Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
diasistema
Lingüística i sociolingüística
Descripció conjunta dels trets lingüístics comuns i discrepants de dues o més varietats dialectals.
Així, per exemple, per a representar el sistema vocàlic accentuat del rossellonès 1 i el de la resta del català continental 2, hom tindria el sistema següent El diasistema és aplicat especialment en la descripció de dialectes de frontera
protollengua
Lingüística i sociolingüística
Estat primitiu de llengua parlat en una àrea i en una època determinades i que ha donat lloc a diverses llengües o varietats dialectals.
Hom aplica el terme especialment a un sistema lingüístic reconstruït hipotèticament per mitjà del mètode comparatiu aplicat a llengües històriques La comparació del llatí, el grec, el cèltic, l’albanès, etc, permet de reconstruir el protoindoeuropeu semblantment, hom parla de protogermànic, protogrec, protoromànic, protobasc, etc
Ramon Balius Matas
Esport general
Metge.
Expert en patologia muscular, la seva tasca professional es desenvolupà al Consell Català de l’Esport des del 1988 Fou impulsor de l’estudi ecogràfic aplicat a l’aparell locomotor i al món de l’esport Ha escrit llibres centrats en l’àmbit de la lesió muscular Dirigeix la revista Apunts Medicina de l’Esport des de l’any 2005
mascarat | mascarada
Història
Lingüística i sociolingüística
Traïdor.
Nom despectiu, freqüent als segles XV i XVI Fou aplicat, durant el saqueig de Marsella del 1423 per part de Lluís d’Anjou, als marsellesos collaboracionistes, en la guerra contra Joan II, als desafectes a la generalitat que es dedicaven a difondre noves favorables a l’adversari, i sobretot, al segle XVI, als enemics de les Germanies de València, de Mallorca i del Principat
extensió
Lingüística i sociolingüística
Nombre d’éssers als quals un nom pot ésser aplicat.
parentiu
Lingüística i sociolingüística
Relació entre dues o més llengües procedents d’una soca comuna.
Aquest parentiu, anomenat històric o genètic , es basa en l’evolució divergent d’una primitiva llengua matriu, evolució vertebrada en unes lleis fonètiques, unes regles morfosintàctiques, etc, pròpies de cada branca Ajuda a conèixer aquest tronc originari la documentació antiga i el mètode comparatiu, iniciat per Bopp i Rask aquest permet la reconstrucció hipotètica de formes primitives i s’ha aplicat especialment a les llengües indoeuropees així, del sànscrit gaus , llatí bos , letó guovs , etc, es reconstrueix l’indoeuropeu gwows 'vaca’ El parentiu tipològic o, més pròpiament,…
salat
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt de parlars del català central caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article es (s’), sa (s’), es, ses, derivat d’ipse, ipsa, en comptes d’el (l’), la (l’), els, les, derivats d’illu, illa
.
Es considera un subdialecte del català central Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar Llafranc, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret i els que estan a pocs quilòmetres de la costa Castell d’Aro, Vall-llobrega, Llofriu La toponímia, amb l’article ipsu, ipsa fossilitzat, testifica l’existència d’una primitiva zona molt més ampla d’aquest article Salen especialment els més vells, com a registre aplicat al grup intern i que substitueixen per l’article literari en la comunicació externa Un cert declivi del seu ús, especialment…
permutació
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat per l’escola lingüística glossemàtica, aplicat usualment a elements del nivell del contingut i correlatiu al de commutació, que és aplicat al nivell de l’expressió.
Hi ha permutació possible, per exemple, entre gos i gat en expressions com ara El gos mira el gat i El gat mira el gos , des del moment que ambdues són gramaticals i semànticament distintes
lingüística espacial
Lingüística i sociolingüística
Mètode d’investigació lingüística, també anomenat neolingüística, aplicat pels romanistes italians Bartoli i Bertoni.
Tot partint d’idees d’Ascoli i, especialment, de Gilliéron, formularen cinc normes areals de les àrees isolada, lateral, major, tardana i moribunda, segons les quals de la posició geogràfica dels mots hom en pot deduir la major o menor antiguitat
Francesc Bonet i Dalmau
Esport general
Enginyer i inventor.
Fill d’un petit empresari tèxtil de Valls, cursà enginyeria industrial i obtingué també el títol de professor de música El 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família, on dirigí l’empresa tèxtil Sans, a la millora de la qual contribuí modernitzant la maquinària i introduint les primeres tricotoses Gràcies a una posició econòmica pròspera, es dedicà a les seves aficions la música adaptà una part de la fàbrica com a petit teatre per a classes de cant, per on passaren, entre d’altres, Josefina Huguet i Maria Barrientos, els viatges i la maquinària El 1889 visità l’Exposició Universal de…