Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
xocolata

Primer pla d’un bodegó de xocolates
© Fototeca.cat - G. Serra
Alimentació
Producte alimentari obtingut barrejant íntimament quantitats variables de pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre finament polvoritzat —s’hi pot afegir mantega de cacau—; el conjunt pren un aspecte sòlid, homogeni i compacte.
Hi és permesa la incorporació d’aromatitzants canyella, vainilla, etc i lecitina Els ingredients són mesclats i amassats en calent, refinats fent-los passar per cilindres que redueixen les dimensions de les partícules, emmotllats en forma de rajola, pastilla, figures, etc i refredats d’una manera controlada, per tal d’evitar una distribució irregular dels components eflorescències blanques de greix a la superfície Entre la gran varietat de menes de xocolata, cal destacar la xocolata amargant que és feta fonamentalment amb pasta procedent de la mòlta de cacau torrat i espellofat,…
gelat

Noia menjant un gelat
© Fototeca.cat
Alimentació
Producte obtingut en batre i congelar una barreja pasteuritzada i homogeneïtzada de llet o derivats lactis i altres aliments (sucre, ous o derivats, greix, estimulants i fruita i derivats) amb additius (aromatitzants, texturitzants —espessidors i tensioactius—, colorants i àcids orgànics).
La composició és variada, com també les formes comercials talls, cornets, bastons, a vegades amb coberta de xocolata En alguns gelats, l’aigua substitueix totalment o parcialment la llet sorbets El valor nutritiu dels gelats —especialment si contenen llet— és important L’augment de volum a causa de l’aire incorporat en batre'l overrun influeix sobre la textura Hi són essencials la higienització i el condicionament en fred, puix que pot ésser vehicle de gèrmens nocius
fruita

Fruites fresques en un mercat
© Larry Connelley - Fotolia.com
Alimentació
Fruits comestibles.
Descripció i composició Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol préssecs, prunes, etc, fruita de grana pomes, peres, codonys, etc i fruita diversa plàtans, raïm, magranes, etc Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els…
verdura

Parada de verdures d’un mercat
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Nom genèric de les hortalisses que hom conrea per aprofitar-ne les fulles i les tiges tendres (enciams, cols, espinacs, etc) o les inflorescències (bròquil, coliflor, carxofes, etc), i que es mengen cuites o també fresques en amanides.
bany
Alimentació
Operació tecnològica que consisteix a recobrir un producte alimentari amb un altre formant un embolcall definitiu.
És una tècnica molt freqüent en confiteria i en pastisseria Cal generalment un condicionament previ, una aplicació del bany en estat líquid i una solidificació posterior per tal d’aconseguir un producte consistent i manejable El bany tendeix a augmentar l’estabilitat i la conservació del producte base
extractor de Soxhlet

Extractor de Soxhlet
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Aparell per a l’extracció contínua d’un sòlid per un solvent calent.
Consisteix en un dipòsit de vidre, dotat d’un sistema de sifó per al buidatge automàtic i un braç lateral per a la circulació dels vapors provinents d’un matràs bullidor acoblat a la part inferior de l’aparell, a l’interior del qual hom colloca un cartutx de paper porós que conté el sòlid del qual hom vol extreure la substància sòlida, de tal manera que el líquid condensat en un refrigerant acoblat a la part superior hi degoti
sabor àcid
Alimentació
Un dels quatre sabors fonamentals.
El sabor àcid és motivat exclusivament per l’acció dels ions hidrogen sobre les papilles gustatives A igualtat de concentració molar i de grau d’ionització, tots els àcids donen la mateixa intensitat organolèptica, excepte els àcids minerals molt ionitzats, que, a més, donen un tacte aspre a les dents per tant, a igualtat de sensació, la quantitat d’àcid és funció de la concentració molar i del grau d’ionització així, per a l’àcid cítric el mínim per a trobar-hi sabor és ingerir 4 ml d’una solució aquosa del 0,010% El vinagre i les fruites cítriques tenen un sabor…
aliment modificat genèticament
Alimentació
Biologia
Aliment procedent d’un organisme modificat genèticament, o que inclou en la seva composició un aliment procedent d’un organisme modificat genèticament o algun derivat d’un organisme modificat genèticament.
Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, motiu pel qual les formes aliment modificat genèticament i aliment transgènic s’utilitzen de manera indistinta, com a sinònims Estrictament, però, hi pot haver aliments modificats genèticament que no siguin transgènics En la composició d’un aliment, d’altra banda, hi pot haver components transgènics, components que hagin estat modificats per enginyeria genètica però que no siguin transgènics i components sense modificació genètica
dispersant
Alimentació
Dit de l’additiu alimentari que facilita la dispersió i l’eventual dissolució d’un aliment sòlid en un líquid.
El dioctilsulfosuccinat sòdic és un dispersant acceptat per la majoria de codis alimentaris
traçabilitat
Alimentació
Capacitat de reproduir l’historial d’un producte.
És una eina al servei de la qualitat i de la seguretat dels consumidors, ja que permet seguir el rastre d’un aliment des de l’origen fins al consumidor Això fa que se’n puguin identificar els ingredients d’una manera fiable, i també permet el control sanitari i el seguiment de l’aliment durant tota la cadena de producció traçabilitat enrere , traçabilitat interna i comercialització traçabilitat endavant Facilita la localització ràpida de l’origen dels problemes que puguin sorgir en la seva elaboració o distribució
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina