Resultats de la cerca

La seva adscripció a una família lingüística ha resultat impossible, tant per la migradesa del material de què hom disposa com per la manca de parallels clars amb altres llengües Hom ha formulat diverses hipòtesis avantpassat de l’actual nubi nilòtic, membre de la branca cuixítica o de la del sudanès oriental, cap, però, prou convincent Pel que fa a la seva extensió territorial, hom dubta també si abastava tot el regne o si, encara que oficial, només era parlada a l’illa de Meroe, mentre a la resta del país de la primera cascada a la quarta hom emprava ja el nubi D’altra banda, els texts…

De vegades és absent i s’anomena zero d’altres, fins i tot sovint, és una vocal, que rep el nom de vocal temàtica am-a-ble, tem-i-ble

Cal no confondre la lingüística amb altres ciències afins, sobretot la filologia que tracta de les llengües en relació amb els texts i amb tota la documentació que en recull les manifestacions o la gramàtica que introdueix el concepte de les regles que donen compte del funcionament de les llengües La lingüística té, doncs, per objecte el fet de llengua nu, en si, després que hom l’ha abstret de les dades amb les quals indefectiblement es presentava embolcallat Ara bé, els fets de llengua poden ésser considerats des d’angles diferents, cosa que ha dut a la distinció tradicional entre els sons…

Procedent de l’ ipse , fou usat amplament en el català preliterari i és emprat únicament en escrits de to dialectal als llocs on encara perviu Balears, franja costanera discontínua a l’Alt i el Baix Empordà i la Selva, i a Tàrbena i la Vall de Gallinera Apareix aglutinat al substantiu que determinava en alguns cognoms catalans Escós , Espí , Sacosta , Sarrovira , Sarriera , etc i en alguns topònims de l’àrea del seu antic domini aproximadament el del català oriental amb l’Urgell, el Pallars i la Ribagorça Espuig , Esplà , Sacreu , Sarroca , Collserola , Sesgueioles , Sacalm ,…

Pròpia dels amorites, no se'n conserva cap escrit, però apareix documentada en més de 2 000 noms propis dispersos, principalment en una sèrie de tauletes en accadi i, en segon lloc, en els Textos d’Execració egipcis de les dinasties XII-XIII i en els escrits ugarítics dels s XIV-XIII a C Això ha permès establir algunes de les seves característiques morfològiques i recuperar un migrat lèxic amorita

Fenomen propi de comunitats primitives, apareix a totes les llengües Moltes religions prohibeixen alguns noms sagrats els hebreus substitueixen el nom de Jahvè pel d’Adonai, ‘Senyor’, costum conservat per la litúrgia cristiana en la lectura de la Bíblia Els lingüistes n'han postulat l’existència per explicar-se la manca de mots indispensables en algunes llengües, com el cas d’una manca de base indoeuropea comuna per a noms de mals físics, com sordesa, ceguesa, etc

Pertany a la família de llengües dravídiques, i el 1956 esdevingué llengua oficial de l’estat indi de Kerala Els primers documents escrits daten del segle X, època en què ja apareix clarament diferenciada del tàmil, barrejada amb el qual s’havia desenvolupat des del segle V Actualment difereix del tàmil en l’absència de terminacions personals en el verb Fa servir, en el llenguatge colloquial i sobretot en el literari, nombroses paraules manllevades del sànscrit

La frase quan en Pere va saber el fet, no s’hi va resignar exemplifica els dos tipus de referència anafòrica més importants en català l’anàfora pronominal hi remet a el fet i l’anàfora zero el subjecte en Pere és implícit en el segon verb Tal com mostra aquest mateix exemple, no cal que la referència anafòrica conservi la funció gramatical del membre hi té el valor d’un complement preposicional, mentre que el fet apareix en funció d’objecte directe/>