Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
sèmola
Alimentació
Producte intermedi de la molta dels cereals, que és separat de la flor de la farina i de les partícules de segó en els cernedors i tornat a moldre per a obtenir més farina.
Segons el seu diàmetre, hom la classifica en sèmola grossa més de 0,6 mm i fina de 0,4 a 0,6 mm La sèmola de blat , neta i sense restes de tegaments i germen, formada doncs per partícules d’endosperma, és emprada per a fer sopes i farinetes i en la fabricació de pastes alimentoses Les millors qualitats són obtingudes dels blats durs i dels rics en gluten La de blats tendres es desfà en la cocció i forma un conjunt mucilaginós La sèmola de blat de moro és emprada com a succedani de la sèmola de blat i per a fer púdings La sèmola d’arròs , emprada generalment per a fer sopes, és anomenada també…
cantal

Cantal
Alimentació
Formatge suau, de consistència ferma, generalment de forma cilíndrica, elaborat originàriament a Cantal (Alvèrnia) amb llet de vaca i de contingut mitjà de greix.
És molt apreciat com a postre o aperitiu i per a condimentar sopes
hidrolitzat proteic
Alimentació
Producte obtingut per hidròlisi (parcial o total) de proteïnes animals o vegetals mitjançant enzims o àcids.
És emprat en la preparació de sopes i similars, en alimentació infantil i en dietètica
potenciador de gust
Alimentació
Substància que té un tast i una olor dèbils però que accentua la intensitat i la qualitat de les aromes i dels tasts naturals d’un aliment.
És emprada com a additiu en sopes, carns i derivats i vegetals envasats Entre els potenciadors més emprats cal esmentar el glutamat monosòdic i els nucleòtids
llard
Alimentació
Greix tret per fusió del sagí del porc.
Confereix bones qualitats de gust i nodriment a les truites i les sopes, i és indispensable en els farcits, els fricassés i els civets En determinats plats substitueix la mantega i l’oli
tapioca
Alimentació
Fècula obtinguda de l’arrel de la mandioca, sotmesa a un procés de fermentació (per tal d’hidrolitzar el glucòsid cianhídric), rentatge i assecatge (que elimina el cianhídric alliberat).
És la font energètica més important en l’alimentació de moltes poblacions africanes i sud-americanes Als països desenvolupats, hom la utilitza com a ingredient de productes alimentaris complexos sopes, galetes, preparats infantils, etc
butilhidroxitoluè
Alimentació
Química
Sòlid blanc, insoluble en aigua però soluble en olis.
S'empra com a additiu alimentari antioxidant en greixos i en aliments greixosos, productes de pastisseria i forneria, conserves, brous i sopes deshidratades, i xiclets És actiu, segons els casos, a concentracions de 0,001 a 0,04% La seva innocuïtat ha estat discutida, però el seu ús en dosis controlades és freqüent i autoritzat
glutamat monosòdic
Alimentació
Química
Additiu alimentari exaltador del gust, molt emprat en derivats carnis, sopes preparades, etc.
A la dècada dels setanta es detectaren certs casos d’allèrgia al producte que motivaren l’elaboració d’estudis seriosos, gràcies als quals hom ha determinat la innocuïtat total d’aquest additiu en les condicions normals d’utilització
pasta

Assortiment de pastes
© Corel
Alimentació
Producte obtingut per dessecació d’una massa no fermentada feta amb farina, sèmoles o semolines de blat dur o candial, i aigua (amb sal o sense) i emmotllat mecànicament segons formes molt diverses (macarrons, fideus, tallarines, raviolis, canelons, etc).
Les millors qualitats són elaborades amb sèmoles o semolines de blat dur La fabricació comprèn la preparació o dosificació de les primeres matèries, l’elaboració de la massa amb un 30% d’aigua, l’empastament, la refinació homogeneïtzació per laminatge, l’emmotllat estampament, premsatge i tallament, la dessecació encartonament o primer assecatge, revinguda o distribució uniforme de la humitat interna, i la dessecació final i l’envasament Hom en prepara de fresques amb un màxim del 20% d’aigua, que han d’ésser consumides en 24 hores, i de seques amb menys del 14% d’aigua, de llarga conservació…