat d’aquests efectes Els perills alimentaris es classifiquen, segons la seva naturalesa, en perills biològics, perills físics i perills químics
halal
Alimentació
Islamisme
Terme àrab que significa ‘permès per la llei islàmica’.
Encara que el terme halal té un sentit ampli i comprèn tot tipus de pràctiques diàries, des de la higiene a l’economia, en l’entorn occidental se sol associar a les pràctiques alimentàries acceptades segons la llei islàmica Existeixen diverses interpretacions, més o menys permissives, del terme segons la comunitat islàmica algunes consideren halal tota la carn excepte la de porc i el peix, mentre que d’altres exigeixen el sacrifici de l’animal segons els preceptes, és a dir, amb una incisió a la vena jugular i a l’artèria caròtida per tal de minimitzar el dolor de l’…
degustador | degustadora
Alimentació
Persona seleccionada i entrenada per a valorar sensorialment (gust, olfacte, color i textura) un aliment segons uns models preestablerts.
unitat nutritiva
Alimentació
Paràmetre establert per König per a classificar els aliments segons llur aprofitament real (funció de la digestibilitat) i llur valor econòmic.
La unitat és 1 g de sucre Els lípids i pròtids tenen 3 unitats i 5 unitats, respectivament
seu
Alimentació
Bioquímica
Greix sòlid obtingut per fusió i refinació dels teixits adiposos dels bòvids o d’altre bestiar.
En aquest darrer cas, hom indica el nom de l’espècie de la qual procedeix El seu dels bovins és blanc o groguenc, amb olor i sabor característics i consistència ferma El dels ovins i dels caprins és més blanc i dur, però té una forta olor que el fa no adient per a l’alimentació Conté del 94% al 96% de lípids, la composició dels quals és variable segons les espècies i àdhuc segons la part de l’animal Fonamentalment són triglicèrids mixts dels àcids oleic, palmític i esteàric Conté colesterol És un aliment energètic, difícil de digerir Si hom no el condiciona de manera…
carnització
Alimentació
Procés que es realitza als escorxadors per obtenir carn apta per al consum humà i que comprèn diferents fases segons l’espècie.
Les fases de carnització poden ésser les següents atordiment, penjada, degollament, dessagnament, escorxament, escaldada, depilació, raspament, plomada, esventrament, esbaconada, esmocament, evisceració, fesa, acabat, dutxa, aireig, refrigeració, esquarterament i especejament
pa

Varietat de pans
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Producte resultant de la cocció d’una massa constituïda per una barreja de farina de blat, aigua, sal i llevat, després de sotmetre-la a un procés de fermentació per aconseguir una esponjositat més o menys accentuada segons el tipus de pa i els costums de cada lloc.
Els primers testimoniatges arqueològics de la transformació de blat en farina daten de fa 8 000 anys el tipus de pa més primitiu no era sinó una massa cuita, sense fermentar i en forma de galeta La descoberta de la fermentació és atribuïda als egipcis, puix que cap al 2 600 aC feien el pa amb mètodes essencialment semblants als actuals En diversos capítols de la Bíblia hi ha referències al pa El pa més antic que es conserva encara intacte fou trobat en el curs de les excavacions d’una ciutat lacustre, a Suïssa Normalment el pa és fet amb farina de blat, puix que aquesta és l’única farina que…
pasta

Pasta de galetes estirada
© Istockphoto
Alimentació
Massa plàstica feta amb farina i aigua.
Segons el tipus de blat emprat, serveix per a fer pa, galetes o pastes alimentoses És anomenada també pasta de farina
salmorra
Alimentació
Solució aquosa de sal amb la qual hom pot tractar aliments per tal de conservar-los.
La concentració i la durada del tractament varien segons l’aliment Pot portar additius incorporats nitrats, sucres i plantes aromàtiques o derivats
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina